L'ordenança municipal i la qüestió de l’aigua

L’equip de govern ha presentat a la resta de grups municipals una proposta d’ordenança de l’aigua copiada en un 99% de la proposada per la Diputació de Barcelona. Aquesta proposta, malgrat contenir aspectes positius, no és prou avançada i sembla més aviat feta per complir amb l’expedient. Diem això per varies raons. La primera es que no estableix indicadors quantificables per conèixer l’efecte de l’aplicació de l’ordenança i corregir els aspectes que no funcionin correctament. Tampoc estableix mesures de correcció del consum en la indústria, l’agricultura i la ramaderia. En relació a les aigües grises, creiem que els sistemes de reutilització han de ser obligatoris per totes les indústries, per tots els edificis de nova construcció i amb un pla d’incentivació, amb avantatges tarifaris o subvencions, per habitatges ja existents. Els sistemes de reaprofitament d’aigües sobrants de les piscines haurien de ser obligatoris, establint una moratòria de 5 anys per que les ja existents s’adeqüin. Ajuntaments com Vilanova i la Geltrú exigeixen un comptador específic per les piscines. Caldria demanar permís municipal per omplir les piscines. La implementació de mesures de reducció de consum (airejadors, reductors, economitzadors) hauria de ser obligatòria en tots els habitatges nous i antics. Per assegurar la seva implantació, donat que el preu és econòmic (2-3 euro per peça), els abonats ho podrien pagar en diversos rebuts però la instal·lació es podria fer gratuïtament per part de tallers ocupacionals. Les campanyes porta a porta per conscienciar de la necessitat de reduir el consum. Considerem que cal també estudiar l’eficiència de la xarxa de distribució, incloent sistemes de detecció de fuites. Les superfícies enjardinades no haurien de tenir gespa, independentment de la seva mida Tota mesura d’estalvi ha de ser executada en primera instància i de forma exemplar per l’administració, és a dir en totes les instal·lacions municipals ja existents. Pensem que la tarifa de l’aigua és una eina molt important per potenciar l’estalvi, i es en aquest sentit que creiem que s’han d’estudiar diferents possibilitats per estimular l’estalvi d’aigua. Amb els 5 milions d’euros que costa el transvasament Ter-Llobregat a la nostra vila, podíem haver pensat formes tècniques i imaginatives per una nova cultura de l’aigua.

La ubicació de la setena escola no és idònia

Ja fa temps que a Castellar tenim problemes d'espai per ubicar escoles, instituts i altres equipaments. És fruit per un costat d'un creixement excessiu i per l’altre de la falta previsió o la poca competència dels qui van planificar, és un dir, el creixement de la nostra vila.
La sisena escola (El Sol i la Lluna), ocupa temporalment part del CEIP Sant Esteve i, no funcionarà fins d'aquí a un any. Ara, a corre cuita cal ubicar la setena escola, i l'actual equip de govern vol fer-la al costat de les pistes d'atletisme. La parcel·la assignada és zona verda i caldrà decidir en un ple la seva requalificació a zona d’equipament. L’Altraveu considera lamentable que una vegada més una decisió important caigui en mans del regidor trànsfuga, el que permet a l’actual equip de govern aplicar la política del rodet sense que ni tan sols intenti consensuar aquesta decisió. Creiem que cal valorar altres opcions possibles abans de tancar aquesta.
Segons el nostre criteri, no està ben pensat ubicar una escola a l'altra costat de la ronda de Tolosa, on restarà aïllada del poble i amb dificultats d’accés. Aquesta escola (de dues línies) generarà cada dia un nombre important de desplaçaments, molts dels quals seran en cotxe, i els que hi vagin a peu hauran de travessar una ronda molt transitada, amb el perill que comporta. Les escoles han d’estar properes als que les fan servir. A més, es poden generar expectatives de creixement residencial cap els entorns de Colobrers, Puig Verd, Can Casamada i Can Sant Pere Ullastre. Els exemples del Col·legi el Casal i el CEIP Sant Esteve, que ja es van construir lluny del nucli urbà, ens il·lustren sobre el que passa.
Una opció seria aprofitar l'espai de l'antiga Fàbrica Playtex, ara en procés ARE, esmerçant-hi els esforços que calguin per requalificar el sòl de forma urgent. També fora possible ubicar l’escola a la Plaça Catalunya. Una tercera possible ubicació seria ocupar l'aparcament de cotxes de la Plaça de la Fàbrica Nova i un tros de la plaça. Si replantegem aquella zona, vianantitzant el carrer Portugal seguiríem gaudint d'una gran de plaça al costat de l'escola que els caps de setmana podria obrir el pati fent més gran la plaça. Per aquesta opció cal canviar l'ús del sòl, de verd a equipament, com és el cas de les pistes, però ubicaríem l'escola dins del casc urbà i al costat de casa de molts ciutadans que en farien ús. Això donaria més vida comercial i social a la zona.
Amb aquest tema és imprescindible arribar a un consens entre tots els grups polítics per trobar la solució que sigui millor pel municipi.

veure gràfics adjunts

Comunicat de premsa dels Grups Municipals de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya i L’Altraveu de Castellar.

Al ple del passat dimarts 26 de febrer, l’equip de govern municipal (PSC) va portar a aprovació la suspensió de llicències a les parcel·les afectades pel Pla d’àrees residencials estratègiques (ARE) impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient i Habitatge com a primer tràmit per tirar-ho endavant, però va amagar a tots els grups municipals i a tota la ciutadania la informació que ja disposava sobre les característiques i veritable dimensió d’aquest projecte i la seva repercussió al municipi.

Tots els grups municipals de l’oposició vam requerir a l’equip de govern que iniciés un procés de participació sobre aquesta proposta i en lloc de fer-ho fa arribar a la ciutadania a través dels mitjans municipals de comunicació una informació esbiaixada pretenent fer creure que el Ple Municipal dóna llum verd al Pla de les ARES i que és una bona opció pel municipi perquè propiciarà la construcció d’habitatges socials per als joves del municipi.

La veritat de tot això per la informació que hem aconseguit de la Generalitat i que el govern municipal sap i ens amaga, és que els objectius i propòsits d’aquests plans directors urbanístics respecte a Castellar és la construcció d’un total de 671 habitatges, 344 al sector Turuguet i 327 al sector Nou Eixample. D’aquest total només un tant per cent seran habitatges protegits i, obligatòriament, l’altra tant per cent ,que pot arribar al 50%, seran habitatges lliures.

El pla local d’habitatge diu que hi ha una necessitat d’un miler d’habitatges per a la gent de Castellar fins al 2012. Actualment Castellar disposa de més d’un miler d’habitatges buits i / o de segona residència.

La ciutadania de Castellar ha de saber que el 50% d’habitatge protegit, que farà la Generalitat en menys de tres anys, l’ha proposat per oferir habitatge a bon preu a la població de l’àrea metropolitana. L’altra 50% d’habitatge lliure, a preu de mercat, serà obert a tothom, com és habitual, i per tant, comportarà un efecte crida que farà augmentar la població de Castellar amb persones de fora del municipi. De portar-se a terme aquest projecte esgotaríem en temps record totes les possibilitats d’aquests espais per a no resoldre cap ni un dels problemes ni d’habitatge ni d’equipaments que tenim plantejats.

L’equip de govern en cap moment s’ha preguntat si Castellar necessita més habitatge i si la ciutadania del nostre poble està d’acord amb aquesta planificació.

L’equip de govern afirma que aquests habitatges aniran destinats a que el jovent de Castellar no marxi del municipi. La llei d’habitatge per la qual es faran les adjudicacions especifica que per la sol·licitud d’habitatge amb protecció oficial només cal l’empadronament a Catalunya, tot i que es pot afegir l’empadronament local a criteri de l’Administració que promou aquests habitatges. I qui promou els habitatges és la Generalitat, no l’ajuntament de Castellar. És a dir, els pisos no seran només per la gent de Castellar, com ha volgut fer creure el PSC.

D’altra banda, l’equip de govern té previst iniciar la revisió del Pla General d'Urbanisme que, per llei, ha de seguir un procés de participació ciutadana, on es posi sobre la taula el model de poble que la ciutadania de Castellar vol. Però abans d’iniciar aquest procés, l’ajuntament es compromet amb la Generalitat a dur a terme aquestes dues ARE, sense debat i sense participació. Caldria fer un debat en el marc del Pla General d'Urbanisme per a concretar l’habitatge de protecció que necessitem i que ha de respondre únicament a la cobertura de les necessitats de la població de Castellar i que no ha de comportar cap augment de la població més enllà del natural i propi creixement vegetatiu.

Altres elements a considerar en aquest debat necessari és si cal o no urbanitzar l’actual camp de futbol entenent que és una parcel·la ben situada al casc urbà i que potser seria més òptim aprofitar-la per a ubicar-hi majoritàriament equipaments que fan falta.

Exigim al govern municipal del PSC que doni tota la informació a la ciutadania, que defugi d’acords antinaturals, tàcits o explícits, amb el transfugisme polític, que aturi immediatament l’adhesió del nostre municipi als Plans Directors Urbanístics de les ARES de Catalunya i que obri sense dilacions aquest procés participatiu per debatre el futur urbanístic de Castellar.

El PSC no admet la participació ciutadana als plens municipals

El primer tinent d’alcalde titlla ”d’inadmissible” la proposta de l’Altraveu

Durant la campanya electoral per les eleccions municipals, el PSC va omplir-se la boca de participació proclamant que donarien molta importància a la qüestió participativa i de compromís amb la ciutadania.
És sabut que l’eix principal de l’Altraveu i la raó de ser de l’agrupació és la participació ciutadana a la vida política del municipi. És exactament per això que un grup de ciutadans ens hem agrupat per tenir veu i que se’ns escolti, i també per permetre que tothom qui vulgui pugui tenir veu. Així ho vam proclamar quan vam néixer i així ho vam repetir durant la campanya i després de la campanya. Fins ara.

El PSC també es va pujar al carro de la participació i la va defensar durant la campanya electoral com el que més. Evidentment no podien ser menys que els altres i, de paraula, no van dubtar a dir que serien els que més impulsarien les polítiques de participació i de contacte amb els ciutadans.

Ara ja no estem en campanya. Ara estem en les accions concretes del dia a dia. I com passa sovint en política (sobretot en campanya electoral), les paraules no es tradueixen en accions, en fets.

Conscients del nostre punt de partença, des de L’Altraveu no només crèiem en la participació quan vam néixer, o durant la campanya, sinó que hi hem cregut al iniciar la legislatura, i hi seguim creient ara. És per això que ja fa mig any vam presentar la proposta perquè els ciutadans poguessin participar en els plens i fer-hi preguntes i intervencions. El secretari ens van indicar que aquesta proposta no s’ajustava a la llei, i no la vam poder presentar al ple municipal.

Doncs bé, vist l’informe vam anar a trucar una altra porta, aquest cop la del sotsdirector general de participació en l’àmbit local de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Recolçats en el reglament tipus sobre participació ciutadana aprovat per la Diputació de Barcelona a finals de 2004 vam introduir unes petites modificacions al nostre text i el resultat d’aquest treball és la moció que s’ha tornat a presentar. Una proposta, segons el mateix sotsdirector, que s’adequa al dret i que tant sols és qüestió de voluntat política poder-se implementar.

L’equip de govern del PSC va qualificar la proposta d’inadmissible i no la va acceptar entre d’altres motius dient que el secretari municipal tampoc li donava el vist-i-plau. És irònic que el mateix dia de la proposta de L’Altraveu, un grup de veïns demanessin tenir veu al ple per reivindicar les seves queixes sobre la gestió municipal al vianalitzar dos carrers del centre de la vila. Evidentment no van tenir possibilitat de parlar. L’Alcalde els hi va negar perquè la llei no ho permet, i els deu regidors del PSC es van preocupar que la llei segueixi sense permetre-ho durant molt temps.

Recorren contra el projecte de connexió de Castellar a la xarxa Ter Llobregat

M.C. / Castellar del Vallès (extret d'El Punt, 29 de febrer 2008)

● La plataforma opositora al polígon de Can Bages de Castellar ha presentat un recurs d’alçada contra l’aprovació definitiva del projecte de connexió de Castellar al sistema hídric Ter Llobregat, un acord validat el desembre passat per una empresa pública de la Generalitat. Un dels objectius de la connexió és abastir d’aigua el futur polígon.
En el recurs, la plataforma retreu que l’estudi d’impacte ambiental del projecte no compleix la directiva marc de l’aigua 2000/60 CE, ni la directiva 85/337, perquè asseguren que no descriu ni avalua els efectes directes i indirectes de la captació de l’aigua a les conques dels rius Ter i Llobregat. Dos rius que estan per sota del cabal ecològic, afegeixen. A més de trobar a faltar en el projecte un estudi dels recursos hídrics de Castellar, el text remarca que «és més que probable» que els 1.020 m³/dia d’aigua que necessita el nou polígon de Can Bages es puguin cobrir amb els recursos propis del municipi.Vuit de les nou untitats que formen la plataforma –menys ICV de Castellar– firmen el recurs, a més de Gent del Ter. Els signants han explicat que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha de resoldre el recurs en uns tres mesos.