dimecres, 29 de desembre del 2010

Èxit de participació en el taller de Nadal sostenible

Més de cinquanta persones han participat en el taller de Nadal sostenible que han organitzat les cooperatives de consum  l'Economat, Naps i Cols conjuntament amb L'Altraveu al local del passeig, 142. La trobada ha tingut com a objectiu donar a conèixer la possibilitat que ofereixen els materials quotidians reciclats per transformar-los en noves coses. Josep Ubasart, la persona que dinamitza la façana del local amb decoracions diverses amb material reciclat, ha estat l'encarregat d'aquest taller que ha tingut gran acollida entre petits i grans.

Al final tal com estava previst, s'ha fet un tast de productes ecològics que oferien les cooperatives de consum locals.

divendres, 24 de desembre del 2010

L'Altraveu s'adhereix al manifest de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem

Anit, un col·lectiu de ciutadans de Castellar del Vallès va organitzar una concentració davant de l'Ajuntament a les 20 hores del vespre. Un centenar de persones van aplegar-se per mostrar el seu rebuig a la sentència feta pel Tribunal Constitucional.

Aquesta iniciativa ciutadana va consensuar un manifest que va llegir el professor de llengua i literatura catalanes de l'IES Castellar, Anton Carbonell. L'acte va ser presentat per Elisenda Alamany, filòloga i professora de català. Alamany va destacar que "quan la justícia i la política ens decep la mobilització i la reivindicació és més necessària que mai" i va elogiar Carbonell dient que "ha estat un dels professors que ens ha ensenyat a estimar més la llengua i la literatura catalanes amb una sensibilitat i implicació valenta".
Tot seguit Carbonell va llegir el següent manifest:

Davant la recent sentència del Tribunal Suprem que obliga que el castellà sigui també llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, la societat civil de Castellar del Vallès manifesta el següent: 
Que el model d'immersió lingüística en l'escola catalana és una eina indispensable per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana d'aquelles persones que no tenen el català com la seva llengua originària. 
Que és un instrument cabdal per garantir que tothom, indiferentment del seu origen pugui tenir el dret a parlar i escriure la llengua catalana, imprescindible per garantir els drets de ciutadania i evitar així qualsevol tipus de discriminació.
Que és un model que garantia un aprenentatge favorable del català dels nens i nenes i que aquests també el fessin seu en una societat on la llengua castellana és obligatòria i hegemònica.
Que mestres, professors i pedagogs creuen en aquest model per cohesionar la nostra societat evitant la seva fractura en funció de la llengua parlada pels seus habitants.
Denunciem:

Que la defensa dels trets identitaris peculiars de cada col•lectiu (com poden ser la llengua) no pot fer-se servir per posar en perill la normalització de la llengua catalana ni dividir la societat en comunitats diferenciades.


Que sota l'excusa de defensar el dret a escollir la llengua de l'ensenyament es defensi la imposició de la llengua castellana a Catalunya quan la llengua minoritzada i amenaçada per tres segles de persecucions continua sent avui en dia el català.
El cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del dret a escollir ”la llengua materna en l'ensenyament” (com Convivència Cívica Catalana, Ciutadans, el Partit Popular i d'altres grups afins) ja que només defensen el dret d'escollir el castellà a Catalunya. De les altres llengües que es parlen al nostre territori no diuen res i de cap manera defensen l'ensenyança en català, gallec o basc en altres territoris de l'Estat espanyol on només el castellà és l'única llengua oficial.
El cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del “bilingüisme” que només el defensen en aquells espais on el català, malgrat les dificultats, ha aconseguit tenir més pes o esdevenir hegemònic. Mai veurem cap d'aquests defensors del bilingüisme fer campanya a favor del català als cinemes, la premsa, l'etiquetatge i tants altres espais de la vida quotidiana on el castellà és hegemònic a Catalunya.
Que als territoris on s'ha aplicat aquest model on el castellà o el francès ha esdevingut llengua vehicular de manera parcial o total (País Valencià, Catalunya Nord), la llengua autòctona, el català, es troba greument amenaçada.
Que la sentència del Tribunal és una agressió brutal després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que imposa l'actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüístic.
Com deia Ovidi Montllor: hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.

Castellar del Vallès, 23 de desembre de 2010.

dijous, 23 de desembre del 2010

L'estat de la deixalleria municipal


Fibrociment
Fa temps a la deixalleria no s'admetia el fibrociment sense embolicar,  es deia que era molt perillós i et feien tornar a casa per que el portessis amb un embolcall de plàstic.  Per evitar que el fibrociment anés a abocadors il·legals o marges del nostre entorn, l'Altraveu va impulsar una moció per que  a la deixalleria es facilités l'emmagatzament d'aquest material. La moció es va aprovar per unanimitat. Fa uns dies vam preguntar al regidor de l'àrea pel cumpliment d'aquesta i va venir a dir que tot es feia al peu de la lletra. Ara però ens adonem que a la mateixa deixalleria guarda fibrociment trencat i sense cap mena d'embolcall. Com és això?

Deixadesa
Alguna vegada ja hem comentat en el ple i arrel de queixes de veïns i veïnes del municipi de la deixadesa i el desordre que trobem quan hi anem a reciclar.
L'estat de la zona de reciclatge d'olis és molt precaria i bruta i costa veure els rètols per poder deixar els residus al seu lloc. Què està passant doncs a la deixalleria?


dimarts, 21 de desembre del 2010

18.000 cotxes més a la carretera

  
L’Altraveu, assessorat per un tècnic en mobilitat, va fer la previsió que el nou polígon de Can Bages generaria com a mínim uns 15.000 viatges més que s’han d’afegir als 31.000 de trànsit actual. Sobre aquesta previsió, el regidor del PSC, Pepe González, va escriure: “D’on treu l’Altraveu, tan defensora del rigor, que el polígon generarà un trànsit de 15.000 vehicles diaris? Qui ha fabricat aquesta mentida? Ni anant tots els votants de l’Altraveu, de visita, 10 o 20 vegades al dia (en cotxe) s’aproximarien a la xifra.” Ara, segons la diagnosi del nou Pla de Mobilitat Urbana elaborat per l’empresa Greccat, en seran més de 18.000. Cal afegir, que malgrat l’impacte del polígon, no es va exigir als promotors que fessin l’estudi de mobilitat tal i com regula la llei. Com és possible que l’administració no exigeixi aquest estudi als promotors? Quan es pensa fer aquest estudi? Cal que el polígon estigui en marxa per veure el seu impacte?
L’Altraveu va denunciar la innecessarietat del polígon que respon a interessos especulatius,  i que no té cap cura per l’entorn (recordem que s’està urbanitzant sense cap estudi d’impacte ambiental). Quan es van iniciar les obres, l’Altraveu va fer una proposta per compactar el polígon mantenint la mateixa edificabilitat i procurant respectar més l’entorn, però aquestes propostes mai s’han tingut en compte.
Pel que fa al desenvolupament de les obres, la resposta a l’expedient de protecció que vam presentar el juliol de 2009 ens dona la raó en relació a la incorrecció cartogràfica del projecte en la zona del torrent i sobre la destrucció i els abocaments de runa i deixalles en una zona requalificada com a espai verd del costat del mas de Can Bages. Aquesta és la sensibilitat que ha mostrat l’equip de govern en relació als nostres espais verds. Del mas de Can Bages (s.XIV) diuen que no té cap valor perquè el catàleg de béns a protegir encara no s’ha aprovat, com si el tràmit administratiu de l’aprovació del catàleg sigui el que determini el valor del béns que s’inclouen. La resposta a l’expedient ignora l’existència d’una mina d’aigua al costat del mas, tot i que està perfectament catalogada en el llistat de fonts, mines i punts d’aigua elaborat pel Centre Excursionista de Castellar. 
Tot això és el projecte del nou polígon de Can Bages. Un conjunt de despropòsits. Cal que Castellar ho sàpiga. 

Bones festes a tothom!


L'Altraveu us desitja bones festes. Esperem que aquest Nadal sigui el reflex dels nostres valors i també dels nostres desitjos. Seguirem construint un poble millor amb les nostres mans.

Les imatges de la Nadala d'enguany són un recull de les obres que en Josep Ubasart ha anat confeccionant amb material reciclat per a la façana del local del Passeig, 142.

dimecres, 15 de desembre del 2010

No deixarem de ser qui som

Després d'un debat públic i intern, on s'ha valorat la tasca feta durant els gairebé quatre anys d'existència i l'estat d'ànim i implicació de les persones que integren i donen suport a l'Altraveu, la formació ha arribat a la conclusió que cal seguir amb el treball fet fins ara dins i fora del consistori. És per aquest motiu que des de l'Altraveu estem començant a preparar-nos per presentar una candidatura a les properes eleccions municipals al maig de l'any que ve.

Per imperatiu legal, les dues úniques formes de presentar-se en unes eleccions són la de partit polític i la d'agrupació d'electors. Després d'estudiar i valorar les dues opcions, aquest cop l'Altraveu es presentarà sota la forma jurídica de partit. Desprès de l'experiència d'haver de recollir 500 firmes per a validar la candidatura, requeriment que no tenen els partits i que s'hauria de repetir l'any que ve, considerem que l'esforç que demana una llei electoral amb unes condicions previsiblement cada cop més dures, ens impedeix dedicar esforços a d'altres temes que considerem més importants.Què canvia? Res. Aquesta nova forma jurídica no influirà en cap cas en el nostre funcionament assembleari, els nostres ideals i el nostre discurs, ja que els estatuts es mantenen intactes i seguirem treballant igual que fins ara pel poble.

L'Altraveu dedicarà aquests esforços a seguir treballant a peu de carrer, ja que el nostre és un projecte participatiu de continuïtat, no sols durant la campanya electoral. En els propers mesos els esforços es destinaran a donar a conèixer als castellarencs la feina portada a terme, i a buscar la màxima implicació i participació de la ciutadania en l'elaboració d'un bon programa guia, amb la complicitat dels col·lectius castellarencs, que servirà d'agenda i referència en les polítiques que volem que es desenvolupin a Castellar en els propers anys, siguin quins siguin els resultats electorals que s'obtinguin.

Així doncs, l'Altraveu es presenta amb ganes de seguir treballant i millorant, amb responsabilitat i fidel i coherent als ideals i principis que el caracteritzen, com són el moviment assembleari, participatiu i popular, el defensar una altre manera de fer política sense personalismes (rotació de regidors), transparent, competent i eficient, que prioritzi el benestar de les persones i la millora del nostre entorn. Una forma de fer política des del poble.

dijous, 9 de desembre del 2010

Candidatures Alternatives del Vallès, alternativa real al discurs únic a les municipals del 2011


Alguns col•lectius i candidatures locals del Vallès Occidental ja fa 8 anys que treballen en xarxa per coordinar esforços per elaborar i oferir propostes alternatives al model territorial, polític, social, urbanístic i ecològic que s’imposa en la nostra comarca. Parteixen de la seva autonomia com a grups locals arrelats a la realitat més propera, però troben punts d’unió en els seus plantejaments alternatius i en les problemàtiques globals que han d’afrontar i que van més enllà dels seus respectius municipis. L’Altraveu ha compartit experiències amb aquestes candidatures des de fa 4 anys, en les seves primeres eleccions locals i n’ha obtingut una experiència enriquidora.

La particularitat d’aquests grups és el seu origen, caracteritzat pel treball a entitats i col•lectius diversos del municipi i que després s’ha anat articulant en opcions civicopolítiques que treballen independentment d’altres localitats i que sorgeixen del descontentament envers certes practiques polítiques i que reivindiquen la transparencia de la gestió del municipi a tots els nivells així com la implicació del ciutadà en la cosa pública. Enguany altres grups de Santa Perpètua, Mollet, Castellbisbal,Palau Solità i Llinars es mostren interessats per la nostra tasca i podrien formar part d’aquesta xarxa de candidatures independents. D’aquesta manera es consolida una opció que neix del desencís envers la classe política i s’amplia el projecte municipalista.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Publicitat al carrer

S'ha comprovat que en divers material urbà, en especial fanals i senyals de trànsit s'ha col·locat propaganda del vostre grup municipal. La col·locació de cartells i propaganda fora de les columnes i cartelleres instal·lades per aquesta finalitat, està expressament prohibida per l'article 35 de l'ordenança municipal de neteja de via pública. Caldrà que en un futur prengueu en consideració les esmentades prohibicions (...) i que procediu a la retirada de la propaganda. Aquesta era la carta que l’Ajuntament adreçava a l'Altraveu després de penjar la publicitat d'un acte, com era la trobada oberta a tots els castellarencs i castellarenques per debatre la seva presència a les properes eleccions locals, a un parell de fanals de la Plaça Major. Aquests cartells van ser retirats pels organitzadors la mateixa nit de l'acte. Nosaltres pensem que  donat el que acabem de dir, i ja que la brigada municipal no ha hagut de fer cap actuació, no es justifica la carta de l’ajuntament. En canvi, quan arriba l’època electoral la màniga de l’ajuntament s’eixampla com per art de màgia. Ens expliquem, alguns cartells electorals van aparèixer penjats com a mínim tres dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral. Hi ha alguna normativa que permeti explícitament penjar cartells electorals a fanals fora de campanya? A més, tres dies després de les eleccions encara està el municipi ple de propaganda electoral. No diu la normativa que aquesta propaganda ha de ser retirada immediatament quan acaba la campanya? El que acabem d’exposar indica que la norma no s’aplica a tothom per igual, el que no és justificable en democràcia, i a més posa de manifest que qui fa de jutge estricte en uns determinats moments resulta que és part implicada en d’altres, la qual cosa tampoc sembla raonable.