Amb l'onada privatitzadora del govern més neoliberal dels últims anys, ara li ha tocat el torn a l'aigua. El govern de CiU ha començat el desmantellament de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) i la privatització d'ATLL (aigües Ter-Llobregat). En aquest moments Acciona i Agbar competeixen per qui es queda amb pràcticament tot el monopoli de l'aigua durant els propers 50 anys. Només ATLL subministra aigua a prop de 5 milions de persones. Mentre CiU reclama estructures d'estat, es ven allò que és de tots i privatitza el que ha costat dècades de bastir.
En el nostre model de poble, de país, l'aigua, com la vida, no hauria de ser una mercaderia. El fet que sigui un bé escàs li dóna un valor econòmic que no hauria de caure en mans d'aquells que només en volen treure benefici. Que l'aigua tingui preu -i afegim que cal pagar-la- no vol dir que se'n pugui fer un negoci privat. L'aigua no és només allò que surt per l'aixeta. És allò que configura un territori, que modela un ecosistema, que teixeix un entorn fluvial, que permet regar i desenvolupar una economia per allà on passa i que, finalment, permet allò que és un dret de tots: poder-la consumir amb responsabilitat. I per garantir tot això el lucre privat no es la millor opció. Només una gestió pública integral d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) assegura l'equilibri entre respecte, necessitat, eficiència i preu just.
Tot això com afecta Castellar? Doncs caldrà estar atents. Fins fa molt poc l'aigua era dels nostres aqüífers i per tant érem gestors dels nostres propis recursos. Per garantir el subministrament al polígon fantasma de Can Bages es va voler fer la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat. En el mandat passat, el Ple municipal amb acord de CIU, PSC, ERC i el vot en contra de l'Altraveu es va aprovar la connexió. El que havia de ser una obra pagada a mitges, a petició del consistori per avançar tenir aigua en els solars erms, l'ajuntament es va fer càrrec de 3/4 del cost total amb un cost molt superior al que es va adjudicar inicialment de 3,3 milions d’euros.
Tota aquesta operació ara repercutirà directament a la ciutadania amb un increment important del cost de l’aigua, sabent que sense la connexió estalviaríem 600.000 euros anuals. Ara a tot això, hi hem d'afegir la privatització de la part de què no en tenim gestió directa. L'impacte ecològic i social que tenen els transvasaments ja n'hem parlat altres vegades; però quan valdrà en diners recomprar allò que ens hem venut i era de tots?
Més informació del que ha dit l'Altraveu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada