diumenge, 20 de setembre del 2009

I de la uralita, què en fem?


Aquests dies ha fet un any que va començar la destrossa de Can Bages, i cal recordar que entre les irregularitats denunciades per l'Altraveu i la Plataforma Aturem el Polígon industrial de Can Bages estaven els abocaments il·legals de deixalles, especialment quantitats importants d’uralita (fibrociment). La deixadesa en aquestes obres aturades permet encara trobar mostres d’uralita, que recordem conté amiant. Els elements que contenen amiant són perillosos per la salut i el contacte amb la seva pols pot provocar greus malalties, tal i com adverteix la O.M.S. És per això que a Europa ja fa anys que van prohibir aquest element en la construcció.
Cerdanyola, és un municipi que n’ha patit les conseqüències doncs fa anys hi havia una industria (Uralita) que en fabricava, i molts dels seus treballadors i gent pròxima han estat i estan greument afectats. Per això, la deixalleria de Cerdanyola està especialitzada en recollir la uralita, facilitant un plàstic pel seu embalatge a la mateixa. De fet a aquesta deixalleria s’hi poden adreçar els habitants de l’àrea metropolitana.
En canvi, a Castellar no ho tenim tant fàcil, doncs el nostre municipi no forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Si portem a la deixalleria municipal la uralita, ens la fan tornar a casa, i ens demanen que a casa l’emboliquem amb paper de film transparent, doncs no hi ha la possibilitat d’embalatge a la pròpia deixalleria. Si anem al punt blau (deixalleria de Sabadell pròxima), no l'admeten de cap manera, ni embolicada ni sense embolicar, i ens remeten al telèfon d'una empresa especialitzada, a qui haurem de pagar les despeses. Aquesta situació provoca que el control sobre la uralita no sigui prou efectiu, i que per tant sigui un element clàssic en alguns abocaments furtius.
És per això que L'Altraveu ha decidit presentar una proposta al proper ple municipal per tal que s’estableixin els protocols necessaris que facilitin l’admissió d’uralita a la deixalleria municipal. Aquesta proposta pretén també que des de l'administració municipal es sensibilitzi a la ciutadania sobre aquest tema. No pot ser que per falta de voluntat de les administracions municipals o per entrebancs administratius, es posi impediments als ciutadans que volen reciclar els materials. Especialment un material tòxic com l’amiant. Amb aquests procediments obsolets només s’aconsegueix que sigui més fàcil abocar l’amiant a una cuneta de la carretera que complir el deure de portar-lo a reciclar. Reflexionem-hi.

dissabte, 12 de setembre del 2009

Els ajuntaments estan ofegats econòmicament?



Des de l'Altraveu sempre hem denunciat els problemes econòmics que arrossega el nostre ajuntament per la mala gestió tant de l'equip de govern anterior (CIU i ERC) com l'actual (PSC). S'han realitzat obres innecessàries, s'ha cedit a interessos econòmics particulars, s'han seguit ordres de partit que no s'ajustaven a les necessitats particulars del nostre municipi, ha faltat sovint transparència a l'hora d'explicar les despeses. En definitiva s'ha seguit la política de "Pan para hoy, hambre para mañana" centrada sobretot en el boom de la construcció, que tants diners fàcils ha generat per els ajuntaments, però també en una mala gestió a l'hora de realitzar obres públiques, moltes innecessàries i d'altres mal enfocades. El penúltim desencert és la desviació pressupostària de més de dos milions de Euros per les obres de la plaça major.

En època de crisi, els més hàbils se'n podran sortir millor, per molt enfangats que estiguin, i desitgem que el nostre municipi pugui resoldre satisfactòriament els seus problemes. Nosaltres hem denunciat sempre el que no ens ha semblat encertat, però si no ens fan cas a nosaltres, com a mínim que escoltin als catedràtics. Pengem una entrevista al catedràtic d'Hisenda pública, Joaquim Solé i Vilanova, que fa un retrat molt lúcid dels problemes econòmics dels ajuntaments i les seves causes i conseqüències. L'ajuntament de Castellar del Vallès seria un exemple perfecte.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Feudalisme a Castellar del Vallès (II)


Com vam explicar la setmana passada, el senyor feudal de Castellar es fa anomenar Don Carlos de Fontcuberta y Balaguer. És sabut que aquesta persona s'ha beneficiat vergonyosament d' una quantitat elevada de diners mitjançant el cobrament de censos feudals com a vist-i-plau per a hipoteques de finques heretades dels seus avantpassats.

Actualment i, degut al fet que els bancs es mostren més conservadors en el nombre d'hipoteques a concedir, el senyor Fontcuberta ha fet una llista de les finques en les quals la seva demanda encara no s'ha vist executada i ha enviat una carta a través del Jutjat al·legant el seu dret a cobrar el cens i amenaçant de passar a la via judicial si no rep la quantitat exigida.

La llei actual sobre censos està recollida en el Llibre V del Codi Civil Català i aprofita les febleses de la Llei de CiU de 1990 i perpetuada per la socialista del 2006 que actuen com a porta oberta per reclamar aquests pagaments. D'aquesta manera, el senyor Fontcuberta no té cap mirament a l'hora de perseguir els castellarencs i reclamar uns drets propis de l' època medieval.
La procedència del títol del cens que va inscriure aquesta persona i la legalitat del cobrament per la seva redempció no és gens clara, com tampoc ho són les inscripcions dels censos donades les múltiples divisions, segregacions i parcel·lacions de finques rústiques, actualment qualificades com a urbanes.

Ens consta que hi ha persones que per pròpia iniciativa s’han negat a pagar perquè s’han adonat que l'exigència del pagament és un fet abusiu i obsolet. Amb tot, qui encara estigui exposat a aquesta injustícia ha de saber que l'obligatorietat d'assistir a una citació al Jutjat de Pau no existeix ja que és una demanda del senyor Fontcuberta per reclamar al censatari que s'avingui a redimir el cens en un acte de conciliació al Jutjat. Per altra banda, la llei contempla que solament es pot redimir un cens sempre que ho demani el censatari, no pas el censalista. El senyor Fontcuberta és hereu de drets d'un censalista feudal.

Per tant, ningú no està obligat a redimir el cens com es pretén. És per això que hem de reclamar als partits polítics que s'impliquin en la defensa dels drets dels ciutadans i que lluitin per tal que els censos de procedència feudal quedin tots, i sense cap excepció, redimits per llei i que els actuals beneficiaris d'aquests deixin d'abusar econòmicament dels ciutadans gràcies a una legislació ambigua. Qui vulgui més informació o es vegi afectat per aquesta qüestió pot posar-se en contacte amb L’Altraveu.