L’endemà de les eleccions, punt de partida

Les eleccions parlamentàries catalanes del 25 de novembre han deixat un resultat obertament favorable al procés independentista iniciat amb la manifestació de l’Onze de Setembre que va provocar la convocatòria electoral. En comparació amb les eleccions del 2010, el resultat dóna un augment de 344.735 vots en les formacions favorables al dret d’autodeterminació, una xifra superior a l’increment de 185.144 vots en les contràries a la independència. Això a banda, aquestes eleccions també han servit per a demostrar que la desigualtat social i el retrocés en drets bàsics engegats per CiU no són impunes a les urnes. Així doncs, des de L’Altraveu celebrem que s’hagi evidenciat una posició crítica davant de les retallades liderades per Artur Mas i que s’hagi reflectit, a través d’un vot d’esquerres, la necessitat de frenar el desmantellament del sistema públic: les nostres escoles públiques, el nostre sistema sanitari, l’atenció als més vulnerables, etc. Una altra de les bones notícies a destacar és que la CUP irromp al Parlament per posar sobre la taula la necessitat de parlar no només sobre l’eix nacional i l’eix social sinó de la urgent regeneració democràtica i l’aprofundiment en canals de participació i transparència de la institució. L’augment de la participació (a Castellar, un 73,20% gairebé 10 punts més que al 2010) també demostra que quan la societat se sent realment interpel·lada en les decisions que els afecten, hi participa. I aquesta constatació, amagada sovint per l’Administració, ens anima a seguir treballant a Castellar per obrir la participació ciutadana en tots aquells temes relacionats amb la construcció del nostre poble com a espai comú. També es posa de manifest que els processos plurals han de ser liderats des de diversos posicionaments polítics i socials i mai des d’una perspectiva unipersonal i superba. El treball de base, coordinat i generador de sinergies, més basat en l’emancipació ciutadana que en el rèdit a curt termini, són una peça fonamental per encarar els processos democràtics i caldrà que ho comencem a tenir en compte d’ara en endavant. Per últim, no voldríem obviar que, mentre que els mitjans internacionals han sabut llegir el vot sobiranista i el càstig a les polítiques neoliberals de Mas, la institució espanyola, per exemple, segueix sense voler entendre res.