divendres, 29 de juny del 2012

Un any dedicat a la proposta

 

Arriba el moment de fer el balanç del primer any de mandat. Des de L’Altraveu creiem que tant important és exercir una tasca de fiscalització de l’acció de govern, com d’articulació de propostes i de consens amb la resta de grups polítics, sobretot, en uns temps tan complexos com els que estem vivint. És per això que ens agradaria destacar alguna de les accions positives que hem pogut aprovar al ple municipal a instància del nostre grup. Les característiques de Castellar del Vallès com a municipi permeten que es pugui treballar sobre polítiques que tenen un efecte directe sobre la ciutadania. Així, hem aprovat una línia d’ajudes a famílies monoparentals, hem activat la redacció d’un Pla d’Inclusió Social, una proposta per evitar desnonaments, l’exempció de l’aplicació de la reforma laboral per part de l’ajuntament de Castellar i, la lluita per un model de fiscalitat més justa, entre d’altres. D’aquesta manera, pel que fa a nivell institucional, L’Altraveu ha esdevingut l’oposició més propositiva del mandat i totes les propostes en matèria de cohesió social, han estat aprovades per unanimitat. Pel que fa a nivell social, hem apostat fort pel projecte de Cal Gorina, que ha esdevingut un espai d’intercanvi i gestió per diferents col•lectius i entitats del municipi. En uns temps en què hi ha dificultats per accedir gratuïtament a espais públics per a les entitats del poble, Cal Gorina (http://calgorina.wordpress.com) obre les seves portes amb transparència a aquell qui ho vulgui. Des de la institució, però també des del nostre vessant més social, seguirem treballant amb l’horitzó posat en Castellar.

divendres, 22 de juny del 2012

L'entrevista a L'Altraveu, amb l'Elisenda Alamany


1. Defineixi breument com ha estat aquest primer any de mandat.
Ha estat marcat per les accions propositives que han fet que L’A sigui l’opció de l’oposició més activa. Davant d’un atac tan clar als drets socials que havíem conquerit durant tots aquests anys, a nivell d’oposició L’A ha estat l’única força que ha sabut llegir el context i que ha fet propostes com fer front als desnonaments, donar suport a la mobilització al carrer per reivindicar els drets sanitaris, apostes també en fiscalitat justa que no hi eren en el municipi, com l’ajut a famílies monoparentals o l’ajut en el lloguer i una penalització dels habitatges buits, encara no aprovada, però que nosaltres pensem que hem de seguir proposant perquè no podem permetre que a Castellar hi hagi 827 habitatges buits.

2. Com valora la tasca de l’equip de govern/oposició?
Estem parlant d’un equip de govern que té majoria absoluta. A nosaltres ens hagués agradat un diàleg directe. El deure de l’oposició no ha de ser només fiscalitzar el govern, sinó contribuir que millori la seva acció. Pensem que la voluntat de consens s’ha trencat per part del govern. És obvi que poden treballar més tranquils amb majoria absoluta, però crec que en democràcia, la pluralitat és una de les coses que s’han de tenir més en compte.

3. Com valora el pla d’ajust?
Suposa el 30% del pressupost d’aquest any. No és només el pla d’ajust, el pressupost de Castellar estarà marcat per sempre per unes infraestructures que s’han fet al llarg dels anys: la plaça Major, el polígon de Can Bages. Això sembla la cantarella de L’Altraveu, però cada any ho haurem de repetir perquè és un forat negre que l’Ajuntament té. Però a banda del pla d’ajust, el que demanem són polítiques valentes des del minut zero. Som en el moment de repensar les polítiques municipals. Això vol dir que també s’ha de racionalitzar, que no vol dir retallar.

4. Quines polítiques ha volgut promoure aquest any el seu grup municipal?
Ja hi ha famílies monoparentals que s’han beneficiat d’ajudes promogudes per L’A. El Pla d’Inclusió Social també es va aprovar, la taula d’emergència social també està funcionant. Crec que propostes com aquestes són l’horitzó que té marcat L’Altraveu.

5. En el context actual de retallades, com es pot millorar l’atenció a les persones necessitades?
L’administració hauria de mirar com generar llocs de treball, i en això crec que tenim un deute pendent. Podem reiventar sectors que ara estan en perill de desaparició, com l’agricultura. Però que en alguns casos -com ja passa a Grècia- poden ser de subsistència. Caldria fer un cens de terres per conrear, que ja teníem contemplat en el nostre programa i cercar fórmules per tal de formar a qui estgui interessat a treballar-les. A més, també creiem que en lloc d’externalitzar caldria intentar recuperar aquests serveis externatilitzats i que l’Ajuntament pugués generar ocupació. Municipalitzar serveis és un discurs fàcil d’atacar, però sectors petits, com la neteja viària o d’edificis, sí que podrien afrontar-se des de l'Ajuntament. Mancomunar serveis és una altra de les apostes que veiem amb bons ulls.

6. El principal problema que pateix la vila?
El principal problema que té la vila és un perfil de classe mitjana que podria córrer el risc de caure en l’exclusió social i molt lligat a un perfil d’habitatge. El problemes d’habitatge, de rebuts d'aigua,d'electricitat, són ara les demandes més sol·licitades en els serveis socials. És obvi que el problema que té un ciutadà, també el té l'administració.

7. El fet més positiu d’aquest primer any de mandat?
En matèria d’inclusió social, les propostes que s’han fet des de L’A, s’ha votat a favor amb unanimitat; és positiu que els polítics es posin d’acord. Però també és positiva la mobilització social que s’ha viscut en els darrers temps en els carrers de Castellar en matèria sanitària i educativa.

Entrevista feta als estudis de Ràdio Castellar i publicada a www.lactual.cat 

dimecres, 20 de juny del 2012

Un abocador a la pedrera de Vall Sallent?


L'extracció de milers de tones de terra en una arcillera ha creat una gran alarma social entre els veïns de Bellaterra, un barri del municipi de Cerdanyola del Vallès, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
 


La pedrera de Vall Sallent és actualment un forat a la muntanya situat a la dreta de la carretera en direcció a Terrassa i a sota de la part alta de Sant Feliu del Racó. Inicialment, per reomplir-la es volia fer una planta de triatge, però finalment, l’any 2009 es va aprovar un pla especial que permetia la seva restauració a base de terra neta extreta d’obres. La crisi de la construcció ha provocat que gairebé s’aturi l’aportació de terra i per tant també la restauració de la pedrera. Des de L'Altraveu tenim constància que l'empresa que gestiona la restauració de la pedrera ha obert contactes per valorar la possibilitat de reomplir el gran forat amb bales empaquetades que surten del tractament de les deixalles dels contenidors de rebuig. 

El govern de la Generalitat va ordenar el febrer d’enguany, la suspensió de les sol•licituds de plantes de tractament de rebuig per elaborar un nou pla i un nou programa que determinarà la nova localització per aquest tipus d’instal•lacions. 

A ciutats del Vallès com Rubí o Cerdanyola ja s’han contemplat propostes d’ubicació però han estat rebutjades degut a problemes mediambientals Aquests tipus de residus, malgrat rebre tractament per evitar males olors, com que contenen uns percentatges elevats de residus orgànics, provoquen la formació de lixiviats, residus líquids altament contaminants pel sòl. Un exemple d’aquests problemes es pot constatar a la planta actual de Cerdanyola, on a més de mig quilòmetre de distància se senten les males olors que provoquen les constants queixes dels veïns. 

Creiem que en la situació que es troba ara mateix, la pedrera de Vall Sallent podria ser una clara candidata i per això des de L’Altraveu hem demanat al govern d’aquest municipi que expliqui a la ciutadania quines són les probabilitats de que a Castellar s’hi pugui ubicar una planta de residus d’aquestes característiques. 

L'Altraveu genera un espai amb propostes i reflexions per la revisió del Pla General


 
L’espai conté propostes de programa que l'Altraveu ha anat treballant al llarg d'aquests anys en matèria d'urbanisme.

-Hi ha un treball sobre habitatge que es va presentar a tots els partits a l'any 2009 i que ara en el marc d'aquesta revisió creiem que cal tornar a posar sobre la taula.

- Propostes de mobilitat, com el tren. Una infraestructura necessària que sabem que pot trigar temps a arribar però que cal definir des del municipi per facilitar-ne la seva arribada .

-També volem parlar de les ARE, aquestes es van definir en un moment molt diferent al que tenim ara i per tant les hem d'adaptar a les noves necessitats.

-Al llarg d'aquests dies anirem concretant i afegint més informació que estem elaborant d'altres temes.

Volem que aquest espai serveixi d’eina per compartir el que pensem de Castellar en materia d’urbanisme i per generar opinió i debat. El dia 27 de juny hi ha una nova jornada de participació oberta a tothom on podrem comentar aquestes i d'altres propostes que des de la ciutadania es van aportant.

dijous, 14 de juny del 2012

Adéu Dolors, i gràcies.

Ajuntament de Castellar del Vallès 1975-1979

D'esquerra  a dreta dalt: Frances Homs Obradors, Francesc Ribas Pérez, Josep M. Ubals Riera, Joaquim Lluch Buixadé (secretari), Jaume Torrents Calvó i Miquel Grané Toscas.
D'esquerrada a dreta baix: M. Dolors Moré Pratdesaba, Lluís Alonso Pérez, Emili Altimira Alsina, Sebastià Torras Llovera i Francesc Graells Bacardit



Es presentava com a la primera regidora de Castellar del Vallès tot dient que es deia Maria Dolors Moré, que tenia trenta anys, que era dona de casa, casada i amb dos fills. Així era la Dolors que era l’única candidata, entre tres homes, per al “tercio familiar”a l’ajuntament del nostre poble. Ella mateixa confessava que li movia el fet que “la dona fos representada al consistori municipal”. Això és el que ens explicava un 10 de novembre de 1973 a la publicació de la Forja. Quan li van demanar què li preocupava més en l’àmbit de la política municipal va respondre que “la primera cosa a resoldre era fer entendre que la solució de qualsevol problema es trobava a partir del diàleg obert, sincer i a l’abast de tothom.”. I així era la Dolors, accessible a tothom i enamorada de la seva condició de dona. Això, que pot semblar una obvietat amaga multitud de gestos i actituds que pel sol fet de ser, van suposar un desafiament en la institució, ja que va ser l’únic càrrec electe femení en un ajuntament que aleshores comptava amb nou regidors i un alcalde; el doctor Lorenzo Casas. Llegim que en l’editorial de la publicació local del mateix any es deia que entre les dues places vacants corresponents al “tercio familiar” hi havia “quién lo hubiese dicho, una mujer. Un caso insólito”. I no s’equivocaven en això últim, l’enteresa i la fortalesa de la Dolors han estat un cas insòlit que ens ha donat una lliçó d’humanitat. Va saber representar la veu del poble a l’ajuntament, en un moments convulsos, no només pel context sinó pel que representava ser una dona. A L’Altraveu alguns van tenir l’oportunitat de redescobrir-la amb la mateixa passió que aleshores, d’altres també la vam conèixer recollint signatures perquè el nostre projecte es fes realitat. Amb la Dolors se'n va un referent de fortalesa i de generositat, no només envers el seu poble sinó vers totes aquelles persones que va tenir al voltant. Amb la Dolors també se'n va una part de la història de Castellar, la política vista amb ulls de dona. Adéu Dolors, i gràcies.

dilluns, 11 de juny del 2012

La Dolors



Avui ens hem llevat amb la trista notícia que la nostra companya Dolors Moré ens ha deixat.
Amb la Dolors se'n va un referent de fortalesa i de generositat, no només envers els seu poble sinó vers totes aquelles persones que va tenir al voltant. Amb la Dolors també se'n va una part de la història de Castellar, la política vista amb ulls de dona, ja que va ser la primera regidora del nostre municipi.
Des de L'Altraveu volem expressar el nostre més sentit condol i suport a la família de la Dolors, que se'n va però que ens deixa amb el seu inesborrable record.

divendres, 8 de juny del 2012

L'Altraveu s'adhereix a la campanya La pobresa no és un delicte


L’Altraveu-Candidatures Alternatives del Vallès presenta a Castellar la campanya europea La pobresa no és un delicte, engegada per FEANTSA (European Federation of National Organisations Working with the Homeless) i Housing Rights Watch.



Paquita Antonell, membre de Padrins Solidaris, i la regidora de L’A, Elisenda Alamany.


“En un estat social i de dret com el nostre, els poders públics tenen l’obligació de fer polítiques socials inclusives per eradicar la pobresa i no aplicar prohibicions per invisibilitzar-la”, explica Elisenda Alamany, regidora de L’Altraveu. Així, L’Altraveu se suma a la campanya europea Poverty is Not a Crime, amb la intenció de subratllar el greu impacte de lleis i regulacions, com l’ordenança cívica que vol aprovar-se a Castellar, que castiga els col·lectius més vulnerables del nostre municipi. La gent sense sostre, la mendicitat, la prostitució a la via pública, la gent que dorm al carrer o que busca menjar o ferralla als contenidors, són alguns dels col·lectius afectats per la nova ordenança que entrarà en vigor el proper juliol, si PSC, CIU i PP hi voten a favor. “Algunes mesures que volen aplicar-se a Castellar, ja han estat aplicades a Barcelona. La Síndica de Greuges de la ciutat en denuncia les conseqüències. Com pot ser que algú que dormi al carrer acumuli més de 100 multes? Si no volem pobresa als carrers, hem de treballar perquè això no passi, no estigmatitzar-la i voler-la invisibilitzar”. 

Per la seva banda, Paquita Antonell, membre de Padrins Solidaris, ha volgut destacar que “la pobresa a Castellar ja fa temps que és visible i que el perfil de la gent amb més necessitats està canviant. Per això cal una voluntat i una sensibilitat que no passi per la sanció perquè el problema si no s’afronta amb valentia, s’anirà fent més gran.” Antonell també ha destacat que no s’ha parlat amb entitats de caire social a l’hora de fer l’ordenança, tot i que portin molts anys treballant pel poble en el camp de la inclusió social. 

L’Altraveu vol posar de relleu la crueltat d’aquestes mesures i la necessitat de treballar en xarxa amb altres entitats i associacions que s’adhereixen a Poverty is Not a Crime. La campanya recorre cinc països europeus a dia d’avui, amb esdeveniments organitzats per grups locals a Brussel·les, Lió, Grenoble, Budapest, Atenes, Tessalònica i Castellar, entre d’altres. La campanya estarà activa durant aquest any i organitzarà diversos esdeveniments de sensibilització amb un extens treball sobre la criminalització de la pobresa en temps de crisi.

dijous, 7 de juny del 2012

Amagar el CAP sota l’ala

 

Divendres passat el conseller de la Generalitat, Sr. Boi Ruiz, va inaugurar les obres d’ampliació del CAP de Castellar, un equipament municipal finançat amb diners municipals. L’Alcalde de Castellar, el Sr. Ignasi Giménez, adduint possibles problemes de seguretat va decidir dur a terme l’acte sense informar ni convidar la resta de formacions polítiques. Aquest fet és un precedent perillós d’ocultació i falta de transparència amb la resta de representants municipals democràticament escollits, que per la seva falta intrínseca de regulació, podria ser utilitzat pel Sr. Alcalde quan li vingui de gust. Amb el pretext de la seguretat, s’ha restringit el dret de les formacions amb representació municipal i de les que no en tenen i també de la ciutadania a l’hora d’expressar amb llibertat el que pensen. A Castellar hi ha hagut protestes per la reducció d’activitat del CAP, però totes elles pacífiques, i no és admissible utilitzar-les per limitar la llibertat d’expressió. 

La intencionada desinformació sobre aquest acte, limita la capacitat de control que democràticament ha d’exercir l’oposició, i és un atac directe del Sr. Alcalde a la confiança dels ciutadans. Paraules com “mà estesa”, “transparència” o “voluntat de diàleg” queden buides de contingut i sonen com a mentides populistes. 

S’hauria de fomentar un diàleg constant i constructiu. Sense aquest, sols queda "el ordeno y mando” que ha mostrat el Sr. Alcalde. Mal presagi per al futur. 

divendres, 1 de juny del 2012

L’Altraveu demana coherència al PSC en la defensa de la sanitat pública i denuncia l’encobriment de l’acte d’inauguració a càrrec del conseller Boi Ruiz.



El conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, ha visitat aquest matí les obres del nou CAP de Castellar. El grup municipal de L’Altraveu denuncia l’exclusió que s’han fet dels seus dos regidors en un acte institucional d’aquesta magnitud. Segons Xavier Bella,regidor de L’Altraveu, “en lloc de parlar de coses realment importants, com és la supressió del servei d’urgències, es rep un conseller a esquenes dels grups municipals i de tota la ciutadania amb el pretext d’una inauguració”. 

L’agrupació assenyala la falta de coherència per part del PSC de Castellar que s’ha manifestat en contra de les retallades en sanitat i educació però que després, rep el màxim responsable al consistori de la mà de CiU, que ha estat l’únic partit assistent a la recepció del conseller. 

L’ajuntament ha manifestat que no havia fet difusió de l’acte per preservar la seguretat, cosa que des de L’Altraveu es veu com una excusa. Elisenda Alamany, regidora de L’A, ha manifestat que “tenim el dret d’assistir en un acte com aquest i la ciutadania té el dret de manifestar el seu desacord amb l’administració general, després de mesos de mobilitzacions arreu del territori i un efecte directe a Castellar”. 


L’Altraveu ha volgut estar present a la rebuda del conseller i ha expressat el seu malestar per les agressions al sector públic amb la ciutadania que s’aplegava a l’exterior del CAP. En l'acte de protesta, s'han sentit xiulets i crits en contra del conseller i de les retallades. Els manifestants han entrat dins el CAP acompanyant la comitiva fent soroll fins que els metges del centre han demanat silenci per respecte a les persones que estaven rebent assistència. Immediatament la protesta s’ha aturat i la policia local ha començat a donar empentes als assistents perquè sortissin del recinte. Hi ha hagut alguns moments de tensió entre la policia local i els manifestants en el moment que aquests han oposat resistència pacífica per sortir. Des de L'Altraveu considerem que l'actuació de la policia local ha estat totalment fora de lloc, intentant identificar els assistents i impedint l'entrada a un centre públic mitjançant la força.