A partir d'ara pots seguir-nos a través de Decidim Castellar

dijous, 31 de maig del 2012

Educar, com més aviat millor



Educar 'com més aviat millor' ha esdevingut una de les prioritats en les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) o la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació). Així, s’han fet recomanacions als països membres sobre la importància d’invertir en serveis d’atenció a la primera infància i per garantir la qualitat d’aquests serveis com a eines per reforçar els fonaments de l’aprenentatge al llarg de la vida dels infants i per satisfer les necessitats socials de les famílies. De fet, les dades de l’informe PISA de l’OCDE mostren que el rendiment escolar és superior entre els adolescents que van accedir a una escola bressol. Per tant, podem dir que en una societat que aposta per la igualtat i el progrés individual i col•lectiu, tenir una escola bressol pública de qualitat és un dret. 
Inicialment, les escoles bressol van sorgir com a resposta social però sobretot van aparèixer en un moment històric de notable incorporació de les dones al món del treball retribuït. En el ple de la semana passada vam unir-nos a la proposta que feia l’equip de govern a l’hora de reivindicar el finançament de les escoles bressol municipals de Castellar: El Coral i la de Colobrers. Cal destacar que les escoles bressol municipals (la xarxa bàsica a Catalunya) ha patit la reducció d’un 60% de l’aportació pública i una reduccció aproximada d’un 50% en el pressupost destinat a beques (inclou les de menjador i les llibres i material escolar). Des de L’Altraveu vam donar suport a no posposar les dates de preinscripció i la matrícula, per no generar més alarma entre les famílies i per responsabilitat amb les accions engegades des del municipi en aquest àmbit. 

Així mateix, també vam voler assenyalar que allà on té competència el PSC (llars bressol públiques i escoles de primària) caldria que fos coherent amb les reivindicacions de responsabilitat que fa a la Generalitat ja que encara que sembli una minúcia el manteniment dels centres escolars o de lleure també contribueix a tenir un ensenyament de qualitat. A hores d’ara es poden comptar almenys 30 incidències que afecten als equipaments educatius municipals i creiem que en el nostre municipi tampoc es poden evadir responsabilitats.

dimarts, 29 de maig del 2012

L'Atraveu acompanya la CUP de Sant Celoni en les seves propostes sobre el gasoducte


L'Altraveu va desplaçar-se dissabte al matí al Baix Montseny on el gasoducte també ha arrasat bona part del territori que també comprèn Santa Maria de Palautordera. En aquesta jornada, el regidor de L'Altraveu Xavier Bella, ha explicat l'origen, el traçat i les conseqüències d'un gasoducte que finalment no connectarà amb França.

En la jornada, els regidors de la CUP de Sant Celoni han llegit la proposta de moció que portaran al ple d'aquest mes on demanen responsabilitats al Ministeri i que el cost del gasoducte no recaigui sobre recursos públics.

L'ajuntament de Viladecavalls ha aturat les obres del gasoducte en el seu municipi i altres ajuntaments, com el de Terrassa, van demanar una fiança de 400.000 euros segons el desenvolupament del pla de restauració. A Castellar la compensació ha estat de 30.000 euros i encara es desconeix a què es destinen aquests recursos. 

Més informació a http://gasoducte.blogspot.com)
Seguiment mocions presentades
Comunicat 29/05/12 - obres al sud de Can Bages

dijous, 24 de maig del 2012

Les ARE en la revisió del Pla General

Les previsions que es van fer en el darrer Pla Local d’Habitatge (PLH) han tingut poc a veure amb la realitat i s’han mostrat irreals. Segons es va informar en la darrera sessió del POUM (Pla d’ordenació urbana) hi ha 827 habitatges buits al municipi, 140 pendents d’acabar i es disposa de 241 habitatges socials que caldria augmentar fins a 924 a l’any 2016. 
Les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) van arribar a Castellar a principis del 2008, quan la crisi ja era evident i començava la davallada en picat del sector immobiliari. En aquell moment el govern socialista, en contra de tota la oposició i només amb el suport del regidor trànsfuga, va decidir tirar-les endavant sense obrir un debat ciutadà sobre la seva conveniència. Segons el pla aprovat, al 2012 es donarien les primeres claus dels 591 habitatges que s’havien previst. No tan sols el PLH, també les previsions de les ARE a Castellar s’han demostrat irreals. 
Ara s’ha iniciat el procés de revisió del POUM, que hauria de servir per fer un ordenament del nostre municipi més raonable i realista. Això s’hauria de poder fer de forma assenyada en una època en que la pressió “constructora” no és forta. 
Dins d’aquesta revisió urbanística, les ARE són una qüestió important i s’han de poder canviar. El plantejament de 2008 no és l’actual i les necessitats econòmiques i socials de Castellar tampoc. Des del govern municipal no es pot escamotejar el debat ciutadà sobre els canvis urbanístics importants al nostre municipi. Qüestions com el camp de futbol o l’àrea de Can Turuguet estan sobre la taula: Tal com estan les coses, té sentit plantejar el trasllat del camp de futbol? Quina despesa econòmica i energètica implica? És aquesta la millor opció d’aprofitament del sòl municipal? Necessitem explicacions clares i cal que l’equip de govern compleixi amb la transparència que el sr. Alcalde va prometre en el seu discurs de presa de possessió. 
L’any 2009 l’Altraveu va proposar a tots els grups del consistori treballar sobre els espais amb sòl de titularitat municipal per la creació d’habitatge social a Castellar. Encara esperem resposta! No podem negar que si a Castellar tenim manca d’habitatge social, això és responsabilitat dels governs municipals –actual i anteriors-, que han donat prioritat a grans obres que poc tenen a veure amb la resolució dels problemes reals d’habitatge de la població.

dilluns, 21 de maig del 2012

En defensa d'una escola pública de qualitat

Les retallades imposades a ensenyament afectaran durament a la qualitat del sistema educatiu ja que s'enduriran les condicions laborals del professorat així com hi haurà una disminució de recursos humans per atendre els casos de diversitat, la manca de substitucions per cobrir el professorat de baixa, la precarietat dels mestres interins o l’augment de ràtio als centres, entre d’altres, amb tot el que suposa la massificació d’alumnes a les aules.

Els centres de Secundària, greument afectats per la manca de recursos econòmics suficients per garantir el seu funcionament, veuran agreujada la seva situació per un increment d’alumnes a cada grup-classe i per altres mesures que busquen abaratir costos i no pas garantir un sistema educatiu equitatiu que ofereixi la igualtat d’oportunitats a tots els sectors socials.

Un altre fet especialment greu és l’incompliment sistemàtic de les diferents administracions de les seves obligacions i que té una repercussió directa en el manteniment de les subvencions necessàries per garantir la continuïtat de serveis bàsics, com ara les escoles bressol municipals i les escoles de música com Torre Balada, que veuen com la disminució pressupostària assignada qüestiona la seva continuïtat.
L’objectiu final d’aquestes agressions és degradar l’ensenyament públic de tal manera que resti definitivament subordinat a l’ensenyament privat, com a xarxa subsidiària i assistencial. Es pretén, alhora, elititzar l’ensenyament universitari, barrant-hi l’accés als fills i filles de famílies treballadores, i liquidar drets laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament (salari, horari i calendari, baixa per malaltia, substitucions, massificació d’aules, aviat vindran amb les pensions...). És per això que aquestes mesures ens toquen a tots i a totes.
Els membres de L'Altraveu participaran de la convocatòria feta per demà i convida tothom que ho faci per seguir demostrant l'aposta que cal fer en l'educació, ara més que mai, en un sistema en crisi.
L'Altraveu-Candidatures Alternatives del Vallès

dissabte, 19 de maig del 2012

Per una ordenança de civisme a la mida de Castellar


Aquesta setmana L’Altraveu ha realitzat una roda de premsa per presentar la seva proposta per una ordenança de civisme per Castellar. Durant les darreres setmanes se’ns ha presentat per part de l’equip de govern un projecte d’ordenança per fer-hi esmenes. Hem fet saber al regidor de participació encarregat del procés, que tot i compartir la necessitat de regular l’ús de l’espai públic, aquest projecte d’ordenança que se’ns presenta no disposa d’un fons que permeti fer una esmena parcial sinó que cal repensar-la globalment. Pensem que en aquest document no hi ha cap element de diagnosi de conflictivitat i té una clara voluntat sancionadora: estendre llençols al balcó o qualsevol cartell, penalitzar la mendicitat, etc. Així mateix pensem que no aporta cap valor afegit respecte a la normativa actual i s’obre la porta a l’arbitrarietat dels poders públics i, en concret, de la policia local i es fa servir l’ordenança per regular aspectes que ja són reflectits en el Codi Penal o altra legislació.

Des de l’Altraveu creiem que s’ha de realitzar una anàlisi de quins són els focus d’incivisme al nostre poble per poder fer un treball a curt i llarg termini de manera realista amb el nostre municipi i proposem un pacte social que possibiliti que tothom sigui conscient i s’impliqui en la convivència del nostre poble. Aquest procés de Diagnosi, Pla de treball i Pacte Social és el que ha de dur finalment a la redacció de l’ordenança, però ara ens trobem en la redacció d’un document genèric extret d’un altre model de ciutat.

Creiem que si es toquen les ordenances de civisme, si s’uneixen tipificacions de delictes i sancions, és el moment de fer un replantejament general i pensar-ho amb deteniment. Per qüestions com aquesta, creiem que no s’ha de tenir pressa i fer les coses amb la millor garantia possible. Pensem que bé podria ser una tasca que podria fer la regidoria de participació com a encàrrec del mandat, ja que és un tema prou important i que afecta directament els ciutadans. És en aquesta línia que trobaran el nostre treball i col•laboració.

dilluns, 14 de maig del 2012

L’Altraveu proposa un Pacte Social per al civisme davant del projecte d’ordenança de civisme a l’ajuntament de Castellar

El grup creu que el projecte d’ordenança actual té una voluntat sancionadora.



Des de L’Altraveu compartim la necessitat de regular l’ús de l’espai públic però creiem que el projecte d’ordenança actual que vol aprovar l’ajuntament no presenta cap element de diagnosi de la conflictivitat i delega multitud d’actes a les sancions policials. El regidor Xavier Bella ha declarat avui que “s’ha fet un treball de fons en el projecte que se’ns presenta i creiem que hi ha un greu problema de fons que no té en compte Castellar. Prova d’això és la constància que el document que es presenta és una còpia de la ciutat de Manresa.”

L’ordenança vol regular accions que ja estan regulades pel Codi Penal o altra legislació i hi ha una actitud excessivament intrusiva dels poders públics que farà gairebé impossible coses tan quotidianes com estendre un llençol al balcó. És per això, que la regidora Elisenda Alamany ha dit que “les ciutats són per viure-hi i cal fer un treball global sobre el civisme, mirar de fer una diagnosi tècnica i política de la qüestió, portant a terme un possible Pacte Social amb entitats que vulguin implicar-se en aquesta qüestió i com agents col·laboradors de la convivència i el civisme.”

comunicat PDF 3mb

dijous, 10 de maig del 2012

Front comú per l'atenció sanitària

La Generalitat va aprovar l’ampliació del CAP el novembre de 2011. La quantitat fixada en 932.221 euros pretenia remodelar aquest equipament. Aquesta actuació, que va fer que l’ajuntament de Castellar del Vallès avancés els diners, es contradiu amb les últimes actuacions de la nova administració catalana. L’1 d’agost del 2011, el CAP de la vila va deixar de prestar el servei d’atenció continuada després de 20 anys en actiu, i es va reduir el Servei d’Emergències Mèdiques a Castellar, ambdues decisions fruit de les retallades impulsades per la Generalitat. Des de Castellar, vam proposar una decisió ferma des del consistori per restituir ambdós serveis a la situació anterior a l’ajustament pressupostari. Ara hem sabut que aquesta resolució ha estat denegada al Parlament amb els vots en contra de CiU. Creiem que això és una petita mostra de la incoherència dels projectes que s’engeguen al nostre país, al nostre poble i que porten al malbaratament dels recursos públics pagats pels ciutadans. Per una banda, ampliem el CAP i per l’altra reduïm els serveis en matèria de salut, com és el cas del servei de ginecologia. L’excusa de “no hi ha alternativa” amb la imposició del copagament sanitari es contradiu amb la poca decisió a l’hora de cercar ingressos i recuperar allò que es perd, per exemple, mitjançant la poca pressió fiscal de les grans fortunes que suposen la pèrdua de 90.000 milions d’euros anuals. El pagament per recepta on els ciutadans que guanyen entre 18.000 i 100.000 euros anuals pagaran el 50% del medicament, i aquells que superen aquest límit, el 60%, incrementaran la desigualtat en l’accés al dret sanitari. La poca progressivitat en les rendes evidencia la campanya de privatització del sector sanitari que cerca un estalvi dubtós, oblidant que l’atenció sanitària és un dret bàsic de tot ciutadà. Per això, creiem que des de l’ajuntament cal fer front comú a les retallades i pensar que si tots els grups som representatius del bé comú, aquesta és una reivindicació que tots haurien de fer seva.

divendres, 4 de maig del 2012

Pla territorial metropolità de Barcelona (II)

Com vam veure fa unes setmanes, en la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Castellar (més conegut per POUM) s’hauran de seguir obligatòriament les prescripcions o normes establertes en el Pla territorial metropolità de Barcelona, redactat per la Generalitat de Catalunya.

Des de l’Altraveu hem analitzat les principals regulacions dels sistemes bàsics que defineix el Pla territorial i que afecten el nostre municipi. Els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat.

Els espais oberts comprenen el sòl classificat com a no urbanitzable. Dins d’aquest sistema el pla assenyala les parts del territori que han de ser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar-ne negativament els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, entre els quals els agraris. En el planejament territorial, Castellar està protegit en la seva part nord per el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt que és un espai de protecció especial pel seu interès natural i agrari.

En quan als sistemes d’assentament, es proposa potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per disminuir les necessitats d’extensió, assolir població i llocs de treball que facilitin tant la disminució de les necessitats de mobilitat com la dotació de transport públic i evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori. En aquest sentit s’haurà de replantejar també com s’articulen les Àrees residencials estratègiques (ARES) dins la nova situació urbanística i econòmica actual, ja que per a Castellar es preveu una estratègia de creixement moderat que no ha d’incrementar en més del 30%. En quan a la zona industrial existent, és una àrea especialitzada que s’haurà de consolidar en la nova conjuntura de disminució d’indústria especialment amb un nou polígon industrial, Can Bages, el qual està sense us.

Finalment hem de parlar del sistema d’infraestructures de mobilitat, on el pla estableix la xarxa de connectivitat física –de persones i mercaderies- que permet un funcionament integrat de l’espai metropolità. La xarxa ferroviària amb el perllongament de la línia FGC fins a Castellar, amb dues estacions, pla de la Bruguera i nucli urbà. La xarxa viària, amb la millora i desdoblament del a B-124 entre Sabadell i Castellar, la millora de l’eix Castellar-Caldes de Montbui, la nova via estatal (4art cinturó o Ronda Vallès) i la nova via suburbana (Ronda Est de Sabadell-Barberà del Valles) En tots aquests àmbits s’haurà d’estudiar la conveniència de les noves infraestructures i com resoldre de la manera més sostenible possible la connectivitat del municipi amb la resta de la comarca.