dimarts, 29 d’abril del 2008

Can Bages no convé a Castellar

Sembla com si tots donéssim el polígon de Can Bages per un fet dat i beneït, però el polígon encara no està construït i per tant, amb voluntat política es pot aturar.
El govern municipal va aprovar definitivament el projecte d'urbanització el 5 de novembre de 2007, sense que s'hagi fet cap estudi d’impacte ambiental, ni estudis independents sobre la mobilitat que generarà, sobre els recursos hídrics necessaris i l’afectació en els existents, sobre d'emissions de CO2, etc... com és possible? Fer aquests estudis és la millor forma d’enfrontar-se als problemes que es generaran. No hem de fer el mateix que en les dues darreres legislatures, és a dir tirar pel dret i no preveure en el futur. Si actuem així ens passarà com amb les escoles, que per manca de previsió no tenim on ubicar-les. No ho podem deixar tot en mans de l’especulació urbanística. De fet, les empreses (Greco-Tiferca) que han fet les obres de la Plaça Major, són propietàries de part de les parcel·les de Can Bages, són les que urbanitzaran aquest polígon, faran un negoci rodó amb els pisos de la Plaça Major, que no compleixen les ordenances municipals, i son les que tenen la concessió del pàrking per 50 anys. Vaja un negoci rodó, però no pas per al nostre poble.
A més, en relació al projecte de Can Bages, diversos estudis fets per experts ecòlegs i geògrafs han mostrat que aquest espai és bàsic per no trencar la continuïtat dels espais naturals que hi ha entre La Selva i el Penedès. Si escanyem Can Bages i no potenciem el seu paper com a corredor biològic, l’efecte sobre la biodiversitat de la zona i per tant sobre el medi ambient que ens envolta serà molt greu.
D’entre les incongruències del projecte, té una importància especial la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per proveir el polígon d'aigua. La connexió té un cost aproximat de 5 milions d’euros (uns 800 milions de pessetes). Amb aquest dineral, quantes mesures d’estalvi d’aigua es podrien dur a terme? Quin futur volem, l’increment de les nostres despeses d’aigua sense importar que vinguin de conques deficitàries com la del Ter, o volem una població responsable, que estalviï i que sigui liderada per una administració municipal plenament conscient del problema. Nosaltres apostem per la segona opció.
També cal dir que l’únic estudi de mobilitat presentat per part dels promotors del projecte de Can Bages no s’ajusta als criteris de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (Decret 344/2006), i la poca informació que aporta té greus deficiències en els càlculs.
Després de tot el que hem exposat, per nosaltres és clar que Can Bages no ens convé. Quins són els beneficis que n'obtindrem? Més cotxes, més pol·lució, malbaratament d'aigua, pèrdua de biodiversitat...
La Plataforma Aturem Can Bages està recollint signatures al web www.aturemcanbages.org, per demostrar que Can Bages no ens convé.

dilluns, 21 d’abril del 2008

El nou local social de L’Altraveu, un espai obert

El grup municipal L’Altraveu està acabant d’adequar un local social que, tal com es va decidir en assemblea, és un espai obert a les entitats i iniciatives ciutadanes que el necessitin. La inauguració està prevista durant una setmana cultural prevista per al mes de maig.

Aquesta realitat és possible gràcies a la gestió que L’Altraveu fa de les assignacions que rep de l’Ajuntament en tant que grup municipal i també de les assignacions que reben els nostres regidors que, tal i com es va expressar en campanya, passen a formar part d’un fons comú. L’assemblea és qui decideix de quina manera aquests diners públics han de revertir novament en la població.

És per això que la decisió de llogar el local situat al Passeig 142 va lligada a la voluntat de posar-lo a disposició de les iniciatives ciutadanes que el puguin necessitar. Està dotat amb diverses sales, un ordinador que ens han regalat uns veïns, connexió wi-fi i telèfon. Aquest espai volem que sigui un lloc social, de trobada i de participació ciutadana, un espai obert on s’hi pugui trobar algú per xerrar una estona i prendre una cervesa o un té, on trobar informació sobre les coses que es fan a diferents llocs, on es pugui estar una estona a internet cercant informacions, on sigui possible quedar amb gent per preparar qualsevol projecte, ... No pretenem que sigui només la seu de l'Altraveu.

A la sala principal de l’entrada hi ha una exposició de la Plataforma Aturem Can Bages que permet veure el projecte del polígon, imatges dels entorns i les problemàtiques que comportaria tirar-ho endavant. També es pot visualitzar el dvd de presentació de la plataforma que es va fer el dia 15 de febrer. En principi està fixat que el local és obert a tothom els dimarts i dijous de 19:00h a 21:00h.

divendres, 18 d’abril del 2008

L’aigua

Que l’aigua és un bé escàs i no s’ha de malbaratar és quelcom ja prou evident i fora de dubtes que no cal argumentar més perquè la majoria de la ciutadania, amb un mínim de sensibilitat i seny, ho entén. Però allò que potser no és tan clar per a la gent és que això ja no és suficient per a garantir un futur, més immediat del que ens pensem, en pau amb nosaltres mateixos, amb la resta d’éssers humans i amb el medi que ens dóna vida i ens nodreix. Per poder albirar alguna mena de remei a aquest desastre que ens ronda és necessari que la majoria de la ciutadania se n’adoni que ja no n’hi ha prou de parlar de sostenibilitat sinó que hem de parlar, i ràpid, de decreixement. El nostre món no pot suportar aquest ritme. Hi ha un principi bàsic, al meu entendre, que hauríem de començar a respectar com a la pròpia vida: cap territori no pot créixer, ni té dret a fer-ho, per sobre de les seves possibilitats; i l’aigua és la mesura bàsica que les delimita. Barcelona i l’Àrea Metropolitana comença ara a patir les conseqüències d’aquesta desmesura. Els polítics dels partits de Castellar semblen que encara no han après aquesta lliçó i no solament no parlen de sostenibilitat, no diem ja de decreixement, sinó que estan entossudits en un creixement anacrònic i socialment i ecològicament suïcida. No parlo ja del desastre del polígon industrial de Can Bages, que també, sinó de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per poder tirar-lo endavant. Créixer per sobre de les pròpies possibilitats a costa de les possibilitats dels altres, amb un aigua que no es té, és injust i immoral. L’aigua de les conques del Ter i del Llobregat pertany als seus respectius territoris. Són la seva vida i formen part de les seves possibilitats que no de les nostres. Que no els robem les seves possibilitats i el seus drets ja no és una qüestió d’ecologia sinó de decència.

dijous, 17 d’abril del 2008

El patrimoni artístic també és important

Les pintures que decoraven la sala de plens de l’antic ajuntament, ara casal d’entitats, al carrer Major, estan en greu perill de deteriorament. Aquestes obres d'artistes locals grafien fets històrics com ara els aiguats (Alfons Gubern 1916-1980), coses del poble com ara l'hospital (Raimon Roca 1917) o el caràcter industrial de Castellar (Lluís Valls Areny 1927-2007). En aquests moments es troben gairebé desprotegides en una sala on quan plou es mullen i sense que sigui clar el futur que els espera.

El grup municipal de L’Altraveu en el darrer Ple municipal vam fer una pregunta a l’equip de govern demanant quines són les previsions que tenen respecte a les obres de l’edifici, que té una façana molt maca i ben restaurada però que té greus problemes estructurals a l’interior, i sobre la protecció de les esmentades pintures murals.

Segons el regidor d’urbanisme no hi ha cap idea clara ni sobre l’ús ni sobre les actuacions que cal fer en l’edifici. Des de l’any 2006, amb l’anterior equip de govern, s’estan fent només pedaços a la teulada i apuntalant sostres per garantir la seguretat.

L’edifici se segueix deteriorant i per això als baixos no deixen que s´hi reuneixin les entitats, degut als moviments que té l'estructura. Les pintures estan tapades només amb uns cartrons, tot esperant que es decideixi quin és l’ús que ha de tenir l’edifici i que hi hagi pressupost per arranjar el que des de fora no es veu.

Des de L’Altraveu defensem que els elements culturals i artístics de la vila no tenen perquè quedar relegats a un segon pla i reclamem que es faci el necessari per preservar-los i que no es perdin per sempre.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Fomentar i millorar el transport públic a Castellar

El grup municipal L’Altraveu, fent-se ressò de les queixes rebudes de part d’alguns usuaris habituals de l’autobús, ha proposat al Ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció d’una sèrie de mesures per millorar el transport públic ja que considerem que aquesta ha de ser una de les prioritats de tota administració pública. A Castellar l'únic mitjà de transport públic que tenim és l’autobús, per tant és imprescindible que sigui accessible, eficaç i eficient.
El Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana contempla tota una sèrie d’actuacions (moltes d'elles tenen a veure amb la informació) per millorar progressivament la xarxa de transport de superfície. Aquestes en un futur no molt llunyà seran de caràcter obligatori. En aquest procés s’inclouen mesures de fàcil aplicació que millorarien la qualitat del servei i que és d’urgència que s’implementin a Castellar.

Constatem que:
  • En els autobusos de Castellar tot i que s'ha millorat l'accessibilitat, encara n’hi ha que no estan adaptats, dificultant l’accés a persones amb mobilitat reduïda o cotxets.
  • Hi ha algunes marquesines que no estan il·luminades durant la nit, i algunes parades no tenen marquesines.
  • L’autobús que fa el servei nocturn només té parada a la Plaça Calissó, fent que persones que viuen lluny del centre hagin de tornar a casa caminant.
  • La informació dels serveis de transport, que és un element fonamental per als i les usuàries, és molt deficient sobretot a les parades.

L’Altraveu ha proposat al Ple:

  1. Que tots els autobusos públics que donin servei al municipi estiguin adapatats a la utilització de persones amb mobilitat reduïda.
  2. Que totes les parades tinguin marquesines i que aquestes estiguin il.luminades durant la nit de la manera més eficient i sostenible.
  3. Que l’autobús que fa el servei nocturn faci el mateix recorregut que els autobusos diurns, efectuant totes les parades.
  4. Que totes les parades del trajecte disposin de diversos elements que orientin i facilitin el viatge, com ara: horaris, telèfon d’atenció als passatgers, plànols amb les parades, pantalles electròniques d’informació, coordinació de la informació amb els municipis veïns, preu del bitllet i que tots els canals d’informació tinguin en compte les persones amb necessitats especials.

Creiem que la implementació de les mesures contemplades a l’apartat 1, 2, 3 i part de la 4 (donar informació en paper i a les marquesines) s’han de dur a terme immediatament, en un termini màxim de tres mesos. Per a les mesures que tenen a veure amb les pantalles electròniques es podria considerar un marge de temps de sis mesos.

divendres, 4 d’abril del 2008

Les C.A.V. per un nou model de mobilitat

Representants de nou municipis del Vallès, entre ells L’Altraveu de Castellar, elaboren una proposta alternativa de mobilitat per al Vallès.

La proposta va sortir d'una jornada de treball de les Candidatures Alternatives del Vallès que van concórrer coalligades a les últimes eleccions municipals obtenint 14 regidors i un Conseller Comarcal. La jornada, celebrada el passat 29 de març a Ripollet i a la qual hi van assistir membres de l’Altraveu, representa la culminació d'uns mesos d'estudi i debat de l’actual model de mobilitat i infrastructures, i un recull de les propostes concretes a defensar de forma conjunta.
A la jornada Maties Serracant, geògraf i membre de l’ADENC, va desglossar l’actual model de transport i mobilitat existent al Vallès, així com els seus dèficits i perills. També va realitzar una descripció del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) i el Pla Director d'Infraestructures de la RMB que en els propers anys podrien transformar la fesomia del Vallès. Serracant també va exposar una proposta global de mobilitat per a la comarca en termes de sostenibilitat, respecte per l’entorn natural, serveis de caràcter col·lectiu i eficàcia.
Seguidament es van presentar les propostes locals en infrastructures per a cada un dels municipis, sobretot per al transport públic, però també es va mostrar l’oposició i denúncia a diversos projectes com els túnels a Collserola, el Quart Cinturó, el Vial Cornisa o l’anomenada Via Interpolar.

Els diferents ponents van coincidir en la reivindicació de la supressió dels peatges existents, generadors de col·lapses viaris, i en la defensa del model de transport públic front al model de desenvolupament d’infrastructures que només afavoreix el transport privat. En aquest sentit, els portaveus de les candidatures de Sabadell, Cerdanyola, Ripollet, Rubí, Castellar, Barberà del Vallès i Badia van explicar cas a cas els dèficits de serveis de transport d’aquestes localitats i com els afectaran de manera negativa la construcció de les noves infrastructures vials projectades per l’administració.

També es va comptar amb una explicació de la proposta del TramVallès, una alternativa de tramvia que recorreria diferents poblacions del Vallès, actualment mal comunicades, i que relligaria les diferents línies de transport ferroviari de la comarca.

La jornada va comptar amb el triple interès de servir al mateix temps per la reflexió, per la posada en marxa d’un acord comú respecte a la mobilitat a la comarca, i per l’extraordinari valor que comporta el coneixement mutu entre les diferents candidatures alternatives del Vallès que han anat en augment en els darrers anys, com ho mostra l’aparició de l’Altraveu a la nostra localitat.
Per finalitzar es va realitzar una discussió del document base elaborat durant els darrers mesos a partir de les diferents propostes locals. El document definitiu aprovat durant la jornada, que durant les properes setmanes es presentarà a les diferents localitats una vegada tingui un redactat definitiu, presenta les següents línies generals:
· Garantir la preservació, la integritat i la millora dels espais naturals, com a salvaguarda de futur i de qualitat de vida per a tothom.
· Contenir l’oferta viària al conjunt vallesà, de manera que els increments de demanda futurs siguin absorbits pels transports col·lectius.
· Optimitzar i millorar la xarxa viària existent, a partir del respecte al medi i la seva adaptació al territori, incorporant com a objectiu la millora de la seguretat viària.
· Potenciar la xarxa ferroviària vallesana, per tal que el ferrocarril esdevingui l’element clau dels transports col·lectius, complimentat a través d’una xarxa de tramvies.
· Plantejar una planificació integral de la mobilitat, tenint en compte que el diferents mitjans de mobilitat i els altres usos de l’espai públic s’han de gestionar i planificar de forma conjunta i integrada.
· Rebutjar aquelles infraestructures que no siguin compatibles amb la preservació del rodal i que perpetuin el model de mobilitat actual, com ara el Quart cinturó (cínicament rebatejat com a Ronda Vallès), la Ronda Est, la Interpolar Sud, els Vials de Cornisa o el Túnel d’Horta. Prioritzar les comunicacions entre els diferents nuclis del Vallès, abans que amb la metrópoli barcelonina.
· Recuperar la gestió pública dels transports col·lectius, convençuts que és la millor forma de gestió, que garanteix el servei públic que han de donar.
L’Altraveu. www.laltraveu.org