A partir d'ara pots seguir-nos a través de Decidim Castellar

dimecres, 23 de juny del 2010

Intervenció i votació al ple al voltant de reduccions salarials

Escoltar/baixar audio intervenció de la regidora de l'Altraveu Ita Espinosa

Ple extraordinari 21/06/10

Avui es porten a Ple per part de l’equip de Govern tres propostes de resolució relatives a l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic en aplicació del que estableix el Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, dictat pel Govern espanyol i fruit de les mesures proposades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.Si bé aquestes tres propostes es votaran per separat, L’Altraveu farà un defensa conjunta del sentit del nostre vot atès la mateixa naturalesa de les tres propostes.Tanmateix no entenem perquè TOTES han de ser aprovades pel ple, perquè són d’obligat compliment d’acord al principi de jerarquia normativa, si no és per crear una complicitat de la que no volem participar.Per això formulem la següent defensa del nostre sentit de vot.

Segons les Disposicions Generals del decret esmentat degut a la duresa i profunditat de la crisi económica, les finances públiques han sofert un greu deteriorament que ha de ser corregit per tal d’aconseguir una recuperació econòmica sòlida.

Respecte d’aquesta crisi són moltes les reflexions, opinions i solucions que s’han fet i donat, tant d’experts economistes i polítics, com des de l’opinió pública i ciutadania.Nosaltres també hem fet aquesta reflexió i hem elaborat algunes conclusions, segurament deficitàries i fragmentades, però si més no a partir de la informació i fonts de coneixement que arriben a la població.
Es diu que la causa principal de l’actual dèficit públic no és un excés de la despesa sinó d’una falta adequada de recaptació, entre altres qüestions degut també a l’elevat frau fiscal.
Diuen també que a l’Estat espanyol hi ha un dèficit de 11% del Producte Interior Brut (PIB) i un atur 2 vegades per sobre de la mitja de l’OCDE .El deute públic d’Espanya representa un 55% del PIB. Sembla alta però està per sota de la mitjana de la zona euro.Pel que fa al dèficit el seu nivell actual és molt similar al de països com Anglaterra o EEUU.
La vulnerabilitat del deute en els mercats financers ha estat causada principalment pel deute combinat del sector públic i privat. La debilitat econòmica de l’Estat és, per tant, la conseqüència de la seva responsabilitat com a garantitzador públic d’un massiu deute privat sorgit d’una bombolla immobiliària.El déficit públic representa al voltant del 20% del total.
Podem recordar que l’origen del creixement de l’economia espanyola basada en el toxto està en el canvi de la llei del sol feta pel ministre Miguel Boyer. Durant mols anys, els especuladors immobiliaris i el bancs han fet l’agost, aixó, sí, amb la complicitat de les administracions que s’han finançat en part de l’especulació. La irresponsabilitat de pensar que aquests guanys eren consolidats ha fet que en ajuntaments com el de Castellar els pressupostos hagin estat durant molts anys inflats artificialment. Ara, quan l’aportació immobiliària baixa ens adonem que tenim dèficits i deutes enormes, que en el nostre ajuntament han dut a fer un pla de sanejament obligat. Pensem a més, que el nostre poble ha tret un rendiment més aviat baix d’aquesta situació. Durant els anys de bonança no hi va haver sentit públic de l’administració. Ara ens adonem que falten espais per equipaments i que s’han de fer merevalles amb els mapes perquè els espais siguin útils. En conclusió, beneficis pels especuladors immobiliaris i bancs, i poca responsabilitat dels dirigents polítics en la seva tasca d’administració.
A escala municipal i salvant les distàncies, un clar exemple de l’especulació immobiliària i financera que ha generat un deute públic desmesurat, és Can Bages, la Plaça Major i pisos colindants.
La primera paradoxa de totes les mesures anticrisis anunciada pel Govern espanyol es fer pagar el preu de la crisi a aquells que menys responsabilitat tenen en haver-la causat. No s’ha pres cap mesura que afecta als actors que es van beneficiar d’aquesta situació.
La segona paradoxa és que son mesures que es concentren en partides de despesa que generen efectes immediats en la reducció del dèficit, però que no ajuden a resoldre el problema de base, sinó que generaran menys ingressos i obligarà a més retallades.Quina mesura es pensa prendre per gravar les economies més poderoses i garantir l’ajut als més febles? No hauria d’estar això en el mateix paquet de mesures?
Per trencar aquest cercle hi ha d’haver-hi reformes que reforcin la capacitat fiscal de l’Estat però repartint els costos de manera més justa i no castigant únicament assalariats i pensionistes.Contràriament a d’altres països europeus, Espanya grava més el treball i el consum i menys el capital. Fins i tot Alemanya amb un govern conservador grava determinades transaccions bancàries, i aquí per contra regalem diners de tots als bancs perquè segueixin tenint beneficis mentre retallem el sou als empleats públics i congelem les pensions.
Podem observar que calen reformes estructurals substancials que els governs no estan aplicant, potser perquè als poders econòmics no els interessa, però aquestes reformes substancials són l’única sortida per abastar els objectius de reducció del dèficit.Tenim la sensació que es van donant solucions parcials, posant pedaços, improvisant, sense tenir clar un projecte sòlid de canvi amb reformes estructurals que preservin la sostenibiliat i el benestar social que tant ha costat aconseguir. Tenim també la sensació que amb un govern d’un partit anomenat socialista s’imposa el capitalisme més salvatge, aquell que vol que es privatitzi l’estat del benestar per obtenir-ne beneficis.
Calen doncs, per començar una reforma del sistema fiscal, de considerar una taxa sobre les rendes del capital, gravar els actius financers, incrementar els impostos sobre els beneficis de la banca, regular i controlar l’especulació, regulació en definitiva del sistema financer.
Retallar en despesa social o en capital humà per atallar el dèficit és absolutament injust i absurd.Tenim també la REFORMA LABORAL que es durà a terme sense el debat i consens necessari. Drets laborals aconseguits que patiran una merma.
En canvi no es parla d’una reducció de la despesa militar o de la Corona al marge de l’afectació del Decret-Llei en questió.No es parla tampoc de la disminució de certs ministeris, conselleries o alts càrrecs.
Tampoc entenem aquesta creuada europea contra Grècia i Espanya, sembla més una creuada dels més poderosos contra els que no són tant, quina mena d’interessos amagats es mouen? Que és el que està trontollant?
Per finalitzar, volem recordar i atorgar el nostre reconeixement a totes aquelles veus que des de fa temps, predicaven aleshores en el desert, contra l’especulació financera i immobiliària, contra el creixement incontrolat i insostenible, contra una economia basada en el consum, alertant del perill de crisi.
Desitjaríem que els governs responsables des de l’interès suprem del bé comú aprofundissin, escoltessin, i consideressin altres veus no tan poderoses i oficials, que han fet un anàlisis seriós des d’una altra vessant, com per exemple i entre d’altres, la teoria del Decreixement Sostenible, per tal de que aquests governs siguin capaços de dur a terme aquelles reformes estructurals substancials necessàries per garantir la societat del benestar i sostenible, i que alhora són extensibles a la resta del món. D’altra manera estem abocats a repetir els errors i a empobrir més la societat i el territori d’arreu.
Dit això, ara entrarem en cada una de les propostes que es presenten:
1-Respecte de la proposta de resolució en relació a les mesures proposades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que afecten a les retribucions pels membres de la Corporació, càrrecs electes i càrrecs de confiança, EL NOSTRE VOT TAMBÉ SERÀ EN CONTRA per tot el que hem exposat fins aquí i perquè estaríem en tot cas d’acord a que els càrrecs electes amb dedicació exclusiva o parcial que la reducció fos del 15%, tant per cent que sembla que és el límit aplicable en la reducció de sous, i que en tot cas estaria més d’acord al principi de proporcionalitat. No deixa de ser paradoxal que les reduccions dels treballadors es faci per Decret-Llei i els sous dels polítics per recomanacions.
Pel que fa la reducció que es proposa del personal eventual, Gerent i Director del 8% i 9%, estem en contra pels motius que ja hem dit anteriorment, és a dir o bé que siguin a càrrec del grup municipal que els ha contractat, el Partit Socialista, o bé que siguin suprimits. La supressió d’aquesta despesa alleugera el pressupost municipal aproximadament en 114.000 € anuals.
Gerent i Director, dos càrrecs de confiança, que costen molts diners i no han passat pel mandat de les urnes, sense dubtar òbviament de la vàlua personal de les persones que ara mateix ocupen el càrrec, són assessors al servei de l’equip de govern i per tant haurien de ser retribuïts pel partit que governa. Si les places que ocupen són necessàries pel funcionament de l’ajuntament, que es faci per concurs.
2-En relació a la proposta de resolució de reducció del 15% per al funcionament dels grups polítics municipals, EL NOSTRE SENTIT DEL VOT TAMBÉ SERÀ EN CONTRA.L’Altraveu en altres ocasions ja ha manifestat el seu desacord en el sistema del finançament públic dels grups polítics i concretament els municipals. Ara que es produeixen grans retallades socials per la crisi, entenem que s’han de suprimir les assignacions econòmiques als grups municipals.3-Per últim, respecte de la proposta relativa a la reducció de les retribucions del personal funcionari i laboral al servei de l’ajuntament en l’extensió esmentada, EL NOSTRE VOT SERÀ EN CONTRA per tot el que hem exposat de forma genèrica, i en concret, en primer lloc perquè els treballadors d’aquest ajuntament s’han pronunciat majoritàriament en contra d’aquesta reducció amb la màxima de que sempre paguen els plats trencats els mateixos, i d’això també n’estem convençuts.
En segon lloc, perquè ja en el sector públic, la despesa social està patint retallades pel mateix Decret-Llei, parlem de la llei de dependència, a la supressió de la prestació econòmica per naixement o adopció, també es produeixen menys inversió en substitucions en els llocs de treball per malalties, embarassos... en el sector de l’educació, sanitat, etc... , en les pensions.
Així-mateix, pel mateix Decret-Llei el ciutadà es veurà afectat en matèria tributària en relació a l’IRPF i de seguretat social.
Aquestes retallades en la despesa social pot posar en perill el desmantellament de l’Estat del Benestar.
En tercer lloc perquè, la no aplicació d’aquesta reducció en l’àmbit d’aquest municipi podria veure‘s en part compensada si el sou dels dos càrrecs de confiança d’aquest ajuntament fos a càrrec del grup municipal que els ha contractat o amb la seva supressió, tal i com hem manifestat anteriorment respecte dels alts càrrecs, ministeris i conselleries.
D’altra banda des de l’any 82 els treballadors públics han perdut un 42% de poder adquisitiu respecte l’IPC amb retallades i congelacions salarials. PER TOT AIXÒ EL NOSTRE VOT SERÀ EN CONTRA.

dimarts, 22 de juny del 2010

Com ha de créixer Castellar?

El present mandat municipal no ha estat el del consens. Els projectes i les propostes urbanístiques s'han aprovat només amb suport del regidor no adscrit. Ara el Sr. Alcalde proposa la revisió del Pla General d’Ordenació de Castellar (PGO), i diu que la revisió obre la porta per parlar i arribar a un consens en relació a les ARES, el Polígon de Can Bages i el tren. Podem planificar un polígon que s'està urbanitzant? Podem planificar unes ARES que ja tenen els convenis signats i el planejament aprovat? Quina voluntat de dialogar hi ha en relació al tren si l'equip de govern no ha obert cap procés de participació quan encara es podien presentar esmenes? Incloure aquests temes per justificar l'obertura d’aquest procés de revisió sembla ben bé una broma de mal gust. Què fa pensar que la revisió del Pla modificarà la forma d'actuar del govern a l’hora de buscar el consens? De fet, l'ajuntament ha demanat una subvenció per iniciar el procés de revisió sense consultar-ho a la resta de grups municipals. Quina participació desitja el Sr. Alcalde si gestiona d’aquesta manera els processos que afecten el municipi?

Castellar, amb el PGO de 1999, ha patit un creixement desmesurat que ha permès l'especulació immobiliària sense un control adequat per part de l'administració municipal. Com, sinó podem explicar les enormes dificultats per trobar espais per equipaments educatius? Un Pla General nou no és garantia de res en si mateix. La revisió d’aquest no es justifica si abans no es defineixen unes línies concretes d'actuació i es duu a terme un diàleg real.

Estem hipotecant la planificació del futur urbanístic si no revisem el Pla General? A Castellar tenim molts problemes d’accés a l’habitatge i d’ubicació d’equipaments, però es poden solventar amb modificacions puntuals del Pla vigent. A tall d’exemple, el Pla General vigent de Barcelona data de 1976, i amb modificacions puntuals tots tenim consciència del que s'ha fet a la ciutat des d’aleshores.

Per tant, abans d'obrir un procés com aquest, cal ser clar i transparent, i tenir en compte també l'enorme despesa que significa fer un nou Pla General d’Ordenació.

El mas de Can Bages












En el darrer Actual es diu que el mas de Can Bages és a la zona del torrent de Colobrers, al costat del Pla de la Bruguera, i hi surt una foto de l’any 1982 de Jordi Garrós. Entenem que deu haver-hi una confusió, que no deixa d'estranyar, ja que la informació que donem a continuació, ha estat publicada també a l'Actual i la podeu trobar fàcilment per internet. El mas de Can Bages es troba just a l’altre costat d’on diu el setmanari (lògicament a la zona de Can Bages, al costat del Polígon de Can Carner i pròxim al Torrent de Can Bages) data del segle XVI tot i que segons el llibre d'Albert Antonell, Descobrir Castellar (2007), ja hi ha referències d'un tal Salvador Quer del 1400. La part de davant del mas, ara totalment trinxada per les obres del polígon, era un bosc jove d'alzines i pins (fins que s'actualitzin les imatges encara us podeu fer una idea de com era al Google-Earth o a Bing Maps). Hi havia un camí amb un ametller que menava fins la mina de Can Bages. Abans de malmetre aquest espai es podia baixar fins baix d'un pla frondós ple d'atzavares i altres arbusts, lloc on antigament els masovers del mas hi tenien els horts, just al costat d'un vell meandre que fa el torrent de Can Bages.

La mina de Can Bages està situada a 50 m. de la casa, al costat d'uns grans pollancres, sota un relleix situat a la dreta de la casa. Sembla que la mina era encarada sota un tallat de terra argilosa, és alta i té un gran recorregut terra endins i en dues direccions diferents, tal com diu el llibre que va escriure Esteve Prat, L'aigua de Castellar del Vallès - Una història a través de la hidràulica (2005). Al seu davant hi ha una bassa-safareig. Actualment, tant la mina com la bassa han quedat enterrades sota la runa i les deixalles que hi han abocat amb les obres. La mina de Can Bages també consta en el catàleg de fonts, mines i punts d’aigua de Castellar que va fer el Centre Excursionista de Castellar (any 2004).

A 30m del mas de Can Bages s’hi construiran les noves naus del nou polígon que s’està urbanitzant i a 150m la nova depuradora del Polígon de Can Bages.

Abans es podia accedir al mas per un camí asfaltat que baixava cap al Ripoll. A un revolt, sortia a mà esquerra un camí que duia al mas. Aquest accés tampoc existeix i s’han tallat tots els arbres que hi ha havia a banda i banda.

El juliol de 2009 es va entrar un expedient de protecció al Servei Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya denunciant el valor d’aquest mas i els elements que malauradament s’han perdut amb la urbanització del polígon, entre moltes d’altres coses, però al cap d’un any encara no s’ha obtingut cap resposta. Convidem a tothom que en tingui ganes a anar a donar un tomb per la zona de Can Bages, al lloc on estan urbanitzant el nou polígon i que frueixin de la vista d’aquest edifici que consta en el catàleg de patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya com a bé arquitectònic. Ara, encara es pot veure perfectament, després quedarà amagat per les naus industrials que s’hi construiran just al davant i la depuradora.

També podeu veure més informació a la web de la Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages www.aturemcanbages.org.

Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages
aturemcanbages@gmail.com

diumenge, 20 de juny del 2010

Què hi ha darrere l'endoll?


Què hi ha darrere l'endoll? tanca el cicle de xerrades dels vespres de L'Altraveu, a l'espera de reprendre noves temàtiques al setembre.
La xerrada de dilluns va tenir com a tema principal l'energia. Els ponents Laura Garcia, Magalí Paramio i Moisés Martínez van explicar com el sector energètic ha esdevingut clau en els últims dotze anys. Un sector cada vegada més competitiu, sobretot arran de la liberalització del sistema energètic (1997).
Arran d'aquesta directiva europea, el sector va abandonar la seva verticalitat i va dividir-se en diversos actors com ara bé la generació de l'electricitat, el transport d'aquesta, la distribució i la comercialització.
La desregularització també va introduir el concepte de règim especial que consisteix en treballar amb energies amb interès especial per a la societat (renovables o alta eficiència) amb una sèrie de beneficis a l'hora d'entrar al mercat elèctric (primes, compensació per tal de compensar el cost extraordinari que hagin arribat a tenir, etc).
Mitjançant suport digital, els ponents van mostrar el consum d'energia primària (energia abans de ser transformada com ara bé el petroli , el vent, el sol) i l'energia final (com ara bé l'electricitat).
Es va fer referència també al consum d'electricitat de Castellar, que supera la mitjana catalana donat el gran volum industrial del municipi. També van assenyalar-se altres gestos positius de l'administració com ara bé el pacte d'alcaldes i alcaldesses per al Pla per a l'Energia sostenible(PAES) que es marca com a fita un ús eficient de l'energia que faci possible el mateix nivell de serveis municipals amb un estalvi energètic net. El Pacte que vol estimular també l'eficiència energètica en el conjunt de la ciutadania vol aconseguir, abans de l'any 2020, una reducció del 20% de les emissions del gasos amb efecte d'hivernacle que contribueixen al canvi climàtic. Un compromís important del qual també cal fer una divulgació adequada per fer-ne partícip a tothom.

dissabte, 19 de juny del 2010

Problemes tècnics

Per culpa de problemes tècnics, l'opció de poder realitzar comentaris als nostres articles està temporalment deshabilitada. Per a qualsevol comentari o dubte podeu adreçar-vos al mail laltraveu@gmail.com.

Preguem que disculpeu les molèsties i esperem poder resoldre aviat el problema.

dijous, 17 de juny del 2010

Perdrem aquest tren?


En relació a l’arribada del tren a Castellar, no acabem de saber el que entén per participació ciutadana l’equip de govern de Castellar i, en concret, l’alcalde Ignasi Giménez. En el seu escrit titulat “Qui vol el tren ?”
publicat al març (a l’Actual núm. 98), afirmava: “Ara toca que fem la feina des d’aquí, des de Castellar. La nostra obligació és aconseguir el consens necessari perquè aquest projecte sigui un projecte col•lectiu”.

En el mateix exemplar de l’Actual, L’Altraveu parlava de la necessitat de generar un debat ciutadà, que creiem que hauria estat més productiu i interessant si s’hagués fet abans de la finalització del termini de presentació d’al•legacions al projecte.
Ara, quan ja han transcorregut uns quants mesos, i després que algunes entitats de dins i fora de la nostra localitat hagin presentat al•legacions per millorar el projecte, constatem que les paraules sobre el consens per fer d’aquest un projecte col•lectiu semblen estar absolutament oblidades. L’equip de govern no ha fet cap pas en aquest sentit.

Molt ens temem que amb els darrers esdeveniments econòmics no hi hagi bons auguris per la immediatesa del projecte i si en canvi pel que fa al seu endarreriment. Això obriria de nou un espai per buscar millores en el projecte, i per fer certa l’obligació que plantejava el Sr. Alcalde. Seria bo que les entitats que han treballat en el tema, com per exemple la Plataforma Tren Castellar Centre, poguessin contrastar les seves propostes amb les de l’administració.

Un projecte com aquest és un projecte viu que no es tanca amb la presentació d’al•legacions, i que té marge per discutir millores. L’obertura d’un procés de diàleg no pot tenir més que aportacions positives, no podem perdre aquest tren, com tampoc el que té estació més imminent; el de la participació ciutadana.

dimecres, 9 de juny del 2010

Retallades socials

La vaga general dels treballadors del sector públic del passat 8 de juny és una altra conseqüència de la incapacitat de gestió de la crisi actual per part del govern espanyol. Una crisi provocada per la bombolla del crèdit i la immobiliària. Després de la congelació salarial en el sector privat, destruint dos milions de llocs de treball, els bancs espanyols declaraven un benefici net de més de 13.000 milions d’euros durant l’any passat. Ara arriba el “Pla d’Ajust” de Zapatero amb la retallada del 5 % del sou dels treballadors públics, la suspensió de la revalorització de les pensions per al 2011 i els 6.045 milions d’euros de retall en la inversió pública.Aquest pla determinat per les obligacions que es deriven de la pertanyença a l’euro, així com una incapacitat per enfrontar-se a les classes dominants, és un atac frontal als drets dels treballadors i les treballadores, als sistemes d’ensenyament i salut, a la despesa pública social i a conquestes democràtiques que no formen part del mapa estatal sinó que afecten el nostre dia a dia; els valors que des de L’Altraveu defensem.Aquest creixement, aquest progrés tan necessari que se’ns ha anat venent especialment en els últims dos anys, s’ha demostrat feble a l’hora de garantir el benestar social de tots o la capacitat adquisitiva dels treballadors, ni tan sols ha servit per mantenir drets com les pensions.
L’autèntica demanda actual és la cobertura de les necessitats dels grups socials més afectats, la transformació del nostre model productiu, una sortida per a tots de la crisi i no només per a uns quants. Una autèntica mobilització de recursos públics per allò que cal i destinada de manera justa.

dimecres, 2 de juny del 2010

El dret dels infants a Castellar

El 26 de maig va celebrar-se el Consell d’Infants al nostre municipi. El Consell està format pels alumnes que representen els cursos de 5è i 6è de primària de totes les escoles de Castellar del Vallès. Aquest òrgan va ser presidit per l’Alcalde i la regidora d’Educació. També va comptar amb la presència de la resta de regidors que eren convidats com a oients.
Ens congratulem per l’inici d’aquesta experiència que permet la participació dels infants en l’àmbit institucional. Tanmateix, pensem que hauríem de ser més ambiciosos.
La Llei d’Infància
que preveu la creació dels Consells d’infants locals, entenent com a infants els menors de 18 anys, va ser aprovada el 13 de maig d’enguany pel Parlament de Catalunya. Per tant, parlem d’un dret, tal i com ja contemplava la Convenció de Nacions Unides de 20 de novembre de 1989. Els infants també han de ser escoltats en l’àmbit familiar, educatiu i social sobre tot allò que els afecta, com qualsevol altre ciutadà de ple dret present (no de futur).
Per tant, la creació d’aquest consell, no hauria de servir per consultar tan sols com volen els infants de Castellar els patis de les escoles, sinó que caldria anar més enllà i fer-los participar de la vida política de la ciutat on resideixen. Parlem, doncs, de l’exercici d’un dret, no d’una activitat pedagògica. Tot el que no sigui això, és una experiència esbiaixada i injusta. No podem tolerar la mancança de drets en els infants quan no la tolerem tampoc en els adults.
Per això, desitgem que aquest Consell d’Infants estigui format per tots els infants, no només els de 5è i 6è de primària, i que entre totes les forces polítiques de l’Ajuntament es trobin les eines adequades per tal que els infants coneguin els seus òrgans polítics i de gestió, però sobretot perquè siguin escoltats quan ho demanin.

dimarts, 1 de juny del 2010

Can Bages: Continuen els abocaments incontrolats d'Uralita

Les obres del polígon industrial de Can Bages, degut a la fallida econòmica, van estar aturades des del desembre de 2008 fins a finals de 2009, data en que es van re-emprendre amb la intervenció de Caixa Terrassa. Des de l’inici de les obres la Plataforma Aturem Can Bages i l’Altraveu hem denunciat, entre d'altres irregularitats, la manca d'una gestió de residus i en concret dels abocaments incontrolats d’uralita, material que recordem conté elements molt tòxics i que ha de ser tractat per empreses especialitzades.

Degut a la falta de control en el tractament d'aquests residus, en la primera fase de les obres es van enviar diversos informes a l'Agència Catalana de Residus, identificant amb coordenades GPS els llocs d'abocament. Entre d'altres mesures, l'Altraveu va promoure una moció al consistori sobre la gestió d'aquest residu, que va ser aprovada per unanimitat el setembre de 2009.

Malgrat això, aquesta setmana hem observat que en les obres del polígon s’estan enderrocant edificacions amb teulada d'uralita, sense les mesures obligades per tractar aquest residu altament tòxic per a la salut. A més en aquest espai les noves empreses constructores han ubicat una trituradora de runa. Molt ens temem que part de la uralita ja està barrejada amb d'altra runa i utilitzada en els anivellaments que es fan durant les obres.

Aquests fets són molt greus i demostren la poca responsabiltat dels constructors i promotors i la manca de control administratiu sobre les obres d'aquest polígon. Cal recordar que a la demanda d'un estudi d'impacte ambiental feta per l'Altraveu sempre s'hi han oposat PSC, CiU i ERC. Això ha permès la vergonyosa política de deixar fer sense controlar, esperant que ningú se n'adoni de les irregularitats. Des de l'inici d'aquestes obres, L'Altraveu ha presentat diverses denuncies i expedients (veure document adjunt), sobre la falta d'un tractament adequat dels residus d'uralita, a les administracions competents: Ajuntament, Agència Catalana de Residus i Departament d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. De fet, gairebé ni n'han fet cas doncs com hem explicat segueix mancant un control efectiu de les obres. Un exemple: el juliol de 2009 es va presentar al Departament d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellar del Vallès un expedient de protecció denunciant les deficiències que esmentem i encara no hem obtingut resposta.

Entenem que les forces polítiques del consistori haurien de tenir una sensibilitat especial per la conservació de l'entorn i per garantir l'adequació i control de les obres que s'hi fan. Constatem amb desil•lusió la falta d'interès en exercir la funció de control que els pertoca.