dilluns, 30 de novembre del 2009

Desinformació


Els pressupostos del 2010 no són únicament una qüestió de punt de vista. A L’Altraveu, li sorprenen les declaracions que apareixen a la premsa local, dient que el PSC té com a prioritat de l’ exercici Ocupació, Benestar Social, Educació i Gent Gran. Com es pot dir això si Benestar Social té una reducció d’ un 0’14 %? L'anunci de l'increment de la partida es deu a personal, però la major part de les partides assistencials presenten reduccions.
El PSC torna a evadir punts claus en una situació tan delicada com la que passen molts castellarencs/castellarenques avui dia, i no compleix acords de ple en el pressupost, com mantenir l’ 1% en Cooperació i Voluntariat o apostar fort pel dret d'accés a un habitatge. Tampoc és una qüestió de punts de vista el fet que hi ha hagut traspassos de carteres al llarg d’ aquest any. Alguns regidors han passat les seves àrees de responsabilitat a d’altres. Això, lògicament ha suposat un augment del sou que rebien els que passaven a gestionar les noves carteres, però el que deixava de gestionar-les no reduïa el seu sou. Això ha comportat que el total pressupostat i aprovat en ple s'agi incrementat en 17.000 euros aproximadament. És aquesta la congelació de sous que va prometre l'equip de govern i que ha publicat l’Actual? Tant és. També es passa per alt que la reducció en un 20% als grups municipals (estem d'acord en això) també afectarà a les entitats del poble. Cal explicar-ho tot. L’Actual, amb la seva política informativa sobre les decisions del ple, no actua de manera objectiva i sembla, cada vegada més, la corretja de transmissió de qui governa. Fa temps que ens preocupem per les informacions esbiaixades que surten a aquest setmanari. Articles d'opinió dels regidors de govern que apareixen a pàgines d'Actualitat, fotografies de regidors a tort i a dret,etc. Sense anar més lluny, la setmana passada una castellarenca publicava un agraïment a Forja i ho feia tot denunciant que semblava que només podia exercir el seu dret d’expressió en aquesta publicació. Lluny d’ entrar en una guerra entre mitjans de comunicació, de qüestionar la feina dels periodistes que hi treballen, ens preguntem sobre la pressió i el control que el govern exerceix sobre aquests i per què aquesta castellarenca va poder publicar la seva carta adreçada a Mercè Giménez, regidora de Benestar Social, en un setmanari i en l'altre no. Cal una explicació clara sobre aquest tema.

diumenge, 29 de novembre del 2009

Resum de la xerrada - Cal pagar el Censos Reials?

Des de l'Altraveu recomanem a totes les persones afectades que no accedeixin a les peticions del Sr. Fontcoberta en pagar el cens

Escoltar o descarregar l'audio de la xerrada (MP3 de 44.315 mb)

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la xerrada-debat titulada “Cal pagar els censos reials?”, organitzada per L'Altraveu i on van intervenir els membres de l'Associació Sense Censos de Sentmenat: Gemma Fruitós, Joan Casòliva i Antonio Hernández, amb Enric Pasquina, moderador i membre de L'Altraveu.

Van assistir-hi prop d’una trentena de ciutadans, molts d'ells, afectats pels censos del Sr. Fontcoberta. Al llarg de l’acte hi van intervenir nombroses persones del públic, aportant dades de la seva situació personal, o fent preguntes.

En relació a la vessant històrica, es van aportar dades sobre l'origen dels censos del Sr. Fontcoberta. Aquests censos provenen de l'època feudal entre els anys 1500 i 1700. En aquella època els marquesos de Sentmenat eren els amos de la major part de les terres, però també eren els que dictaven les normes i determinaven els impostos i els censos.
En l’acte es va fer esment dels estudis històrics fets per l’economista Pere Cristòfol. Segons aquests estudis, el 1836 es van abolir per llei tots els censos que procedien de l’època feudal. De fet, no apareixen en el registre de la propietat fins que es registren el 1911 amb la nova llei hipotecària. Es van inscriure quan, en el cas de Castellar, la Sra Dolores de Sentmenat i Despujol va presentar l'herència rebuda, sense acreditar res més. Aquest fet anòmal, doncs no es normal que s'inscrigui un cens sense demostrar que està vigent, es va deure probablement al fet que la llei hipotecària va permetre inscriure els censos sense control.
Els successius registradors han aplicat la llei i sistemàticament han continuat mantenint els censos inscrits el 1911 cada vegada que es fa una nova inscripció registral.

Sobre la vessant jurídica, cal destacar que la llei actual, recollida en el llibre Vè del Codi Civil Català, es va refer el 1990. La part relacionada amb els censos està entre els articles 565.1 i 565.33, amb les corresponents disposicions transitòries, derogatòries i finals.
Aquesta llei contemplava que els censos de procedència antiga quedaven redimits, però també va obrir la porta perquè es pogués demanar la seva vigència, fent inscripcions en notes marginals. La llei donava 5 anys per poder demanar la inscripció i demostrar la seva vigència, i el Sr. Fontcoberta es va personar en aquest plaç al registre, i va presentar la inscripció del 1911 per demostrar la vigència dels seus censos.
A partir del 1995, els censos registrats a Catalunya solament afecten uns 20 pobles aproximadament (no es tenen dades oficials). A la resta d'Espanya es van abolir i aquests tipus de censos procedents de l'edat mitjana no existeixen.
La nota més curiosa pel que fa a la llei, la trobem en el DOG del 10 de maig del 2006 on apareix la disposició tretzena a la llei de 1990, en la que modifica els articles de la llei on es sostenia que els censos solament es podien redimir a petició del censatari ( el propietari afectat ). Així doncs, es legisla de nou dient que a partir d'aquesta data el censalista ( el senyor feudal ) pot exigir la redempció del cens al censatari. La modificació de la llei aprovada el 2006 atorga doncs encara més drets als censalistes. A partir d’ aleshores, el Sr. Foncoberta comença a enviar cartes a través del Jutjat a tots els afectats reclamant la redempció del cens corresponent.
No és gens clar que els drets censals siguin legítims, doncs apareixen en el registre el 1911, quan sembla que havien estat abolits anteriorment. Degut a això, a Sentmenat van iniciar tràmits amb els partits polítics per tal d’impulsar un canvi en la llei.

En relació a la vessant política, a la xerrada es van explicar les experiències dels membres de l'Associació Sense Censos de Sentmenat. Es va explicar que a Sentmenat s’han fet protestes continuades, que s’ha intervingut en nombrosos mitjans de comunicació, i s’han fet tasques de sensibilització dels partits polítics per tal que presentin una moció al parlament per modificar la Llei de 1990. En aquest punt, ens van explicar que a Sentmenat han trobat suport d’Esquerra Republicanan de Catalunya. De fet, un dels membres de l'associació,Casòliva, és regidor per ERC a Sentmenat i s'ha solidaritzat amb aquest tema, portant-lo a la màxima direcció del seu partit. Inicialment el procés va quedar paralitzat a nivell del mateix partit però després de molt insistir sembla que ha trobat ressò en la direcció. Sembla que gràcies a aquesta insistència, a nivell del Parlament podria estudiar-se el tema i hi ha esperances que es tingui en compte la informació aportada sobre els censos i que la Llei pugui ser modificada.

Pel que fa a les accions futures, els membres de Sense Censos reclamen que ara més que mai cal :
- Aconseguir implicar i agrupar a tots els pobles afectats per presentar mocions conjuntes als seus respectius plens municipals.
- Presentar accions conjuntes en contra de la llei i dels censalistes que reclamen les redempcions.

Des de l'Altraveu recomanem a totes les persones afectades que no accedeixin a les peticions del Sr. Fontcoberta en pagar el cens, ni tan sols que facin cas de la citació del Jutjat per interposició de conciliació, ja que aquesta conciliació és voluntària. Si no s’hi assisteix no passa res. El temps que es guanyi pot ser important fins que la llei sigui modificada.

Si us cal més informació sobre els censos reials a Castellar del Vallès us podeu adreçar a: nocensos@gmail.com
o al telèfon : 658 966 869

dissabte, 28 de novembre del 2009

Cal pagar els censos reials? - 28 de novembre de 2009

Escoltar o descarregar l'audio de la xerrada (MP3 de 44.315 mb)

Si us cal més informació sobre els Censos Reials a Castellar del Vallès us podeu adreçar a: nocensos@gmail.com
o al telèfon :
658 966 869

Gemma Fruitós i Antonio Hernàndez [membres Sense Censos de Sentmenat]
Joan Casòliva [regidor d'ERC de Sentmenat]
Moderat per Enric Parquina [membre de l'Altraveu]

Voluntat política

La transparència en les administracions és un aspecte en el qual l’ assemblea de L’Altraveu ha apostat fermament perquè sigui un estat natural de la gestió del nostre govern local. En temps de desafecció política creiem que és important que totes les accions de govern estiguin allunyades de qualsevol opacitat. Per això precisament, sobta que el Partit Socialista hagi fet saber que arrel d’ aquestes reiterades demandes de transparència, optin per no difondre informació via electrònica als grups de l’ oposició. Lluny d’ una reacció en positiu respecte a les critiques que havia fet la nostra agrupació, ens sorprèn la rebequeria del partit que governa Castellar. A partir d’ ara, els regidors de l’ oposició haurem de passar a buscar per l’ ajuntament tota aquella informació que sigui del nostre interès i fotocopiar-la si així ho creiem convenient.
És a dir, que en lloc de fer passos endavant en democràcia, retrocedim. La postura del PSC se sustenta sobre l’ argument de la legal·litat. El ROM no obliga a l’ equip de govern a difondre la informació de manera escrita. Vaja, nosaltres pensàvem que en això de governar era important que s’ arribessin al major d’ acords possibles, i que per a això és important que estiguem en igualtat de condicions. Disposar dels mateixos recursos materials, quan l’ equip de govern els té a la seva disposició, és imprescindible per fer una feina rigorosa entre tots. Legalment no hi ha cap responsabilitat, és cert, però creiem que democràticament és molt pobre.
Però no només això, contradiu la modernitat que ha de tenir tot ens local, tota relació amb les noves tecnologies i la difusió d’ informació. No sabem com treballa l’equip de govern, però nosaltres necessitem compartir la informació amb tots i cadascun dels membres de l’ assemblea per centrar les bases del debat sobre qualsevol tema. De debò costa tant? On queden les mesures de l’ estalvi de paper impulsats en el Pla de sanejament econòmico-financer? O és que allò només era un altre exponent del paper mullat que es porta per aprovar a Ple? Suggerim que l’ajuntament rectifiqui en aquesta postura i que realment, apliqui el “bon tarannà” del qual sempre en fan campanya. Acompanyin això de fets i no de tanta paraula i copet a l’esquena.

dimecres, 25 de novembre del 2009

"Fa molts anys que a Castellar s'ha anat pagant aquest cens reial al senyor del castell de Clasquerí. Tot i que és un tribut anacrònic i amb dubtosa base històrica i jurídica ningú, ni la població ni la classe política ha aixecat mai la veu per aturar aquesta anomalia social.
Ara des de l'Altraveu us proposem una Xerrada amb membres de la Associació Sense Censos de Sentmenat, perquè ens expliquin les seves estratègies socials, jurídiques i polítiques per aturar el seu senyor feudal, el Marqués de Sentmenat."

divendres, 20 de novembre del 2009

El Dret a decidir

Properament es celebrarà a Castellar una consulta popular sobre l’autodeterminació de Catalunya. L’Altraveu, des del primer moment s’ha posicionat a favor de donar suport aquesta iniciativa ciutadana. Som una agrupació d’electors d'àmbit municipal però tenim un criteri i una visió prou àmplia per tractar qualsevol qüestió. Ens sembla que la possibilitat que un poble pugui escollir el seu futur, a través del sufragi universal, és un dret inalienable com a tal. En un temps en què a l’estat Espanyol, els drets democràtics i fonamentals s’estan retallant, en què s'il•legalitzen partits segons les ideologies, en què es permet manifestacions feixistes mentre es posen pals a les rodes a consultes populars, que són el més pur exemple de democràcia participativa, pensem que qualsevol defensa d’aquesta democràcia és un exercici de responsabilitat. No volem passar de puntetes en qüestions que afecten el nostre país, no volem parlar en veu baixa per no ferir susceptibilitats. Una consulta popular sobre l’autodeterminació de Catalunya, encara que es faci a nivell municipal, és molt més que un acte simbòlic. Es pot estar a favor o en contra de la independència, però és clau que Catalunya decideixi quin tipus de govern vol tenir. Decidir el futur mitjançant l’expressió més clara de la democràcia, un vot, és un dret, tot i que aquesta vegada el vot no sigui vinculant. No poden haver-hi mitges tintes, o s’està d’acord que els ciutadans es pronunciïn, o s’està en contra de la democràcia. La posició neutral no respon a una visió honesta del que es vol i del que es pensa, sinó que respon a qüestions partidistes i electoralistes que escapen a l'àmbit clar i precís del que estem parlant. Més enllà de la retòrica i dels textos de les preguntes, estem d’acord que qualsevol poble té dret a decidir el seu futur com a poble? L'Altraveu ho té clar, endavant.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Jornada de valoració


L' Altraveu va portar a terme el dissabte passat a la Muntada (Vall d' Horta) una jornada per valorar el seu paper institucional i social en els seus dos anys de presència al consistori.

Van celebrar-se dues sessions. La primera consistia a valorar la feina feta a nivell institucional, de la qual se'n van treure conclusions positives, tot i que va evidenciar-se que calia fer un seguiment d' aquelles propostes presentades a ple i aprovades per unanimitat, de les quals s' ha complert ben poc. És el cas de la moció per a la reducció de l' ús de bosses de plàstic, per a la millora del transport públic, per a la creació d'un pas de vianants que permeti creuar la zona industrial de banda a banda de la carretera, del Pla director de la bicicleta, del transport adaptat, de la migració a software lliure, etc.

També, però, va valorar-se la incidència sobre alguns aspectes que sí que s' han materialitzat en l' acció de l' equip de govern com ara bé en ordenances fiscals, en el debat de polítiques alternatives d' habitatge (en base al document confeccionat per part de L' Altraveu), temes de Benestar Social com ara el Pla d' Inclusió Social que engegarà el PSC, la sensibilitat pels prejudicis del fibrociment,la necessitat d' informar dels serveis de la Deixalleria municipal al ciutadà, criteris per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a propietats municipals, etc.

Pel que fa a nivell social es va estar d' acord que L' A ha suscitat un debat molt més ampli en diverses qüestions, i major sensibilitat en la ciutadania envers la política, ha elevat l' exigència del govern però també la de l' oposició, i ha reivindicat la necessitat d' establir mecanismes de participació ciutadana que obrin l'ajuntament al/a la castellarenc/a. També van valorar-se les xerrades i debats diversos com ara bé el de l' arribada del tren, de l' espai cívic, de la celebració dels 30 anys d' ajuntaments democràtics, de la trobada comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès i la cessió del local a col·lectius juvenils i a les dues Cooperatives de Consum locals.

La segona sessió va consistir a establir un pla anual d' actuació, dividint les accions en trimestres, sempre en base al programa però també amb noves propostes que van sumar-se al calendari. Aquestes accions es desenvoluparan en els mesos que queden abans d' arribar a les eleccions municipals.

dimarts, 3 de novembre del 2009

L'Alcalde i els Drets dels Infants



Us recomano que llegiu l'entrada “Formar en democràcia” del diari de L’Ignasi Giménez. No té desperdici (desaprofitament, seria el correcte).

Sr. Alcalde, triar d’un catàleg una joguina no té res a veure amb educar en valors democràtics ni amb una ciutadania responsable i solidària.

Quan la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants de 1989, de la qual aquest any es celebra precisament el seu vintè aniversari, va recollir el dret dels infants a expressar la seva opinió sobre els assumptes que els afectin, li ben asseguro que no estava pensant en res semblant al que vostè diu. Ben al contrari s’estava referint a un dret que vostè i el seu equip de govern han negat sistemàticament als infants com va ser participar a la consulta de la plaça major o rebutjar la proposta de que els infants puguin dirigir-se i ser escoltats als Plens Municipals, per posar només dos exemples.
Si realment vostè es creu que triar un gronxador d’un catàleg és un exercici d’educació en valors democràtics hauria de proposar declarar el dia de Reis com el dia de la Democràcia o declarar el Toys’R’us bressol del parlamentarisme democràtic.

Encara que sigui per ignorància i sense mala fe, hauria de vigilar una mica i no permetre’s cap frivolitat amb els drets de les persones, petites, però persones i drets al cap i a la fi.

Francesc Centeno