divendres, 28 de març del 2008

L'ordenança municipal i la qüestió de l’aigua

L’equip de govern ha presentat a la resta de grups municipals una proposta d’ordenança de l’aigua copiada en un 99% de la proposada per la Diputació de Barcelona. Aquesta proposta, malgrat contenir aspectes positius, no és prou avançada i sembla més aviat feta per complir amb l’expedient. Diem això per varies raons. La primera es que no estableix indicadors quantificables per conèixer l’efecte de l’aplicació de l’ordenança i corregir els aspectes que no funcionin correctament. Tampoc estableix mesures de correcció del consum en la indústria, l’agricultura i la ramaderia. En relació a les aigües grises, creiem que els sistemes de reutilització han de ser obligatoris per totes les indústries, per tots els edificis de nova construcció i amb un pla d’incentivació, amb avantatges tarifaris o subvencions, per habitatges ja existents. Els sistemes de reaprofitament d’aigües sobrants de les piscines haurien de ser obligatoris, establint una moratòria de 5 anys per que les ja existents s’adeqüin. Ajuntaments com Vilanova i la Geltrú exigeixen un comptador específic per les piscines. Caldria demanar permís municipal per omplir les piscines. La implementació de mesures de reducció de consum (airejadors, reductors, economitzadors) hauria de ser obligatòria en tots els habitatges nous i antics. Per assegurar la seva implantació, donat que el preu és econòmic (2-3 euro per peça), els abonats ho podrien pagar en diversos rebuts però la instal·lació es podria fer gratuïtament per part de tallers ocupacionals. Les campanyes porta a porta per conscienciar de la necessitat de reduir el consum. Considerem que cal també estudiar l’eficiència de la xarxa de distribució, incloent sistemes de detecció de fuites. Les superfícies enjardinades no haurien de tenir gespa, independentment de la seva mida Tota mesura d’estalvi ha de ser executada en primera instància i de forma exemplar per l’administració, és a dir en totes les instal·lacions municipals ja existents. Pensem que la tarifa de l’aigua és una eina molt important per potenciar l’estalvi, i es en aquest sentit que creiem que s’han d’estudiar diferents possibilitats per estimular l’estalvi d’aigua. Amb els 5 milions d’euros que costa el transvasament Ter-Llobregat a la nostra vila, podíem haver pensat formes tècniques i imaginatives per una nova cultura de l’aigua.