dimecres, 28 de setembre del 2011

Trobada de Candidatures Alternatives del Vallès a Castellar


Les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), de les quals forma part L’Altraveu per Castellar, celebraran una nova assemblea comarcal a Castellar el proper dissabte dia 1 d’octubre.

L’assemblea s’emmarca en un context de creixement de les CAV a la comarca, tant en vots com en regidors, la qual cosa planteja enfortir l’organització interna com a coalició per a donar millor resposta a les qüestions que se’ns plantegen. A més, es constata el sorgiment de moltes altres candidatures alternatives en el Vallès Oriental i el Barcelonès amb les quals cal establir mecanismes de coordinació i de treball conjunt. Finalment l’assemblea definirà els temes de treball i de reflexió pels propers dos anys.

La trobada també servirà per inaugurar en l’àmbit comarcal el nou espai que ocuparà l’Altraveu de Castellar al carrer Centre,8.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Cicle sobre diversitat sexual i de gènere




Des de L’Altraveu, grup de dones Hipàtia i Reacciona hem escollit fer política des de l’entorn més inmediat, el nostre poble. Per això presentem un cicle de formació i debat sobre diversitat sexual i de gènere que comença el divendres 7 d'octubre a les 19.30 amb la ponència de la professora de teoria política, Máriam Martínez, amb el títol "El món i la política vistos amb perspectiva de gènere" que es durà a terme al local del Carrer Centre, 8.

Creiem que l’àmbit local és un interessant espai per a la transformació social. Però no només això. Entenem que l’acció política va molt més enllà d’aquella que duen a terme les institucions públiques, els partits polítics i la classe política professionalitzada. No només hi ha política a la institució. Però també sabem, i és el que volem treballar en el cicle, que hi ha política més enllà de l’esfera pública. Així doncs, entenem l’esfera privada com un espai important de lluita per l’emancipació. Ho hem après, entre d' altres, dels moviments socials i les aproximacions teòriques que interroguen la societat patriarcal i hetoronormativa.

Aquestes adverteixen que hem posat al centre tot el que és masculí (i no només els homes, sino també els valors que tradicionalment s’han vinculat a aquests) i instituït l’heterosexualitat com a pauta de relació afectiva i sexual única, amb les conseqüències materials que això provoca. És cert que en algunes coses, i gràcies a les lluites socials, s’han aconseguit importants millores respecte a un passat, però també ho és que encara queda molt per fer. Sense anar més lluny, existeixen importants desigualtats en l’accés a la renda i el temps segons sexe, una important segregació laboral de les dones, unes xifres insuportables de violència masclista, una infrarepresentació pública de les dones, la negació encara del dret a decidir sobre el propi cos amb la penalització parcial de l’avortament, la discriminació per motius d’orientació sexual, les dificultats quotidianes amb les que topen quotidianament les persones transexuals, etc.

La crisi s’està utilitzant com a coartada per la involució en drets i llibertats. I com no, també es retalla en polítiques públiques per la igualtat. Sense anar més lluny, la Generalitat ho ha fet recentement amb programes de prevenció de violència de gènere i de foment de la dona en l’àmbit laboral, entre altres. Nosaltres pensem que cal prioritzar aquestes temàtiques i és intenció treballar-les des del nostre entorn més inmediat. Us convidem a assistir-hi i a participar-hi!

dimecres, 21 de setembre del 2011

Més endeutament, per a què?

En el darrer ple municipal i amb els vots en contra de l’Altraveu, s’ha decidit realitzar una altra operació de crèdit per mantenir el precari equilibri econòmic de l’Ajuntament. Una vegada més es realitza una operació d’enginyeria financera per maquillar que el pla de sanejament no rutlla; però la bola de neu cada cop és més gran.
Cada vegada més tenim un ajuntament endeutat amb la voluntat de salvar les dificultats presents sense preveure el que passarà en un futur.
Des de l’Altraveu entenem que és inevitable que un ajuntament tingui dèficit; entenem que fins i tot és necessari, perquè creiem fermament que en temps de crisi l’administració ha de respondre al ciutadà, però no hem vist accions reals per subsanar aquest dèficit o, les que hem vist, són sovint lluny del que nosaltres considerem que cal assumir.
No volem, per exemple, el dèficit que s’ha generat en la construcció de la plaça major, per finançar el polígon fantasma de Can Bages, perquè arribi la xarxa d’aigües Ter- Llobregat per un polígon inexistent, per malbaratar recursos; per tot això no volem dèficit. En canvi, sí que acceptaríem el dèficit per polítiques d’habitatge, per idees noves en habitatge social, per l'elaboració del pla d’inclusió social, per atendre problemes generats amb la crisi, per contrarestar retallades del govern...Però tot això no ho hem vist fins ara, i per tant no podem estar d’acord amb el tancament de l'exercici 2010, no podem estar d’acord amb una nova operació de crèdit que porta a aquest tipus d’endeutament al municipi. Cal anar pensant, doncs, si el valor del nostre deute repercuteix positivament o negativament a la ciutadania.

divendres, 16 de setembre del 2011

En defensa de l’escola catalana

El model de cohesió que representa el model d’escola catalana va fer aplegar dues-centes persones de Castellar el passat dilluns als jardins de l’ajuntament i va seguir-se d’una forma majoritària a tots els ajuntaments de Catalunya. La ciutadania, doncs, respon davant de l’atac que qüestiona un model que ha funcionat amb èxit al llarg d’aquests 30 anys i que ha estat reconegut per diverses institucions europees i internacionals. Cal que els consistoris visibilitzin aquesta lluita i , en aquest sentit, el nostre, a petició de L’Altraveu ja va adherir-se al col•lectiu d’entitats cíviques i educatives per l’escola catalana conegut com “Som escola” per evidenciar que l’acollida i la inclusió socials d’infants i joves s’aconsegueix fent que el català sigui llengua vehicular als centres d’ensenyament. A banda de defensar l’escola catalana, cal reivindicar un cop més, que l’escola pública també sigui una escola de qualitat. Malauradament, l’ensenyament és un dels camps que es veurà més afectat per les retallades (40.000 euros menys l’any per afrontar el dia a dia dels centres) juntament amb sanitat. No ens quedem doncs en rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia, fem una passa endavant per demanar que un país com el nostre i en situació de crisi no pot deixar d’invertir en ensenyament de qualitat.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Mas Les Fàbregues/Can Boadella/Cal Gorina

Imatges de l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de l’Ajuntament de Castellar del Vallès
  • Anteriorment a l’existència de la masia, es documenta al territori delimitat pel pati de la casa actual, un assentament Neolític, i un Vilatge de l’Antiguitat Tardana, documentats per les excavacions del jaciment dels Horts de Can Torras, per part d’en Joan Manuel Coll i Riera, l’any 2003.

  • Primeres referències històriques al segle XIII amb el nom de Mas de les Fàbregues, nom en referència a com es coneixia llavors Castellar, Sagrera de les Fàbregues. Concretament les Fàbregues (fàbriques) era la zona a l’entorn de la Plaça Major, Plaça Nova, i la Plaça Vella.

  • Cap al 1370 sabem que passa a mans de la família Boadella, provinents de mas Boadella de Sant Julià d’Altura.

  • Tenim referència escrita, recollida pel Dr. Vergés, que el 1468 Joan Boadella i el seu mas estava sota domini directe de l’alou de Guerau de Clasquerí, senyor del castell i del terme. Domini ple que els Clasquerí obtenen del rei Martí l’Humà de les terres i masos de Castellar, ja que abans el domini el tenien en emfiteusi, i depenia dels senyors de Montcada.

  • El senyor governa a través d’un batlle i la seva cúria, i des d’època de Ferran II una universitat, una assemblea de veïns rellevants, que és reunien per ajudar en el govern a la Plaça de les Fàbregues.

  • Des del segle XIII, 1291, sabem que el Mas Boadella i el Mas Mir, Can Torres, reben aigua de Canyelles per poder utilitzar i que existeixen acords entre els tres senyors. A través de l’anomenat Rec de Canyelles.

  • El Mas apareix al cadastre Reial de Patiño, fet després de la Guerra de Successió.

  • Neix el membre més famós de la família Boadella, Josep Boadella i Homet (1786). Neix a la casa pairal dels Homet, al carrer Major. 1808 entra com a voluntari del sometent, i ferit al Coll de Montcada. Combat contra els francesos al Vallès, Granollers, Cardedeu, Molins, Barcelona i al 1811 participa de la defensa de Tarragona. S’escapa cap a Cartagena, però empresonat pels francesos i captiu a França 33 mesos, s’escapa i reincorpora a l’exèrcit on acaba com a capità. Participa al 1833 a la primera guerra carlista. Acaba sent mariscal, i ocupa càrrecs polítics i militars als governs provincials de Navarra, Almeria, Sevilla i Lleida. 1854 es retira a Castellar, on morirà anys després.

  • La família Boadella per propietats: XIX es trasllada l’escorxador de la Plaça Nova(Mestre Gelonch) al carrer del mateix nom, en terrenys de la família. I també venen els terrenys on es faran les escoles del Patronat Tolrà. En aquesta època Joan Sala i Boadella. La seva mare pubilla de can Sala de Canovelles, va imposar el cognom. Dipositari de molta documentació quan Josep Tolrà fa de batlle de Castellar, la dècada dels 60 i 70 del segle XIX.

  • Un membre de la família Boadella, implicat en un judici, porta per motiu lo Patascas. La família tenia terres a l’actual Era, d’on sembla que va rebre el nom del seu propietari.

  • A principis de segle XX passa a mans de la família Gorina.

  • Santiago Gorina alcalde de Castellar des de 1925 a 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. I reprèn el càrrec com a primer alcalde franquista el 1939.

  • Cap als anys 1915/20 en construeix un sistema de distribució d’aigua de Canyelles, cap a diverses cases de Castellar, al carrer Sant Pere d’Ullastre amb un dispositiu que repartia la quantitat d’aigua exacte a cada casa. La torra i el dipòsit del pati són testimoni d’aquest negoci. L’aigua es pagava a mensualitats i l’abonaven directament a Can Gorina els usuaris.

  • Durant la Segona República la casa, requisada, va ser el lloc on va néixer a l’agrupació local de la F.A.I.

  • Segons sembla un cop la família Gorina recupera el seu estatus i propietats, Santiago Gorina organitza un bon xeflis a base de marisc de closca al pati de casa seva amb una bona colla d’amics importants. Les restes d’aquest àpat no gens usual a l’època van aparèixer en les excavacions realitzades per Jordi Roig i Joan Manuel Coll.

BIBLIOGRAFIA:

Història de Castellar del Vallès : segons el seu manuscrit de 1872... / Antoni Vergés i Mirassó ; pròleg de N'Antoni Parramon Tubau ; revisió i notes de Joan Bernadas Torné ; il•lustracions d'En Pere Roca Roumens
Vergés i Mirassó, Antoni
Granollers : Montblanc-Martin , 1974

Castellar del Vallès : recull històric
Planas, Ester
[Castellar del Vallès : Ajuntament de Castellar del Vallès, DL 1995]

Castellar insòlit
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : [l'autor], 1997

L'Art castellarenc : arts plàstiques i visuals : del neolític als temps presents
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : Arxiu d'Història de Castellar, 1992



Baixar pdf 114 Kb


dimecres, 7 de setembre del 2011

Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

L’espai de l’Altraveu creix



Un dels compromissos de l'Altraveu és que la totalitat de les retribucions percebudes a través de la feina dels regidors es destinin al fons comú de l'agrupació per decidir col·lectivament a què les destinem. Durant els 4 anys que hem estat al local del Passeig 142, hem compartit aquest espai amb d’altres col·lectius.
Aquest espai però s'ha fet petit, i com que L’Altraveu aposta amb força perquè la societat es pugui organitzar en funció de diferents interessos socials hem decidit instal·lar-nos a la casa del carrer Centre,nº 8 (coneguda com a Cal Gorina), un espai molt més ampli i que evidencia la naturalesa social del nostre projecte que no concep la feina consistorial sense un estret lligam a la vida de la nostra vila.

Durant aquesta Festa Major, els col·lectius que formem part d'aquest nou projecte, volem obrir aquest espai a la ciutadania.
Al mateix temps volem recuperar i donar a conèixer la història d'aquest mas que data de l'any 1200. Sembla ser que el que inicialment fou conegut com el Mas de les Fàbregues, va ser casa del General Boadella, i cap al 1927 de l'alcalde Gorina. Darrerament s’havia emprat com a estudi per l'equip d'arquitectes que van fer el projecte de remodelació de la Plaça Major.
L'Altraveu, les cooperatives de consum l'Economat, Naps i Cols; i el grup de joves Watzup volem compartir aquest espai i les nostres inquietuds amb tots vosaltres, és per això que esteu convidats, no només a passar aquesta festa major per conèixer aquest nou espai, sinó a participar de les activitats o a proposar-ne activament durant tot l’any. Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

dissabte, 3 de setembre del 2011

Rebuig a la sentència en contra del català a l'escola

 
Tot el suport a les escoles que optin per no acatar la sentència. El sistema educatiu català permet que els joves procedents de la immigració no quedin exclosos del català i és l'eina que garanteix la cohesió social i evita que la immigració pugui ser discriminada. Rebuig a aquesta sentència que és un atac en contra del sistema educatiu que permet que els nens i les nenes parlin la llengua del país, un fet que s'hauria de veure normal si la identitat de Catalunya fos, veritablement, respectada.

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.Ovidi Montllor.

divendres, 2 de setembre del 2011

Els nostres drets no es toquen



L’1 de novembre de 1982 va obrir-se el servei d’urgències a Castellar amb tres metges. Gairebé trenta anys després el nostre Centre d’Atenció Primària tanca aquest servei durant les nits. El govern actual de la Generalitat, amb el Conseller Sr. Boi Ruiz, ha engegat una campanya de retallada dràstica del pressupost en sanitat. Això ha implicat el tancament de molts CAP durant el mes d’agost i el tancament de molts Serveis d’Urgències de manera total o parcial, amb l'agreujant de la reducció del servei d’ambulàncies. Aquestes retallades faran que la ciutadania de Castellar pateixi una assistència sanitària precària amb greus conseqüències per a la salut. Al llarg de tot el mes d’agost, un col·lectiu de castellarencs i castellarenques s’ha mobilitzat en contra del tancament del CAP mostrant el rebuig a les retallades. Cal constatar després d’aquests dies de tancament que la xifra que es donava d’1.4 persones d’usuaris és rotundament falsa ja que la comptabilització al llarg d’aquest mes, la situa vora les 4 persones.

Pensem que la Generalitat té altres opcions a l’abast (impost de successions, fiscalització progressiva segons la renda, etc) que no passen per atacar els estrats més febles de la població ja que les retallades i privatitzacions en serveis que són de vital importància enfonsen l’estat del benestar.

Pensem, però, que l’ajuntament també ha de ser valent i ha d’afrontar riscos i responsabilitats pel bé comú. Altres municipis, com el Figaró, han començat buscar solucions alternatives emprant instruments a l’abast de l’administració local per pal·liar aquest dany a la població. Els municipis són les administracions més ben situades per prendre decisions sobre serveis bàsics, donat el seu coneixement de la realitat local. Per tant pensem que el govern municipal hauria de prioritzar, doncs, la defensa de la salut pública. En aquest sentit, cal que com a consistori ens plantem davant de les retallades i pensem en les accions a emprendre.

Nota: Després de les propostes presentades a instància de L'Altraveu i gràcies a la mobilització ciutadana, l'ajuntament ha cedit a una trobada entre tots els grups polítics per afrontar el tancament del CAP.