Més incompetències a Can Bages

L’any 1995, el Consell d’Europa definia el paisatge com una manifestació formal de les múltiples relacions que hi ha entre una persona o una societat i un espai topogràficament definit en un període determinat. L’aspecte d’aquest paisatge és el resultat de l’acció, al llarg del temps, de factors naturals i humans, i de la seva combinació. Més endavant, l’any 2000, es féu un reconeixement, a l’European Landscape Convention, del paisatge europeu com a realitat que cal protegir. Per tot això, d’acord amb les propostes de l’Europae Archeologiae Consilium s’ha d’encoratjar un reconeixement legal del caràcter històric i arqueològic del paisatge, i cal dur a terme, a tots els països europeus, POLÍTIQUES ENCAMINADES A L’ESTUDI, A LA PROTECCIÓ I A LA DIFUSIÓ del coneixement dels paisatges històrics.
Amb relació a aquesta problemàtica, cal assenyalar també que, l’any 2005, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge que, a part d’afirmar que els paisatges són el resultat d’una llarga acció humana, concloïa que el paisatge és un patrimoni cultural i històric.
Llegint això queda clar que el departament d'urbanisme d'aquest municipi està molt lluny d'aquests criteris i per això permet la destrucció sistemàtica de l’entorn, fa poc l'antic Molí d'en Busquets de l'any 1736, la desaparició de la mina de Can Bages i una antiga bassa, la destrucció de marges, camps, camins, boscos (arbres malalts segons ells) i ara per exemple permet la construcció d'una depuradora a 130 m. del Mas de Can Bages del segle XVI.
El 13 de gener de 2009, el govern municipal va aprovar en junta de govern local un document que van redactar els tècnics municipals on deien que no calia fer nou planejament per ubicar la depuradora a la parcel·la d'equipament municipal de Can Bages. El Pla General de Castellar diferencia clarament el que són equipaments amb clau C i el que són instal·lacions tècniques amb clau B, per tan si a Can Bages estava previst fer-hi una depuradora, el pla parcial hauria d'haver previst l'espai per aquesta instal·lació de 6100m2 i si no s'ha previst, ara cal refer el pla parcial seguint el que diu el Pla General, per que es va fer sinó?
Només començar les obres d’urbanització els promotors han incomplert el pla parcial, el pla de seguretat, el pla de gestió de residus...
Ubicar la depuradora en aquest espai i a 130m. del mas de Can Bages i en un lloc per equipaments municipals és un desencert i un regal als promotors que no es mereixen.
No calen lleis per justificar-ho, és suficient el sentit comú i la voluntat política per fer les coses ben fetes.

Les tardes de l'Altraveu

El repte de la mobilitat sostenible

Cada vegada anem més lluny i més ràpid, per fer les mateixes coses que abans fèiem més a prop. L'increment de la mobilitat, especialment en cotxe, ha comportat l'augment de l'impacte ambiental i social que defineix el model de mobilitat actual. La reducció de la contaminació de l'aire, de l'accidentalitat, del canvi climàtic, de l'exclusió social, del soroll, de la dependència energètica són reptes urgents. Quines són les oportunitats i les receptes per reduir aquests impactes en un municipi com Castellar?

Clama al Cel

En el passat ple municipal es va fer evident una vegada més el desig de l’equip de govern del PSC de tirar endavant les seves accions sense cap interès amb el que opinin la resta de la oposició. I això és especialment greu a Castellar perquè el grup municipal del PSC no té la majoria absoluta per fer-ho i utilitza el regidor trànsfuga pels seus interessos. El PSC per tant, passa per davant els seus interessos de partit que l’interès general de la ciutadania; de tota la ciutadania representada democràticament al ple municipal.
En aquest darrer ple, l’equip de govern va utilitzar fins a tres vegades al trànsfuga per imposar les seves opcions. Tota la oposició en bloc demanava que s’atures el procés de les ARE, tota la oposició en bloc demanava un replantejament de la ubicació de la setena escola i tota la oposició en bloc demanava una consulta popular perquè la ciutadania opines sobre les ARE. Les tres qüestions, cabdals pel futur del municipi, van ser resoltes pel PSC unilateralment sense escrúpols democràtics.

Des de L’Altraveu ens preguntem: On són els compromisos adquirits per part de l’equip de govern de que s’estudiaria una altra possibilitat per la ubicació de la setena escola que no fos les pistes d’atletisme?. Perquè es va aprovant tràmit rera tràmit amb el convenciment per part de tots que la decisió és inamovible? Decisió presa en contra de la ètica democràtica de respectar les majories utilitzant escletxes anòmales. Perquè intenten enganyar-nos?

Des de L’Altraveu també ens preguntem: Perquè segueixen endavant amb aquesta obcecació el procés de les ARE, enmig de la conjuntura actual de crisi? Pensem que no té sentit seguir aquest procés de construcció d’habitatges, quan al municipi hi ha moltes altres fórmules per atendre les necessitats de la població que ho necessita, perquè l’augment de població a Castellar ha disminuït considerablement degut a la crisi, i perquè la situació urbanística de Castellar no està per acabar d’hipotecar el poc sòl municipal que ens queda per fer-hi més i més habitatges.
Si, ens han promès que després dels habitatges vindran els equipaments; però no s’adonen del dèficit aclaparador d’equipaments que hi ha al municipi?. Perquè no parlen d’un nou CAP, d’una nova piscina o d’una nova biblioteca que clamen al cel?. No, abans es projecta construir nous pisos, més pisos, i tot plegat en una situació de recessió econòmica brutal quan les constructores fan fallida i els bancs no donen crèdits.

Precisament per aquesta raó, Can Bages s’ha aturat, els pisos de la plaça major s’han aturat, i la gran majoria de construccions s’han aturat. En aquest context, s’empenyen en aprovar un nou projecte de construcció com són les ARE i ho fan amb tots els grups municipals de l’oposició en contra, desafiant les normes bàsiques de la ètica democràtica. L’ajuntament va córrer molt a donar els permisos per arrasar Can Bages, semblava que si no ho començaven ben aviat la crisi se’ns tiraria a sobre i ja no es podria fer (com així ha sigut); s’havia de destruir l’espai el més aviat possible.
Passarà enguany el mateix? Les ARE s’han d’aprovar tant si com no, encara que després ningú sàpiga si es podran construir. Una vegada més l’experiència no ens ensenya res. Una vegada més clama al Cel aquest seguit de despropòsits.

Pensant el centre cívic

El passat dijous dia 26 de febrer des de L’Altraveu vam organitzar un acte titulat “Pensant el Centre Cívic” amb l’objectiu d’escoltar idees sobre projectes i models de gestió de diversos espais socials i culturals que funcionen actualment a Catalunya. Per avançar en el debat sobre aquest nou equipament que es vol crear a la Plaça Major, vam convidar al castellarenc Ramon Bernal, exdirector del Centre Cívic Les Basses (a Nou Barris, Barcelona), i en Xavier Urbano, responsable cultural de l’Espai Cultural La Farinera (del barri del Clot de Barcelona). Ambdós ens van anar desgranant diverses idees que es desprenen de la seva pràctica quotidiana professional, però també associativa, en diversos centre cívics. La idea de construir (i no només físicament) un centre cívic o espai cultural va engrescar des d’un primer moment L’Altraveu i per això la comissió social de l’agrupació d’electors va decidir que era un tema important per posar-s’hi a treballar. En aquest sentit, la nostra aportació al debat sobre la destinació dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) va ser remarcar la importància de la rehabilitació de l’antic mercat com a part d’un futur centre cívic o espai cultural.
Entrant en el contingut de la xerrada, que s’enmarcava en la programació de les “Tardes de L’Altraveu”, els ponents van explicar que existeixen diversos models de gestió d’un espai d’aquest tipus: per part d’una entitat de segon grau, de l’administració local, o d’una empresa. A priori, no n’hi ha un millor que un altre, sinó que aquest s’ha d’adaptar a la realitat del municipi. Van remarcar, però, que sigui quina sigui la gestió aquesta ha de poder ser avaluada mitjançant mecanismes externs o de control, ja que cal aconseguir una gestió de qualitat. També es va fer esment a les dues grans funcions d’un equipament d’aquest tipus: com a espai de dinamització social i com a eina per a la cohesió social. Tant el Ramon com el Xavier van coincidir en la necessitat de definir el projecte abans de la construcció de l’espai. El disseny dels espais és un element indispensable i condicionador de futurs usos i activitats i aquest ha d’anar supeditat als objectius que li donem a aquest equipament.
Per últim, es va insistir en la idea que l’elaboració d’aquest projecte no ha de polititzar-se per poder elaborar un bon projecte i una bona materialització d’aquestes idees. És important analitzar bé les necessitats, fixar objectius i veure la millor manera per aconseguir-los. Cal que sigui un projecte comú de la ciutadania, entitats, col.lectius i polítics i s’ha de començar a treballar des d’ara en la seva definició. Des de L’Altraveu sabem que aquesta feina no l’hem de fer soles; sabem que en projectes d’aquests tipus és important teixir xarxes i crear inèrcies positives entre varis actors. L’organització d’aquest acte és el nostre primer gra de sorra en aquest sentit. És per aquesta raó que vam convidar a l’Ignasi Giménez, alcalde i regidor de joventut, a participar en aquest acte també com a ponent. Encara que declinés la nostra invitació, continuem pensant que és important mantenir ponts oberts i que cal treballar de valent per crear el millor projecte entre totes i tots. Tenim un repte il.lusionador entre mans i ens hi hem de posar amb ganes!

Castellar a la xarxa de municipis lliures de trangènics

L’Altraveu va presentar una moció al ple per declarar Castellar del Vallès lliure de transgènics, que es va aprovar amb el vot a favor de tots els regidors excepte els del PSC que es van abstenir. És un acte de recolzament a la iniciativa legislativa popular (ILP) per una Catalunya Lliure de Transgènics, i introdueix a Castellar dins la xarxa europea de municipis i regions lliures de transgènics. A Europa hi ha 3.400 municipis, més de 4.500 zones i 170 regions declarades lliures de (conreus) transgènics. A Catalunya, les dades són de 60 municipis i 4 comarques lliures . La xarxa neix com una resposta des de l'àmbit local, al control per part de les institucions europees de les decisions d'autorització de conreu i comercialització de les varietats transgèniques. La xarxa està molt organitzada, i hi ha reunions establertes anualment dels representants polítics, amb la seu rotant entre els països o regions participants. A més a més de compartir experiències , la xarxa també vol ser un element de pressió a Europa per canviar les normes en relació als transgènics.
Catalunya és la segona regió europea en hectàrees conreades de transgènics (el blat de moro MON 810 resistent al cuc del panís) després de l'Aragó, en una Europa on la majoria de països han establert moratòries , han prohibit, o han limitat molt el seu conreu. A Catalunya molts pagesos han escollit conrear el blat de moro modificat genèticament per una raó de comoditat, però molts altres denuncien que ha acabat amb el conreu de blat de moro ecològic i s'ha perdut més biodiversitat de llavors locals. Aquests pagesos són els que van endegar la campanya que va recollir més de 105 863 signatures amb l’objectiu de poder presentar aquesta ILP, que ara inicia el seu camí dins del Parlament . Hi ha molts arguments a favor d’uns camps i una alimentació sense transgènics i cadascú els prioritza segons el seu criteri. Molts no volem noves autoritzacions a Europa de plantes transgèniques , com la de la soja i altres conreus tolerants a l'herbicida de Monsanto . Aquest s’ha demostrat molt tòxic per l'ésser humà i pels altres éssers vius, i el seu ús indiscriminat està provocant l’aparició de resistències per part de les males herbes. Un etiquetatge rigorós tal com demana la ILP ens permetria poder escollir no comprar carn d’animals alimentats amb la soja transgènica , i així no promocionar l'extensió a Sudamèrica d’aquests monocultius que expulsen als pagesos de la terra, contaminen , i redueixen dràsticament la fertilitat dels sòls.
La plataforma Som lo que Sembrem que ha dut a terme la campanya de la ILP, convida als ciutadans a unes jornades amb científics europeus, el 6 i 7 de març a Barcelona. Més informació a http://www.somloquesembrem.org/
La llista de municipis , zones i regions lliures de OGMs a Europa es pot trobar a http://www.gmo-free-regions.org/gmo-free-regions.html, així com fotografíes de les reunions anuals. Un reportatge sobre els efectes dels conreus de la soja transgènica a Sudamèrica es pot veure a :www.rtve.es/alacarta/player/396881.html

Verònica Miró
http://www.somloquesembrem.org/

Urbanisme respectuós amb l'entorn