dijous, 28 d’octubre del 2010

Invisibles?

La presentació del llibre Construint municipi des dels moviments socials va aplegar una setantena de persones a la Sala Lluís Valls Areny de l'antic Mercat Municipal. Elisenda Alamany, membre de L’Altraveu i coeditora -juntament amb Marc Serrà i Gemma Ubasart-, va presentar l'acte referint-se a la publicació com "el llibre dels invisibles". També va explicar que amb aquest llibre s'enderroquen els estigmes i els tòpics que recauen sobre els moviments sociopolítics i va explicar que és un conjunt d'articles de 27 autors; expressions de diverses lluites al  territori.

Joan Subirats, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del pròleg de llibre, va voler deixar clar que la política no només pertany a les institucions i els partits, malgrat que fins ara és el que s'ha anat reflectint. Els partits, que neixen dels moviments socials i els sindicats (Labour Party), són fruit de les persones i no dels sistemes institucionals.

El llibre publicat per editorial Icària és ja a les prestatgeries de llibreries de renom del país. Un convidat de luxe, Subirats, va acompanyar l’acte a Castellar del Vallès i setanta persones van ser presents. Però tots aquests elements no han valgut cap notícia al setmanari L’Actual. Cobrir o no cobrir l’acte, publicar o no publicar la notícia, és també fer política.

També pots mirar de Joan Subirats:     

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Nota de premsa de L'Altraveu

Nota de premsa de l’agrupació d’electors/res de L’Altraveu per Castellar (L’A)

L’A pregunta a Castellar la necessitat de presentar-se a les eleccions locals

L’acte serà el dia 5 de novembre a la sala petita de l’auditori a les 19 hores

La trobada és oberta a tothom i es valorarà la tasca feta per L’A

L’agrupació d’electors/res de Castellar del Vallès portarà a terme el dia 5 de novembre a les 19 h, a la sala petita de l’auditori Miquel Pont, un debat que  portarà per títol: Cal que L’Altraveu es torni a presentar?
L’acte pretén posar a debat la tasca feta per part de la candidatura municipalista i  anirà acompanyat d’un vídeo que s’ha estat filmant amb diversa gent arreu del municipi. La part central de la trobada serà la interacció amb els/les assistents que podran valorar constructivament sobre diversos aspectos de l’agrupació. L’acte és obert a tothomsobretot a aquelles persones que tenen una opinió formada sobre la iniciativa que es va engendrà fa 4 anys i volen dir-hi la seva. L’Altraveu pretén, amb aquesta trobada, fer-se amb elements de discussió i reflexió que determinin posteriorment si és necessària la seva presència a les properes eleccions locals.
L’acte serà presentat i conduït per membres de l’agrupació i explicarà quines han estat les dificultats i potencialitats d’un moviment ciutadà articulat políticament. El debat amb la gent que assisteixi serà la part central de l’acte. Després hi haurà un refrigeri per compartir amb tothom.

L'Altraveu a la roda de premsa d'aquest matí 

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Publicitat perillosa (segona part)


Sembla que la queixa ha tingut efecte i s'ha optat per fer retirar les cabines que pel sembla estaven en estat de total abandonament.
Han retirat les cabines però han deixat un perill al pas dels vianants: la base de ciment amb gruixos considerables, els anclatges i el punt de llum. 
Haurem d'esperar que algú s'hi facil mal per posar-hi alguna solució?

dijous, 21 d’octubre del 2010

Cal que L’Altraveu es torni a presentar a les eleccions municipals? Decidim-ho junts!

Aquesta és la pregunta que obrirà el debat del 5 de novembre a la sala d’actes de l’auditori Miquel Pont a les 19 hores. L’acte que ha pensat l’agrupació d’electors/es té la voluntat de conèixer quina ha estat la percepció de la ciutadania entorn la tasca feta des de la candidatura de l’Altraveu de Castellar. L’acte és obert a tothom, sobretot a aquelles persones que tenen una opinió formada sobre la iniciativa que es va engendrà fa 4 anys i volen dir-hi la seva. Es pretén fer una reflexió conjunta sobre el que s’ha fet i el que no s’ha fet, sobre si s’ha fet de forma positiva i sobre els aspectes que caldria millorar o fer d’una altra manera.

L’Altraveu pretén, amb aquesta trobada, fer-se amb elements de discussió i reflexió que determinin posteriorment si és necessària la seva presència a les properes eleccions locals.
En l’acte es projectarà un petit vídeo que s’ha estat fent amb gent diversa i arreu del poble on s’exposen les idees utilitzades en la presentació de la candidatura a les eleccions passades.

D’aquesta manera, l’agrupació vol mostrar que ha procurat treballar amb i per la transparència de les decisions municipals. L’acte serà presentat i conduït per membres de l’agrupació i explicarà quines han estat les dificultats i potencialitats d’un moviment ciutadà articulat políticament. El debat amb la gent que assisteixi serà la part central de l’acte. Després hi haurà un refrigeri per compartir amb tothom.
La teva presencia activa a l’acte, i les reflexions i conclusions que se’n derivin poden modificar el mapa electoral de Castellar en les properes eleccions municipals.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Construint municipi des dels Moviments Socials

El passat 18 d'octubre a la Sala Lluís Valls Areny de l'antic Mercat Municipal es va presentar el llibre "Construint municipi des dels moviments socials". Elisenda Alamany va presentar l'acte referint-se a la publicació com "el llibre dels invisibles"  i va explicar que el seu origen rau en la jornada de l'abril del 2009, la commemoració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics, que va fer-se a Castellar.
En aquesta jornada diferents ponents van compartir amb el públic assistent experiències locals a partir de plataformes, partits o agrupacions diverses relacionades amb temes socials, ambientals i urbans. Alamany va dir que amb aquest llibre s'enderroquen els estigmes i els tòpics que recauen sobre els moviments sociopolítics i va remarcar el fet que el llibre no és un document intern de l'Altraveu. El llibre editat per Marc Serrà, Gemma Ubasart i Elisenda Alamany és un conjunt d'articles de 27 autors diferents que permet tenir una visió de diverses lluites que s'han donat arreu del territori català i espanyol.

Seguidament va intervenir Joan Subirats catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del pròleg de llibre. Va explicar que "la política és la capacitat de mobilització social per resoldre problemes col·lectius", amb aquesta definició Joan Subirats deixa clar que la política no només pertany a les institucions i els partits malgrat que fins ara és el que s'ha anat reflectint.  Els partits, que neixen dels moviments socials i els sindicats (Labour Party), són fruit de les persones i  no dels sistemes institucionals. Les xarxes d'organització social al marge de les institucions són formes diferents de fer política. Aquesta realitat ens permet definir la vella política que és la que es dóna a l'administració i la nova política de la que ens parla el llibre i que treballa amb una altra lògica, fent de frontissa amb els agents socials.
Subirats va dir que "el llibre documenta bé l'existència des de fa molt temps de formes alternatives de manifestació política en l'àmbit local" i va apuntar la necessitat d'una sistematització d'aquestes experiències propositives que ajuden a veure amb claredat les noves relacions entre poder i societat.

Escoltar o baixar la presentació (mp3 38mb)

diumenge, 17 d’octubre del 2010

L'Altraveu ha començat a gravar

El vídeo de L'Altraveu ja ha començat a rodar-se per diversos llocs de Castellar. La filmació reflecteix els missatges que l'agrupació va difondre durant la presentació de la candidatura de fa tres anys i mig. Amb aquest gest s'evidencia que l'ideari inicial segueix tenint vigència.
El vídeo serà presentat a l'acte del 5 de novembre: "Cal que l'Altraveu es torni a presentar les eleccions?". Aquest esdeveniment, semblant a l'origen de la creació de la candidatura municipalista posa en relleu la transparència i el debat constant amb la ciutadania.
A la filmació hi ha assistit gent que participa directament i indirectament de L'Altraveu. La segona part de la gravació serà dimarts i es convida a totes les persones que hi vulguin sortir a ser a les 10 del matí davant del local del Passeig 142 i a les 16 en torn de tarda.

divendres, 15 d’octubre del 2010

El patrimoni cultural de Castellar es mereix quelcom més que un simple inventari



Mas de Can Bages
El 30 de setembre es va presentar l’inventari sobre el Patrimoni cultural de Castellar. Des de l’Altraveu creiem que, com a primer pas, és una bona iniciativa per protegir el nostre llegat històric i cultural. Tanmateix, pensem que només amb aquest pas no n'hi ha prou. A tall d'exemple, l'any 1999 ja es va fer un inventari del Patrimoni de Castellar que no ha servit per la conservació dels elements inventariats. La memòria actual assenyala que l'anterior inventari es va quedar amb això, en un simple inventari que no es va incloure en el Pla especial de Protecció.

El fet que l’inventari anterior no es dotés d'una normativa per protegir els bens inclosos va possibilitar la destrucció de l’entorn d'alguns d'aquests, com ara el del Mas de Can Bages, del que es diu que s’ha de realitzar una actuació de preservació ambiental (tot i que es construiran naus a 30m, la depuradora a 130m. i el tren passarà just pel costat del mas), i també la xemeneia i la fabrica del Molí d’en Busquets, de la que es preveu una conservació integral (de la xemeneia, perquè de la resta ja no en queda res).

Molí d'en Busquets
Per tant, la nostra pregunta és, estem en la mateixa situació de l’any 1999? Per que aquest inventari serveixi d'alguna cosa més que per recollir pols als prestatges, s’ha de catalogar i incloure en el pla de conservació. Quan es realitzarà aquest segon pas bàsic per a una conservació pràctica i real del patrimoni? Vistes les actuacions de l'actual equip de govern, molt ens temem que no serà abans que les obres especulatives acabin, els dos exemples que hem posat serveixen per posar de manifest la poca voluntat política del nostre govern municipal envers la conservació del patrimoni.

Les accions del passat ens han d'ajudar a construir millor el present i hem d'aprendre dels errors, és per això que esperem que aquest inventari tan sols sigui un primer pas per una catalogació i conservació efectiva. De fet, només entenem aquest catàleg com una eina per començar a treballar, que serveixi també per iniciar un procés real de participació ciutadana, on les aportacions dels castellarencs i castellarenques doni sentit i valor a aquests treballs. De fet, el que ha de protegir aquest catàleg no depèn únicament i exclusiva del catàleg, si no del coneixement que en tinguem i del valor que li donem tots plegats.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Resposta (i calbot) a Canalís

L’afirmació del regidor Canalís que el Quart Cinturó servirà per connectar Castellar amb l’autopista C58, no s’ajusta a la realitat.

La connexió, en tot cas, es faria pels laterals que són la continuació de la Ronda Oest de Sabadell. No s’usaria el Quart Cinturó a no ser que volgués anar a la part nord de Terrassa o en direcció a l’est (Granollers). La connexió de la carretera de Castellar amb l’autopista es pot resoldre amb, o sense, Quart Cinturó.

La venda de la bondat del Quart Cinturó com a millora  de la connexió de Castellar i el comentari adjunt que tan sols afecta pocs metres del terme municipal se situen al marge de la gran polèmica ambiental d’aquesta via, com deixant entendre que és possible reduir-se a reclamar-ne la seva construcció, o almenys el tram Sabadell Terrassa, pel benefici que podria suposar a Castellar i quedar-se tant ample.

Seria lògic ser més curós en les afirmacions. La complexitat del cas demanaria a un càrrec polític i a un professional de la geografia no negligir el centre de la qüestió. Més encara perquè la mateixa cultura que s’oposa al Quart Cinturó en nom d’una major racionalitat en la mobilitat i de no fer impactes ambientals inacceptables és la mateixa cultura que ara ha portat el projecte de l’allargament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Castellar del Vallès. Que no s’enganyi Canalís i el seu grup polític; sense l’acció per part de diverses entitats que portaven deu anys d’avançada a l’ajuntament i a la força política que representa, el PSC, a hores d’ara no hi hauria la proposta de transport públic que hi ha.

Però no és això el que més dol. Dol que en nom de l’esquerra (si és que el PSC encara se’n predica) es pugui ser practicant del “realisme” i del poc aprofundiment en la complexitat dels problemes. I dol veure-ho en una persona jove, transmutada per la pràctica política que ha après molt ràpidament el llenguatge edulcorat que infantilitza els ciutadans.

És tant demanar dels responsables polítics una certa profunditat en les anàlisis que fan?, una categoria intel•lectual que superi la tertúlia banal i posicions més clares? Com per exemple dir: “estem a favor del Quart Cinturó, tot i els impactes ambientals que suposa...” o, potser amb més cinisme: “neguem que suposi impactes....”. Almenys ens entendríem amb paraules clares. Perquè aquest és el sentit ple de les paraules de Canalís sota la disfressa del localisme angelical.

Valgui aquest escrit de clatellada de vell exregidor a regidor novell.

Manel Larrosa

dimecres, 6 d’octubre del 2010

L’Obra Social Benèfica i el govern socialista

Ha trigat tres anys el nou govern local a reconèixer la funció social de l'Obra Social i Benèfica (OSB), entitat amb més de 80 anys de trajectòria. L’OSB neix a l’any 1928 amb la voluntat d’oferir un servei social al municipi de Castellar, i actualment és una Fundació que genera un important nombre de llocs de treball i també compta amb una important aportació de voluntariat. La qualitat del seus serveis, l'han convertit en un referent a nivell de país, com ho demostra el fet que se li hagin concedit les 71 places concertades que va sol•licitar l’anterior gerència amb l’objectiu de millorar l’estabilitat econòmica de l’entitat.

Els comptes de l’OSB s'han presentat anualment davant tots els grups municipals, però l’entitat sempre ha patit dèficit i d’això el govern actual ja n’hauria d’estar al cas, membres del PSC han format part del patronat en algun moment i van participar activament en la redacció del conveni que ha estat vigent fins ara, conveni que reflectia la necessitat que l’Ajuntament donés suport econòmic per garantir la viabilitat de l’entitat. També és evident, i ens consta, que tant el patronat com l’anterior gerència s'havien mostrat disposats a buscar millores i canvis per trobar l’estabilitat econòmica, però mantenint la qualitat del servei. L’any 2008 el govern socialista va decidir no contribuir econòmicament per eixugar el dèficit de l’OSB (que es trobava en una situació econòmica semblant a la d’ara) i això podria haver suposat un daltabaix molt important. Va ser la mort d’un resident que havia decidit deixar el seu patrimoni a l’OSB el que va salvar la situació.

En aquests moments la gerència està en mans del Consorci Hospitalari de Catalunya, i l’Ajuntament ha vist clar que calia fer-hi aportacions. És bo que s’opti per sanejar la situació econòmica, però just per això, cal també que entre tots puguem decidir quins són els objectius de l’OSB, quina ha de ser la vinculació amb el municipi i com ho fem per mantenir-ne la identitat.

És per això que considerem un despropòsit l'aprovació en solitari per part del govern d'un nou conveni amb l’OSB, sense haver-lo volgut discutir en profunditat. La resta de grups, van demanar que es retirés del ple per tal d’estudiar-lo amb deteniment, poder fer-hi aportacions i aprovar-lo amb una majoria més àmplia.
Sap greu que malgrat la petició reiterada de retirar aquest punt de l’ordre del dia del darrer ple, amb la voluntat d’aclarir exactament quin és el conveni que es portava al ple, s’hagi optat una vegada més per a aprovar-ho només amb els  10 vots socialistes. La dinàmica per la que opta aquest govern, genera cada vegada més enfrontament i desconfiança. Es presenten convenis rellevants pel municipi sense voluntat de discutir-los ni de consensuar-los, quedant la resta de grups amb la sensació de que ens volen aixecar la camisa. El govern socialista de Castellar no te voluntat d’explicar les coses clarament, i això és un dèficit democràtic que per desgràcia s’accentua cada vegada més.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Clam contra el Quart Cinturó

2.000 manifestants es mobilitzen i reclamen 
un Vallès sense Quart Cinturó.

Segons el mateix estudi informatiu, aquesta és 
una via de competència catalana.
Aquest diumenge 3 d'octubre a Sabadell, 2.000 manifestants han recorregut el centre de la ciutat acompanyats de 16 tractors i un centenar de bicicletes per expressar el rebuig a l'estudi informatiu sotmès a informació pública pel Ministerio de Fomento el passat 30 de juliol.

Els manifestants han resposta a la crida de la Campanya Contra el Quart Cinturó provinents de diversos punts del Vallès (del mateix Sabadell, Terrassa, Viladecavalls, Sant Quirze, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Badia, Barberà, Castellar, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, l'Ametlla, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Roca del Vallès, Cardedeu, Llinars, Sant Celoni, San Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera), però també d'altres indrets de Catalunya.

La major part dels tractoristes provenien del Vallès Oriental, on el sector agrari és força potent i dinàmic, tot i que també hi ha hagut representació del Vallès Occidental (Sabadell, Rubí). Dos autocars plens oferts per l'ajuntament de les Franqueses del Vallès han permès que vilatans dels diferents nuclis urbans d'aquest municipi estiguessin presents a la manifestació. Un altre autocar ha desplaçat manifestants des de Cardedeu.

Una pancarta de capçalera, portada per veïns i veïnes de Sentmenat, ha precedit la llarga corrua de tractors, que anava seguida per una segona pancarta de capçalera amb representants de les entitats i formacions que donen suport a la Campanya Contra el Quart Cinturó. Rere seu, la llarga cua de manifestants, amb proclames de tots colors i animació a càrrec de gegants i algunes bandes de músics.

A la Plaça Doctor Robert, i després que un representant de la Campanya ha agraït l'assistència, l'artista Pep Bou ha llegit un manifest en el qual, sintèticament, es destacava tot el que la Campanya ha après en aquests gairebé 20 anys de lluita, i tot el que els defensors del Quart Cinturó no han après en aquest temps (bàsicament que el Quart Cinturó no és una solució a la millora sostenible de la mobilitat). Finalment, la cloenda ha finalitzat amb dues accions col·lectives: una bombollada protagonitzada pel Pep Bou i pels assistents (degudament equipats per la Campanya), i una cantada de la cançó "Com el Vallès no hi hares" (lletra i música de Fèlix de Blas).

A part de recordar la inadequació de la data de l'anunci i del termini d'informació pública inicialment determinat, els manifestants han expressat amb rotunditat el rebuig a un estudi informatiu insolvent tècnicament, i mancat de seguretat jurídica i respecte al marc normatiu vigent. L'estudi informatiu acaba sent un molt mal exemple del que hauria de ser un projecte tramitat amb rigorositat per l'administració pública.
l'Estat ha de transferir la titularitat del Quart Cinturó a la Generalitat El Quart Cinturó no és una via de competència estatal. Si més no, aquesta és la principal conclusió que es deriva de l'estudi de trànsit integrat en l'estudi informatiu del "Cierre" sotmès a informació pública. D'aquest estudi de trànsit es conclou que menys del 6,5% del trànsit existent a la AP7 és de pas (passa pels peatges de la Roca i de Martorell). És inqüestionable, doncs, que la funció principal de la nova via proposada ha d’estar relacionada amb la mobilitat del 93,5% restant d'usuaris, que entren i surten o es belluguen a la regió metropolitana. Per un 6,5% de vehicles de pas ja hi ha l'AP7, molt més ben situada, amb un traçat més curt i amb menys pendents. És així que, i d'acord amb l'Estatut de Catalunya i la Constitució Espanyola, és inqüestionable que la competència sobre una via amb funció gairebé exclusivament catalana recau en la Generalitat de Catalunya. Per tant, la Generalitat, amb les dades de l'estudi de trànsit a la mà, ha de plantejar un conflicte de competència per reclamar la titularitat d'aquesta via. I si no ho fa, es posarà en evidència qui fa el doble joc amb l'estat en el sostre competencial que ha de tenir Catalunya.

La Campanya sap que la transferència de la competència de la via a la Generalitat no comportarà una solució automàtica, però sí que sabem que la solució haurà d'estar llavors en plena coherència amb una planificació integrada i prioritzada de totes les infraestructures de mobilitat en relació a un objectiu: una millor dotació de transport públic col·lectiu i una major relació d'usuaris. Si més no, i a més de les memòries de diversos instruments aprovats darrerament (PDM RMB, PTMB...), fins i tot el conseller Nadal així mateix ho afirma en el pròleg de la publicació "Pla General d'Infraestructures i serveis de la mobilitat de Catalunya".

El PTMB ja ha integrat aquesta priorització, però en fals, ja que prioritza per separat les infraestructures viàries i ferroviàries, com si la mobilitat no s'ordenés en el conjunt de les infraestructures. Per tant, el conflicte estaria servit, però si més no tindríem la garantia (és d'esperar) que l'estudi informatiu estaria més ben fonamentat, bàsicament perquè ajuntaments i entitats tindríem un accés més proper a l'entorn de redacció. I hauríem d'aspirar a que, sense la pressió de dissenyar una infraestructura que pugui de ser pagada per l'estat, afrontem d'una vegada per totes allò que no hem sabut fer durant gairebé vint anys, els mateixos que té de vida moderna el Quart Cinturó. I no és altra cosa que dissenyar les infraestructures que ens permetin preservar al màxim el nostre patrimoni territorial, natural i cultural, i que permetin afrontar els reptes energètics, econòmics, ambientals i socials mitjançant un nou model de mobilitat amb major quota de mobilitat en transport col·lectiu.

Això, que no hem sabut fer en vint anys, és la mostra més clara que hem fracassat com a societat. La Campanya hi té responsabilitats, però moltes altres parts també. I que sapiguem reconèixer aquest fracàs ens ha d'empènyer a superar-lo. Qui no el vulgui reconèixer és que no està prou madur per voler governar el nostre país.

I ara què?

A partir de demà la Campanya recollirà totes les signatures en el model d'al·legació genèrica repartides arreu del Vallès per presentar-les al Ministerio de Fomento. Alhora i abans de finalitzar el termini el 9 d'octubre, la Campanya formalitzarà les al·legacions tècniques i jurídiques a l'estudi informatiu. A partir del 9, intentarem concertar una reunió amb la Delegació del Govern a Catalunya per poder contrastar tècnicament la solvència de l'estudi informatiu, tal i com vàrem acordar en una reunió prèvia mantinguda a mitjans de setembre.
Fins i tot acabat el termini encara farem alguns actes informatius en diversos municipis, però la Campanya sobretot esta expectant davant la resolució del recurs d'alçada contra la conservació de les consultes ambientals del 2004 i la possible invalidació de tots els tràmits actuals. Sens dubte, una resolució desestimatòria abocarà la Campanya al contenciós administratiu, tot i que dubtem que calgui arribar-hi: la vulneració del dret ambiental i administratiu és mot clara.


Campanya Contra el Quart Cinturó

L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 3 d'octubre de 2010