dijous, 29 de maig del 2008

La tarifació de l’aigua.

Fa poques setmanes el consistori va aprovar per unanimitat (?) una nova ordenança que hauria de servir per fer un us més racional de l’aigua i per reduir-ne el consum. El desplegament d’aquesta ordenança ha d’anar acompanyat per una nova escala de valors en el sistema tarifari que permeti adequar les tarifes al que es considera un consum responsable (màxim de 110 litres (L) per persona i dia). Actualment, la tarifació del consum es fa en blocs de 6 m3 per habitatge i mensualitat, amb bonificacions per a les famílies nombroses. Aquest model no té massa en compte el nombre de persones que viuen a cada habitatge, el que seria lògic per establir la tarifació. L’Altraveu considera que la modificació del sistema tarifari s’ha de fer seguint els criteris següents: 1.- L’aigua te un valor essencial i com a tal no la podem malmetre. 2.- L’aigua la paguem molt barata. Actualment, una família de 4 membres, a 110 L per persona i dia, consumeix uns 40 m3 al trimestre. Això representa 18 m3 del primer bloc, el mateix pel segon i 4 m3 del tercer bloc. El cost d’aquesta aigua és aproximadament d’uns 7 euro el trimestre, la resta son manteniments, canons i impostos. 3.- La presa de consciència del valor de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un sistema tarifari raonable. Com que a Castellar, la mitjana de persones per habitatge està al voltant de 3, l’Altraveu proposa: a) establir blocs de consum de 5 m3. Un habitatge de 3 membres, a 110 L per persona i dia, hauria de consumir al trimestre un màxim de 30 m3, i per tant amb els 2 primers blocs en tindria suficient. b) bonificar amb els m3 que garanteixin el consum responsable (110 L persona i dia), els habitatges de més de tres persones que ho sol·licitin i d’acord amb el padró. c) per no gravar massa les persones que viuen soles, incrementar el preu del primer bloc de consum segons l’IPC. d) incrementar substancialment i de forma progressiva el preu de la resta de blocs, gravant força el tercer bloc i molt el quart, aquells que sobrepassen els 110 L per persona i dia.

divendres, 23 de maig del 2008

Can Bages i el nou Pla Territorial Metropolità

Recentment s’ha presentat l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona (PTPRMB), actualment està en fase de debat per que tots hi puguem fer aportacions. El Pla pretén ordenar els espais urbans, les infrastructures i els espais oberts de la manera més coherent i sostenible.
En el cas de Castellar tenim el nou polígon de Can Bages, un projecte aprovat definitivament pel consistori però que encara no s'ha començat a executar.
En l'avantprojecte Can Bages ja surt marcat com un espai urbanitzat, però també queda clar, segons el propi pla, que la seva urbanització trenca el corredor que connecta ecològicament des de la Selva fins el Penedès. Per tant és clar que Can Bages està en un punt estratègic i que la seva urbanització tindrà greus conseqüències per la biodiversitat i connectivitat. És per això que val la pena insistir en l'argumentació àmpliament difosa per tal que el PTPRMB contempli la preservació d’aquest espai. No cal repetir la resta d'arguments que justifiquen la no urbanització del polígon: mobilitat, contaminació, malbaratament d'aigua, innecessari creixement industrial... abans de créixer més industrialment, ens haurem de proposar, si cal, compactar els polígons actuals de la Bruguera i Can Carner, que encara disposen de molt espai per ubicar-hi noves naus industrials.
El PTPRMB, en l'article 3.21 (Estratègies per les àrees especialitzades) esmenta la possibilitat ”d'extingir o reduir” espais actualment urbanitzats que poden afectar de manera especialment greu els valors o la potencialitat del territori. Per primera vegada es planteja la possibilitat d’eliminar zones ja urbanitzades que mai s'haurien d'haver executat. Si Can Bages ja estigués urbanitzat probablement seria un dels polígons a “extingir”. Per això ara que encara hi som a temps ens preguntem: cal urbanitzar Can Bages?

dijous, 15 de maig del 2008

Els mitjans de comunicació local. Manipulació de curt abast però de gran intensitat


Els mitjans de comunicació local tenen, pel seu àmbit d’influència i model de funcionament, una sèrie de característiques que els fan diferents als mitjans d’àmbit autonòmic i estatal. Comparteixen amb aquests deficiències en matèria laboral (tot i que hi ha encara més precarietat) i també professionals, producte de la desregulació del sector. En molts casos també hi ha una explotació dels estudiants en pràctiques i de col·laboradors voluntaris sense sou que cobreixen llocs estructurals de feina. En aquests mitjans la proximitat a les fonts d’informació fa que la intromissió i la manipulació del continguts informatius per part dels polítics sigui més notòria i més continuada, especialment en els de titularitat municipal. Això és així perquè la font d’informació és, a la vegada, l’editor del mitjà. No hi ha pràcticament intermediaris, el polític que seu al saló de plens, i del qual surten les informacions que es publiquen, controla com i quan es fa. La funció del director del mitjà queda molt devaluada, les possibilitats que té de dotar els continguts de la màxima rigurositat possible i de fer informacions contrastades amb les opinions de tots els protagonistes de la notícia són molt escasses. En molts casos, el director del mitjà només actua de corretja de transmissió entre el polític i el periodista que redacta les informacions. I això passa perquè, en la majoria dels casos, el director del mitjà és escollit directament per l’alcalde i no és més que un càrrec de confiança. Només els polítics que formen l’equip de govern tenen accés directe als mitjans de comunicació. A més, són els que marquen la presència dels representants de l’oposició. La presència d’aquest es fa amb comptagotes i suavitzant les critiques, minimitzen, alhora, la feina que fan de control del govern municipal. Per evitar tot això cal anar cap a un model de gestió independent i professional que estigui al servei del ciutadà i no dels governs municipals de torn. Els mitjans de comunicació locals han de preservar el dret de la ciutadania a estar objectivament informada. Han d’estar dotats d’òrgans de gestió que estiguin escollits per majories qualificades i els directors han de ser nomenats per consens de manera que prevalgui la professionalitat. Només uns quants ajuntaments a Catalunya han optat per aquest model. Les redaccions també han de dotar-se dels necessaris elements per preservar la independència dels informadors. En aquest sentit es bàsic un estatut del periodista professional i la creació de comitès de redacció que facilitin la tasca professional dels treballadors.

dissabte, 10 de maig del 2008

L’Aigua del meu poble

Consta que la Plataforma Aturem Can Bages va presentar un recurs contra la connexió a la xarxa Ter-Llobregat aprovada pel govern municipal de Castellar del Vallès, amb l’oposició del grup L’Altraveu. Consta que aquesta connexió va ser aprovada per subministrar aigua al futur polígon industrial de Can Bages. Consta que el recurs presentat ha de ser resolt per la Conselleria de Medi Ambient. Consta que el recurs, fent una aposta sostenible de l’ús de l’aigua, demana que s’aturi la connexió fins que es faci un estudi d’impacte ambiental sobre les conques donadores dels rius Ter i Llobregat i un estudi dels recursos hídrics propis de Castellar. Consta que l’aigua és un bé escàs i no és inexhaurible. M’agradaria que en la resolució del recurs per part de l’Honorable Conseller de Medi Ambient constés la VALENTIA del poble de Castellar a administrar de forma responsable i solidària els seus propis recursos hídrics sense la connexió a la deficitària xarxa Ter-Llobregat, tant en èpoques d’abundància d’aigua com en èpoques de sequera, pel bé comú de tothom i del nostre planeta.
Ita Espinosa

dilluns, 5 de maig del 2008

El PSC aprofita el vot del regidor trànsfuga per aprovar la seva opció.

A l’últim ple municipal, l’equip de govern, va negociar amb el regidor trànsfuga per obtenir el seu vot i així aprovar la seva proposta d’ubicar la setena escola en els terrenys de cros del CAC. Estaria bé saber en quins termes, en paraules del sr. Roman, es va negociar el recolzament. Pel PSC és més important la finalitat (aprovar la seva proposta) que el mitjà (l’acord amb un trànsfuga).
Sorprèn l’afirmació del 1er tinent d’alcalde, en què va mesurar la raó sobre aquest tema en el % de recolzament electoral, i per tant va decidir que ell sol (i el grup que representa), tenia el 40 % de la raó sobre l’afer de la setena escola. Òbviament com que no interessa el com s’aproven les coses, no va parlar en cap moment de la necessitat del vot del regidor trànsfuga per poder aconseguir la majoria, desvirtuant altra vegada la regla democràtica.
Recordem que segons el diccionari, un trànsfuga és una “persona que amb un càrrec públic no l’abandona en separar-se del partit que el va presentar com a candidat”. Podem veure que es pot aplicar la definició de forma força ajustada al regidor no adscrit. És trist que l’equip de govern del PSC, es vegi afavorit de forma continuada en les decisions més importants, per aquesta “assegurança a tot risc” que representa el vot del regidor trànsfuga. Això li permet no haver d’esforçar-se massa en consensuar les decisions amb la resta de grups municipals, el que seria més saludable des del punt de vista democràtic.
No és la nostra intenció obstaculitzar el procés per la construcció de la setena escola, al contrari, creiem que és molt necessari i urgent, però segons el nostre criteri la proximitat de les famílies que l’utilitzaran hauria de ser el principal argument de la decisió. Aquesta proximitat permet anar a peu, disminuir l’ús del cotxe i per tant redissenyar la nostra vila de forma més sostenible.