471 llars en risc d’exclusió residencial; 1126 llars de nova formació per emancipació fins el 2010 amb dificultats la majoria d’elles a l’accés a un habitatge en el mercat lliure; 1300 habitatges buits... Són dades que es desprenen del Pla Local d’Habitatge i que ens indiquen que cal una actuació decidida i urgent de les administracions públiques. Malgrat que les competències en l’àmbit local en relació amb les polítiques d’habitatge són limitades, tenim un marge considerable per actuar i és la nostra obligació com a consistori fer-ho.
D’aquesta manera, doncs compartim amb l’equip de govern l’argument de que calen polítiques d’habitatge a Castellar. Tot i que això, és necessari saber com han de ser aquestes. Tenim un Pla Local d’Habitatge que ens hauria de servir com a base per començar a treballar, elaborarant així una política integral amb l’objectiu de paliar les necessitats detectades amb les mesures més adequades. No podem continuar actuant sense planificació. En aquest sentit, doncs, i a mode d’exemple, apuntem que cal redefinir el paper de l’Oficina Local d’Habitatge, que hauria de ser un instrument per a la mobilització dels habitatges buits i el foment del mercat de lloguer; i també que és necessari fer una reflexió sobre la tipologia d’habitatge protegit que ens cal. Així doncs, considerem que és prioritari actuar sobre aquestes 471 llars amb risc d’exclusió residencial i que l’habitatge protegit de compra en cap cas es pot veure com una mesura adequada per aquest col.lectiu.
Som conscients que vivim una situació heretada de dèficit de planificació urbanística que constantment ens fa triar entre allò dolent i allò pitjor. No hi ha reserves de sòl ni terrenys municipals que permetin un desenvolupament urbanístic que no passi per perdre espais consolidats o per l’enriquiment de promotors particulars. Dit això, i en relació amb la discussió de les AREs al nostre municipi, considerem que la proposta tal i com s’ha plantejat ens presenta una sèrie de dubtes que ens han portat a decidir el nostre vot negatiu en aquesta aprovació inicial.
El primer gran dubte és la inclusió del camp de futbol en l’ARE del Nou Eixample. Pensem que incloure el Camp de Futbol a l’ARE del Nou Eixample ens torna a hipotecar, fent una fugida endavant, amb l’únic espai que és veritablement nostre. En aquesta operació, tenint en compte que hi posem molt terreny municipal, en guanyem molt poc. El futur d’aquesta zona li cal un debat més serè, més participatiu i que no perpetuï aquest model d’anar sempre a remolc dels errors anteriors. Per altra banda, traslladar el camp de futbol al mig del polígon industrial, torna a tancar la possibilitat d’estudiar la compactació de les instal·lacions esportives en un futur. El segon dubte és la tipologia d’habitatge protegit que en resulta de tota aquesta operació; encara no sabem si disposarem d’habitatges de propietat pública, ni si aquests seran de lloguer o de compra.
Ara, a un any i poc de les darreres eleccions municipals és moment de fer balanços, comentaris i declaracions. A Castellar del Vallès tenim un consistori que podríem anomenar atípic, encara que no únic a Catalunya. El senyor Roman forma part del consistori com a regidor no adscrit, ja que si bé es va presentar a les eleccions dins la llista de Convergència i Unió, un cop va acceptar el càrrec de regidor va sortir d’aquest grup municipal i actualment fa política per lliure sota la denominació de regidor no adscrit. Aquesta situació està permetent a l’equip de govern (PSC) aprovar moltes resolucions amb el vot contrari de totes les altres forces polítiques i comptant només amb el vot del senyor Roman.
