dijous, 14 de juny del 2012

Adéu Dolors, i gràcies.

Ajuntament de Castellar del Vallès 1975-1979

D'esquerra  a dreta dalt: Frances Homs Obradors, Francesc Ribas Pérez, Josep M. Ubals Riera, Joaquim Lluch Buixadé (secretari), Jaume Torrents Calvó i Miquel Grané Toscas.
D'esquerrada a dreta baix: M. Dolors Moré Pratdesaba, Lluís Alonso Pérez, Emili Altimira Alsina, Sebastià Torras Llovera i Francesc Graells Bacardit



Es presentava com a la primera regidora de Castellar del Vallès tot dient que es deia Maria Dolors Moré, que tenia trenta anys, que era dona de casa, casada i amb dos fills. Així era la Dolors que era l’única candidata, entre tres homes, per al “tercio familiar”a l’ajuntament del nostre poble. Ella mateixa confessava que li movia el fet que “la dona fos representada al consistori municipal”. Això és el que ens explicava un 10 de novembre de 1973 a la publicació de la Forja. Quan li van demanar què li preocupava més en l’àmbit de la política municipal va respondre que “la primera cosa a resoldre era fer entendre que la solució de qualsevol problema es trobava a partir del diàleg obert, sincer i a l’abast de tothom.”. I així era la Dolors, accessible a tothom i enamorada de la seva condició de dona. Això, que pot semblar una obvietat amaga multitud de gestos i actituds que pel sol fet de ser, van suposar un desafiament en la institució, ja que va ser l’únic càrrec electe femení en un ajuntament que aleshores comptava amb nou regidors i un alcalde; el doctor Lorenzo Casas. Llegim que en l’editorial de la publicació local del mateix any es deia que entre les dues places vacants corresponents al “tercio familiar” hi havia “quién lo hubiese dicho, una mujer. Un caso insólito”. I no s’equivocaven en això últim, l’enteresa i la fortalesa de la Dolors han estat un cas insòlit que ens ha donat una lliçó d’humanitat. Va saber representar la veu del poble a l’ajuntament, en un moments convulsos, no només pel context sinó pel que representava ser una dona. A L’Altraveu alguns van tenir l’oportunitat de redescobrir-la amb la mateixa passió que aleshores, d’altres també la vam conèixer recollint signatures perquè el nostre projecte es fes realitat. Amb la Dolors se'n va un referent de fortalesa i de generositat, no només envers el seu poble sinó vers totes aquelles persones que va tenir al voltant. Amb la Dolors també se'n va una part de la història de Castellar, la política vista amb ulls de dona. Adéu Dolors, i gràcies.