Economia, Energia i Natura – Marcel Coderch

 Marcel Coderch,  va donar una conferència el passat divendres 18, organitzada per l'Altraveu sota el títol Economia, Energia, Natura, on va tractar diversos temes lligats al límits del creixement. De manera molt breu, no es pot créixer indefinidament en un món finit, tot i el dogma dels economistes de què quant més creixement millor.

Per una banda durant l'època moderna hem estat capaços de controlar moltíssima més energia que l'energia biofísica que té com origen el sol i que és la que aprofiten la resta dels animals. L'ús de l'herència geològica dels combustibles fòssils ens ha permès construir la societat en què vivim. Som  a l'Edat del petroli, que segurament serà el nom amb que  ens recordaran  les generacions futures, ens deia el Marcel,  i el nostre sistema econòmic està construït per explotar i aprofitar aquest recurs, però sense adonar-se que és finit.
Segons l'Agència Internacional de l'Energia, i també de les grans petrolieres, com Repsol, hem passat el punt de màxima producció del petroli (peak oil) al 2005 o al 2006 i en els propers anys anirem passant d'altres com el del gas i els dels altres combustibles líquids i gasosos. El petroli, tot i que encara queda molt,  serà cada vegada més car i objecte de desig dels diferents països. No només Occident està basada en el petroli, també la Xina, la Índia i altres països estan construint societats basades en aquest recurs, ara que ja no és abundant.  La possibilitat del creixement econòmic es basava en disposar àmpliament d'aquest recurs, i  sense que el preu es desboqués.
Segons Marcel Coderch, l'única alternativa raonable doncs  (a més d'aprofitar al màxim les energies renovables),  és la  d'organitzar el decreixement, a un 2 o un  3% anual, suaument, sense que se'ns vagi tot en orris. Ens va recordar que fins i tot el model agrícola actual  funciona a base de tirar als camps petroli (fertilitzants, pesticides) i aigua, i per tant els primers afectats poden ser, com hem vist a la crisi alimentària del 2008 i a  la d'ara, el preu dels aliments.
Decreixement no vol dir creixement negatiu sinó que voldria dir fer un canvi de rumb i reorganitzar-nos com a societat sota altres paràmetres, sobre els quals caldria molt de debat.
Per altra banda, el fet que hàgim estat fent servir durant dècades els combustibles fòssils ha portat una altra conseqüència,  el canvi climàtic. Durant altres èpoques del planeta, els organismes vius  van captar diòxid de carboni, que finalment quedava enterrat. Això va produir  una atmosfera molt més rica en oxigen que va permetre l'aparició de formes de vida més sofisticades, com la nostra. Però nosaltres estem retornant tot aquest CO2 a l'atmosfera. Un planeta amb un augment de temperatura de 3 a 7 graus és un planeta diferent,  i en tot cas, altres espècies apareixeran que s'adaptaran a aquests canvis, ja que el fenomen biològic és molt eficient.
La conferència de Marcel Coderch va donar per molt més i no podem entrar en tots els temes. Va tocar el problema  de la diferència en el consum energètic entre diversos països del món, i com les enormes desigualtats existents són insostenibles i provocaran conflictes. També va parlar de la crisi financera, i com les enormes bombolles financeres i el deute privat generat estan portant a retallades i sacrificis de la població per tal de salvar el sistema financer. Un sistema financer que hauria d'assumir els riscos als que es va exposar, ja que la primera regla del capitalisme és que un obté interessos perquè assumeix uns  riscos. Marcel va abogar per la cancel•lació del deute i va criticar als economistes ("viuen en un altre món") per la manera de generar deute i diners: només el 3% dels diners en circulació són  diners físics, la resta són números en un ordinador amb els que fàcilment es generen especulació i bombolles. De fet,  va ser per tal de continuar amb la bombolla i  es podessin pagar els deutes, que van aparèixer les hipoteques brossa: Es pretenia fer créixer la riquesa financera fins i tot amb gent que no podia pagar.
El consum energètic d'un país o del món és el producte del consum individual per la població. Una o altra, o les dues, s'haurien  de reduir, amb serenor, sense sectarismes i procurant estar atents  per no caure en trampes feixistes.
De les alternatives en  caldrà parlar més . El debat que s'ha produït ja a altres països, com a França, al voltant del concepte de decreixement, aquí no s'ha donat  en el mateix grau.  Decreixement, ciutats i pobles en transició, economia ecològica, democràcia inclusiva.., nous conceptes i paradigmes per estudiar.

Audio de la conferència