divendres, 23 de gener del 2009

Volem accedir al transport públic amb seguretat


Continuen les situacions de perill a la B-124 quan les treballadores i treballadors dels polígons han de creuar la carretera per agafar l’autobús.

El 29 de gener d'enguany, farà un any que en el Ple municipal es va aprovar per unanimitat "iniciar el procediment necessari per què, sense dilacions, els serveis tècnics municipals estudiïn possibles alternatives que donin solució, el més immediat possible, a la travessia de la carretera B-124" a la zona de les parades pròximes a la zona industrial, és a dir fer un pas segur per als que van a treballar amb transport públic. Ja n'hem parlat d'altres vegades i no ens en cansarem fins que no s'hi posi una solució i esperem que sigui abans que hi hagi alguna desgràcia.

Segons el Govern local, la solució és complicada per que no tenim competències per poder actuar en aquell punt de la carretera i segurament tenen raó, potser l’Ajuntament no té competències, però les dificultats i el perill que corren les persones que cada dia van a treballar per utilitzar la línia d'autobús evidentment ens incumbeix, la mostra és que es va aprovar en un Ple municipal i per unanimitat, posar-hi solució.

La problemàtica però va més enllà, el Govern municipal no només està obviant un tema aprovat al Ple i que vetlla per la seguretat ciutadana, si no que estant incomplint també la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, publicada al DOGC num. 3913 de 27/6/2003 que diu clarament en un dels seus articles (3/a):

Els objectius que han de satisfer les polítiques de mobilitat que s'apliquin a Catalunya són:
a) Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura possible.


No hi ha més excuses, ni tan sols caldria haver de recórrer a una llei, estem parlant d’un tema obvi. El dia que en aquell punt hi passi alguna desgràcia serà per la manca de voluntat i sensibilitat política en un tema social i de mobilitat que afecta cada dia a un nombre important d'usuaris de l'únic mitjà de transport públic que tenim al municipi.


És una llàstima que amb els diners que han plogut del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) no s'hagi contemplat res referent a aquest tema, i és que no té més complexitat que senyalitzar bé la zona i posar un semàfor amb polsador, i si no, fer-hi un pont. El que sigui, excepte deixar que un bon nombre de persones s’hagin de jugar la vida cada dia per agafar l’autobús. Ho va acordar el Ple, i hi ha una llei que ho exigeix.

divendres, 16 de gener del 2009

Segueix el despropòsit


Aquesta setmana han començat les obres a la ronda de Tolosa per la connexió del municipi a la xarxa d’aigües Ter-Llobregat. Des de L’Altraveu ja hem denunciat moltes vegades que aquesta obra no és necessària per Castellar, i que comportarà una despesa molt gran de diners i molèsties pels ciutadans. Aquesta despesa econòmica que suposarà la connexió a la xarxa i la construcció d’un dipòsit i una depuradora, és un dels motius que va portar a L’Altraveu a votar en contra dels pressupostos. Aquest és un any de crisi, i no ens cansarem d’insistir que aquesta partida econòmica s’hagués pogut evitar.

Castellar té en el seu subsòl aigua suficient per abastar tota la població. I no només per això, sinó per abastar també els dos polígons industrials actuals. Se’ns va vendre que la construcció era necessària per dos motius: per tenir aigua pel nou polígon industrial de Can Bages, i per assegurar recursos hídrics per la població en cas de manca d’aigua.
Si considerem el primer motiu, és evident que la construcció no és necessària puix que tampoc ho és el nou polígon industrial de Can Bages. L’Altraveu ho ha dit per activa i per passiva, i no ens cansarem mai de repetir-ho, encara que no agradi. El nou polígon de Can Bages NO és necessari per Castellar, comportarà una saturació encara pitjor de la Carretera, no resolta per cap administració encara (l’ampliació d’una tram de la carretera a dos carrils no comportarà cap millora mentre segueixi havent el mateix pont sobre el riu), crea un deteriorament important del medi natural i paisatgístic del Vallès, i comporta una despesa econòmica molt important. Tot això sense tenir en compte el marc actual de crisi global, i la situació de les empreses vinculades a Can Bages. A aquests motius hem d’afegir el que ens ocupa avui: Una despesa econòmica no necessària i un malbaratament d’aigua d’un riu que no n’hi sobra. I això ens porta al segon motiu: La connexió s’ha de fer també per si hi ha sequera i ens manca aigua. Des de l’Altraveu no entenem aquesta manera individual i localista de veure els problemes. És evident que si hi ha sequera al país, n’hi haurà aquí i a Girona; per tant, també li mancarà aigua al riu que li estem prenent. Pensem que actuar d’aquesta manera, demanant aigua als altres per si a nosaltres ens en falta, és una actitud poc realista i poc sostenible, per Castellar i per la resta del país. És per això que per nosaltres, la única forma que entenem de fer les coses és defensant una autèntica cultura de l’aigua, que ja em explicat altres vegades i que està a les antípodes del sistema defensat per l’administració de la nostra vila.

diumenge, 11 de gener del 2009

La matança de Gaza


Som una agrupació d'Electors humil a milers de km d’on s’està duent a terme una tragèdia, però des de L’Altraveu no podem deixar passar les injustícies.
No hi ha paraules per definir el que esta passant a Palestina. No hi ha paraules per explicar el que està fent l’exèrcit Israelià a Gaza. No hi ha explicació possible a l’intent d’anihilació d’un poble mil·lenari. Cap guerra té justificació, però quan aquesta té una desproporció tant gran, quan està en joc la vida de milers d’innocents que queden aixafats sota les bombes sense contemplacions, no podem més que quedar astorats que la barbàrie humana pugui arribar a aquests extrems. No podem entendre com pobles que durant anys han estat víctimes ara es poden convertir en executors sense cap remordiment i sense cap complex. Sembla que la història no ensenya, no som capaços d’aprendre d’ella i no cometre errors del passat. El poble jueu ja era aixafat pels exèrcits romans de l’Emperador Adrià, al S. II de la nostra Era, i ara, 1800 anys després, a la mateixa terra es segueix matant i es segueix morint. No n’aprendrem mai.