dimecres, 10 de desembre de 2008

Els ciutadans de Castellar volen continuar el debat sobre el tren

La sala de petit format plena en el segon debat sobre l’arribada del tren a Castellar que ha organitzat el grup municipal L’Altraveu.

L’arribada del tren a Castellar és un tema que preocupa notablement la població. Per segona vegada L’Altraveu ha organitzat un debat sobre aquest tema amb un gran èxit d’assistència i participació. En l’acte celebrat el passat dijous dia 4 van intervenir la presidenta de Sabadell Cruïlla, M. Dolors Llonch i l’alcalde de la vila Ignasi Giménez. Llonch va explicar l’interessant procés de participació ciutadana que ha portat a terme la seva entitat al voltant de la prolongació del tren a Sabadell i la incidència que van tenir per que el tren finalment arribés a Castellar. L’alcalde de Castellar es va manifestar partidari de no posar massa pegues al projecte que està sobre la taula.

Després de les intervencions dels ponents molts dels assistents van participar exposant punts de vista i preferències respecte a com hauria d’arribar el tren a Castellar i també es va demanar valentia i ambició de cara a la proposta que es pugui generar a partir del debat ciutadà que s'ha iniciat. La proposta de la Generalitat de fer una única estació on ara hi ha les pistes de skate no va ser ben vista pels ciutadans assistents que es van mostrar favorables de fer l’estació més a prop d’on viu la població, aportant dues alternatives: la Plaça de Catalunya o l’Espai Tolrà.

Els organitzadors de l’acte destaquen l’èxit de la convocatòria i la voluntat dels assistents de participar amb propostes, molts dels quals es van mostrar positivament interessats en continuar el debat de forma participativa sobre aquest i altres temes d’interès comú.

dijous, 4 de desembre de 2008

L'Equip de govern vota contra la compactació de Can Bages

L'Altraveu s'ha oposat a la construcció del polígon de Can Bages per raons ambientals i de mobilitat, tal i com hem explicat àmpliament. Malgrat l'oposició al projecte, L'Altraveu ha treballat per buscar alternatives procurant disminuir l’impacte ambiental. En aquest sentit, seguint criteris més actuals alhora de dissenyar espais d’ús industrial, hem plantejat com a alternativa la compactació del polígon. Simplement reordenant espais és possible reduir de manera considerable l'ocupació del territori, mantenint el sostre edificable. Aquesta alternativa permetria recuperar una zona que en el Parc Agrícola del Vallès es defineix com un espai d’interès bàsic connector per la fauna i la flora, funció també reflectida en l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona.

La idea de la compactació del polígon es va traslladar a l’equip de govern des del principi de la nostra oposició al projecte i ara, en veure l’inici de la urbanització, vàrem presentar una proposta de compactació que demostra que fer un polígon amb més sentit comú és possible. Així mateix vàrem demanar que L’ajuntament, en interès del futur d’aquest espai, liderès la proposta de compactació. La resposta de l’equip de govern ha estat traslladar el tema a la junta de compensació, de la qual en forma part. La resposta literal de la junta ha estat la següent:

“Reunió celebrada en data 10 de novembre de 2008.
Que com resulta de l'Acta adjunta, en concret d'allò exposat en relació al quart punt de l'ordre del dia (Torn obert de paraules), aquesta Entitat va entrar a considerar les propostes efectuades en representació del Grup municipal "L'Altraveu" relatives a una possible reordenació del Sector Can Bages, en relació a les quals es va acordar, per unanimitat deIs assistents, refusar qualsevol "intervenció en aquest sentit, ja que, a més de les conseqüències indicades, se n'assenyalen d'altres (com per exemple les registrals, el canvi normatiu en l'àmbit urbanístic, cancel·lació d'hipoteques, etc.) que fan inassumible, des de qualsevol punt de vista, la proposta indicada. Tot això, sens perjudici de les millores puntuals que, només a nivell d'execució d'obres d'urbanització (que no suposin un canvi en els projectes en execució), es puguin introduir durant la seva execució, a instàncies de l'Ajuntament i sempre previ consentiment i acord de la Junta." Tot el qual, es posa de manifest als efectes escaients."

Queda clar per tant que l'Ajuntament no ha volgut presentar la proposta com a pròpia i que a més, com a part de la junta de compensació, es pronuncia en contra de la proposta de compactació i es posa al costat dels promotors, permetent que es continuï un projecte que de ben segur, si s’hagués d’iniciar la seva tramitació avui, no seria aprovat amb la legislació actual.

divendres, 28 de novembre de 2008

Més transparencia i més austeritat

La remodelació de la Plaça Major ha representat un esforç econòmic massa gran pel municipi de Castellar, i vistos els resultats i l'estat actual considerem que aquest esforç no ha valgut la pena.

Per poder pagar les obres, el municipi ha hagut de vendre gairebé tot el seu patrimoni al polígon de Can Bages, venda que encara no s’ha cobrat (l’empresa Greco encara deu 6 milions d'euros). El futur encara es veu més negre sabent que Tiferca, l'empresa que fa les obres de la Plaça i que està totalment vinculada a Greco, té actualment seriosos problemes econòmics que han fet que deixi diverses obres a mig fer.

També cal constatar que la desviació pressupostària del preu d’aquestes obres és escandalosa, el que representa una clara mostra de manca de previsió i de mala gestió del patrimoni públic per part d’aquest Ajuntament durant bastants anys.

No estem d'acord com l'actual equip de govern ha assignat els usos que s'han de donar a l'edifici pantalla, ni amb els luxosos acabats que es proposen. Només la porxada que envairà part de la plaça val més de 240.000 euros. El pressupost per acabar l’edifici puja gairebé un milió i mig d'euros.

Denunciem la poca seriositat i manca de transparència que ha tingut el govern municipal en l'exposició pública del projecte. Mentre estava obert el període d'exposició es va portar la licitació de les obres a aprovació en el Ple, i quan a demanda d'un ciutadà es va demanar veure el projecte, dins del termini establert, se'l va fer passar amb raons i se li va contestar que encara no estava en exposició pública per que no estava acabat. L’Altaveu hem demanat formalment la nul·litat de la fase d'exposició i que s'obri un nou termini de 30 dies per a la informació pública.

Ens agradaria més respecte a la ciutadania en aquests processos, ens agradaria més austeritat en la fase d'acabat d'aquest projecte, ens agradaria que els usos de l'edifici pantalla fossin fruit d'un procés de participació i que en tot cas responguin als usos culturals que ens van prometre.

dijous, 20 de novembre de 2008

On és l’estudi de la zona blava?

En el Ple del 16 de setembre, a suggeriments i preguntes, els regidors de L’Altraveu van preguntar amb quin criteri s’havia augmentat el nombre de places de zona blava i amb quina concepció de la mobilitat s’havia optat per aquest model. El propi alcalde ens va contestar dient-nos que ja estava bé de fer demagògia amb aquest tema, que s’havia parlat a la taula de mobilitat, i que venia avalat per un estudi de la Cambra de Comerç que aquell mateix dia es va presentar. L’alcalde ens va renyar, i nosaltres ja en aquell mateix Ple ens varem disculpar per no haver estat prou al cas.
I des de L’Altraveu varem quedar preocupats. Com podia ser que un estudi tan important avalat per la Cambra se’ns passés per alt? I com no podia ser d’una altre manera, per esmenar la nostra relliscada, de seguida varem demanar el famós estudi.
Doncs bé, dos mesos després encara no tenim l’estudi. L’hem demanat a l’alcalde i a dos regidors. Després de varis correus i peticions particulars i de derivar-nos uns als altres amb un cercle sens fi, l’estudi no apareix per enlloc. Esfumat.

L’última informació facilitada per un regidor és la més increïble de totes. L’estudi s’ha retornat a la Cambra de Comerç per què incorporin unes esmenes del propi ajuntament. I ara si que no entenem res: augmenta la zona blava per que un estudi així ho avala; s’executa; i un cop executat i pintat tot de blau, es demana a la cambra que incorpori esmenes a l’estudi que justifica la creació d’una zona blava ja realitzada. La quadratura del cercle.
Des de L’Altraveu, i passada la ingenuïtat temporal, pensem que aquesta zona blava no té res a veure ni amb la mobilitat, ni amb els estudis (si existeixen….) i si amb una empresa que es diu Tiferca, que últimament marca l’agenda i el calendari del nostre municipi.

dissabte, 15 de novembre de 2008

El Molí d’en Busquets: Història d’una altra destrucció


El Molí d'en Busquets és un indret amb més de 300 anys d'història on hi convivien fins fa molt poc valors ambientals, històrics, paisatgístics i arquitectònics que han fet del lloc un espai emblemàtic i de força interès. La fàbrica - molí tèxtil, instal·lada prop del riu Ripoll i coneguda amb el nom de Molí d'en Busquets-, data de l'any 1736 i acabà la seva activitat a inicis dels anys noranta del S. XX. A partir d’aleshores, la zona s’ha abandonat i s’ha anat deteriorant sense que ningú hi hagi fet res. El propietari dels terrenys, a principis d'aquest any 2008 i amb un permís d'obra menor que li va concedir l'ajuntament, va iniciar l'enderroc total sense cap projecte alternatiu.

Des de L’Altraveu volem denunciar la possible especulació que s’està duent a terme a la zona. Amb aquest enderroc s'han tallat arbres i alzines centenàries, s'han colgat horts i el que és més greu: s’ha destruït, altra vegada amb nocturnitat i traïdoria, patrimoni històric del municipi com són fàbriques tèxtils de més de dos segles d’antiguitat. Ara que molts municipis del Vallès, com Sabadell o Terrassa, estan recuperant i restaurant els antics vapors i fàbriques per altres usos, i fins i tot es promocionen turísticament, al nostre municipi permetem que s’enderroqui la nostra història. De tot el que hi havia només s'ha preservat la xemeneia i la sèquia Monar. Aquesta sèquia és un antic rec d’aigua construït probablement pels monjos del monestir de Sant Llorenç, per poder donar regadiu i fer funcionar els molins establerts a les seves vores. Aquests dos elements ja estaven protegits i per això s’han salvat, no obstant la resta no ha sigut possible. L’ajuntament ha permès, una vegada més, la destrucció de paisatge i patrimoni mentre l'especulació ha acabat amb elements que formen part de la nostra història. Quan n’aprendrem?

dijous, 6 de novembre de 2008

Paper mullat, molt mullat


El Ple municipal va aprovar per unanimitat l’adhesió de Castellar al Pacte d´Alcaldes impulsat per la Comissió Europea, una iniciativa que vol ser un mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l´escalfament de la Terra.

Des de L’Altraveu ens alegrem i compartim aquestes bones intencions. Les declaracions de bones intencions, però, no aporten res si no van acompanyades de mesures efectives, i reals que incideixin directament en un canvi del model de societat a nivell energètic, de mobilitat, d’infraestructures i de consum. Calen fets i no sols paraules.

No deixa de ser curiós que precisament l’equip de govern que s’acaba de carregar una zona verda per posar-hi un immens polígon industrial, sense ni tan sols fer un estudi de l’impacte ambiental que produirà, ara plantegi l’adhesió a aquest pacte. Paper mullat abans de començar.

D’altra banda, en el document que han presentat queda explícita la necessitat de conscienciar a la població i de fer-la partícip del procés. Determinades aprovacions de temes relacionats amb el document (p. ex l’aprovació definitiva del projecte de Can Bages), s’han realitzat en Junta de Govern Local, sense discutir-ne la legalitat, aquests tipus d’aprovacions són la millor manera de tenir desinformada la població. Just el contrari del que diu el document que han presentat per a l’adhesió.

Clar que hem votat a favor de l’adhesió, però alhora estem segurs que el compromís per reduir en més del 20% les emissions de CO2 l'any 2020 no s’aconseguirà generant un volum de 15000 vehicles més en una carretera ja saturada diàriament, ni estimulant que s’agafi el cotxe per anar a comprar al centre del poble, ni donant suport al 4rt cinturó, ni dificultant que es puguin fer carrils bici... més aviat el contrari.

Aleshores, per què caram tenen tant d’interès en fer que ens adherim a un pacte que no tenen cap intenció de complir?

dilluns, 3 de novembre de 2008

Trobada cap a la unitat popular

La “Trobada cap a la unitat popular” que s’ ha portat a terme aquest cap de setmana a Ribes (Garraf), organitzada per diverses Candidatures per a la Unitat Popular (CUP) ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius amb voluntat de compartir i generar diàleg després dels darrers resultats aconseguits a les eleccions municipals.
L’ Altraveu va ser convidada com a agrupació d’ electors amb representació, juntament, amb altres CUP (Vilafranca, Berga, Vilanova,Valls, Sallent, Martorell,Vila de Capellades) i candidatures alternatives com UM9 (Ribes i les Roquetes) per parlar a la jornada sota el títol Quan la Unitat Popular té la clau de govern. L’ Altraveu va parlar de la seva experiència a la política municipal i va debatre amb els altres grups i els assistents sobre els encerts i errors en la manera de fer política des de les candidatures alternatives esteses arreu del territori i per fer balanç de la seva experiència.
Aquest espai ha estat de trobada, participació, coneixences i enfortiment de vincles entre diverses persones i col·lectius on s’ha combinat diverses xerrades: Governar des de la Unitat Popular, Construint alternatives des de l'esquerra independentista, exposicions, debats, exposicions diverses de cada col·lectiu, organització i mitjans contrainformatius així com també concerts i sopar popular. Ha estat un intercanvi d’ experiències, i de coneixements útils tant per a les candidatures alternatives com per a la gent que vol conèixer l’ organització interna i la presa de decisions que es porta a terme arreu dels municipis des de qualsevol candidatura alternativa. Ja sigui des del govern o des de l’oposició.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Polítiques fiscals en temps de crisi

En temps de crisi és fàcil fer demagògia i populisme, però el cert és que és precisament quan les coses no ven bé que cal tenir més en compte com les administracions públiques han de recaptar els diners necessaris per atendre les necessitats de la població i de manera especial les de les persones més desafavorides. La fiscalitat a nivell local segurament té un pes més simbòlic que real però alhora visualitzar clarament com els impostos locals poden afavorir a una millor distribució dels recursos és una manera molt pedagògica per treballar vers una cultura política que ens faci més conscients de la responsabilitat comuna.

L’Altraveu, conscients que cal intervenir també en tot allò que té a veure amb impostos, taxes i preus públics, ha fet diverses propostes en els esborranys de la modificació de les ordenances fiscals a Castellar, totes elles destinades a fer efectius els criteris de justícia social i sostenibilitat.

L’Estat del Benestar, és a dir el fet que els governs assumeixin la responsabilitat de garantir un nivell de vida mínimament acceptable per a tots els ciutadans com a dret social, només es pot mantenir amb una acurada política fiscal. Els americans, per exemple, paguen molt pocs impostos però tots els serveis personals (escola, universitat, metge, atenció social...) són de pagament... i qui no s’ho pugui pagar ja s’espavilarà. El model que tenim nosaltres, tot i no ser dels més agosarats, és molt car. Es necessari, especialment en temps de crisi, no caure en paranys que posin en dificultats als governs a l’hora de tenir cura de les persones més desafavorides.

Ara bé, l’increment d’alguns impostos ha d’anar de la mà d’una rigorosa política d’estalvi a tots els nivells i d’una clara aplicació de l’increment en les despeses socials. Això és el voldrem veure clarament reflectit en els pressupostos, per això hem donat suport a la proposta d’ordenances fiscals presentat en el darrer Ple. Si no fos així, entendrem que s’està enganyant a la ciutadania.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Exemples

Avui al fòrum de la web de la Plataforma Aturem Can Bages ha arribat un escrit anònim sobre la problemàtica congestió de trànsit de la carretera B-124.
Per el valor que té, ens sembla oportú posar-la com a exemple. Exemple d'un dels grans problemes que portarà la construcció del nou polígon industrial. Exemple de què passa ja ara, un dia de pluja, a la carretera que uneix Castellar amb Sabadell. Exemple de que els silencis dels ciutadans que no es manifesten no es poden interpretar de cap manera. Una carta anònima que segur molts ciutadans que avui han anat a Sabadell en hora punta subscriuran:

"Sr.Alcalde, avui he trigat 1,15h des de Castellar fins a Sabadell.Vostè fa una any animava a la resta de regidors a retardar la urbanització de Can Bages per no està acabada la connexió de les rondes ni res per millorar el transit. Tampoc la connexió d’aigües que segons vostès fa falta per abastir aquesta zona i la resta del poble.B, encara no tenim res d'això i les obres ja han començat.Si avui he trigat una hora per culpa de la pluja imaginat, Ignasi, que el polígon engegui.Una vergonya que posis el mail d'una persona fen-te costat, em sembla molt infantil!Soc un conegut teu i em comentat aquestes coses en privat, però no saps la ràbia que he pillat al cotxe avui! 1,15h de la sortida de Castellar fins l'entrada de Sabadell."

Article relacionat : què ha canviat?

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Jornada de Valoració


El passat diumenge, L’Altraveu va celebrar una jornada per valorar la feina feta durant el primer any a l’Ajuntament i pensar en nous projectes pel futur. En una llarga sessió matinal es va repassar primer el nou dossier de tota la tasca feta durant el curs polític 2007-2008. Aquest anuari estarà disponible properament a la biblioteca municipal Antoni Tort i a l’arxiu de Castellar.
A continuació es va reflexionar i debatre la millor manera d’organitzar-se. Es van repassar les mancances de funcionament i organització detectades fins ara i els possibles errors i desajustos, fruit de la lògica interna de la agrupació. Es va plantejar una millora de la organització donant més autonomia als regidors, prioritzant les feines per comissions i donant a l’assemblea la importància decisòria que realment te. En aquest sentit, es realitzarà una assemblea ordinària al mes, on es prendran les decisions de caire polític i social. També es va parlar de com integrar de la millor manera a les noves incorporacions així com a tots els membre que en major o menor mesura no siguin tan actius.
En la segona part de la sessió, es va plantejar la feina a fer, el possible programa a treballar tant de qüestions del dia a dia institucional com de projectes programàtics de l’agrupació.
La jornada va acabar en un dinar dins l’entorn incomparable del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

L’Altraveu

divendres, 24 d’octubre de 2008

Que no se’ns escapi el tren

L'Altraveu estem molt preocupats per la mobilitat. Hem presentat al Ple Municipal diverses propostes relatives a aquest tema. En una demanàvem millores en la informació i el servei de la Vallesana, cal que a totes les parades hi hagi coses tan bàsiques com plànols, horaris... informar bé a l’usuari és una bona manera de potenciar l’ús i l’eficiència d’aquest mitjà. Malgrat ser aprovades encara estem igual.

Encara està pendent també el compromís que l’equip de govern municipal va adquirir per assegurar el pas dels vianants a la carretera B-124, quan van a treballar als polígons i l’han de creuar per agafar el bus. El dia que hi hagi un accident ens lamentarem i potser aleshores es prendrà alguna mesura.

Tampoc podem oblidar la repercussió que el nou polígon de Can Bages generarà a la B-124. L’únic estudi presentat pels promotors no s’ajusta als criteris de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (Decret 344/2006), i la poca informació que aporta té greus deficiències en els càlculs. La construcció del polígon ja ha començat i no s’ha pres encara cap mesura per l’impacte que tindrà en la ja col·lapsada carretera.

Varem gaudir fa pocs dies d’una bicicletada, on se’ns va alliçonar sobre la necessitat d’utilitzar la bicicleta per reduir les emissions de CO2 per lluitar contra el canvi climàtic. Aquest acte servirà per incentivar l’ús de la bicicleta a Castellar tal com es va acordar en el Pla Director sobre Mobilitat en Bicicleta que també es va aprovar per ple? De fet, fins ara no tenim cap proposta en ferm.

Abans que arribi el tren estaria bé que aquests problemes tinguessin una solució ja que formen part del dia a dia de molts vilatans. El tren ajudarà a solucionar alguns problemes de mobilitat, però mentre no arribi hem de poder tenir una mobilitat amb més qualitat.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

CASTELLAR ES MANIFESTA CONTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL DE CAN BAGES


Al final de la manifestació d'avui que ha aplegat més de 300 persones s'ha llegit aquest

MANIFEST

Som aquí per defensar tossudament el nostre territori.

Des de la Plataforma Aturem Can Bages us hem convocat perquè no podem quedar impassibles veient com cauen els arbres i són substituïts pel ciment i l’asfalt després de mes de vuit mesos de denúncies en contra de la construcció d’un nou polígon industrial a la nostra vila.

Volem viure en una vila que no creixi desmesuradament.

Volem que es conservi el corredor natural Penedès – Selva, corredor que actua de connector ecològic per a les espècies animals i vegetals, i que el nou polígon estroncarà irreversiblement.

Volem que les voluntats, paraules i mocions de suport al Parc Agrícola del Vallès i a l'Espai Agroforestal de Llevant es concretin en polítiques actives coherents, no en accions de submissió al model urbanístic i econòmic que ha marcat la destrucció del patrimoni natural les darreres dècades.

El nou polígon i el trànsit que generarà incrementaran la contaminació atmosfèrica en una zona que ja està prou contaminada.

Com és possible que, en els temps en els que estem, cap govern municipal hagi tingut la voluntat de demanar un estudi d’impacte ambiental abans d’autoritzar la construcció d’aquest polígon?

Mentre més de 50 ajuntaments del Ter estan demanant que no es transvasi aigua cap a l’àrea metropolitana perquè el riu està sota mínims. El govern municipal de Castellar, amb l’excusa de Can Bages i amb el beneplàcit de l’Agència Catalana de l’Aigua (què fort!), justifica una connexió absolutament insolidària.

No necessitem un nou polígon industrial de 165 naus quan els que hi ha a Castellar encara no estan totalment ocupats.

Actualment molta gent de Castellar treballa a polígons industrials d'altres municipis, com també passa a l'inrevés, és a dir als polígons de Castellar hi treballa molta gent d'altres municipis. Queda clar que els llocs de feina dels polígons industrials no es regeixen per criteris de proximitat.

Ja tenim la carretera prou embussada com per augmentar el trànsit amb 10 o 15 mil vehicles diaris més. La construcció d’aquest polígon no preveu cap alternativa de transport públic, ni tan sols uns accessos viaris adequats a la seva envergadura.

Durant aquests mesos no hem vist voluntat política per part de l’equip de govern, no ja per aturar el polígon, sinó ni tan sols per controlar que el procés de construcció es portés a terme degudament, amb una bona gestió dels residus, amb les adequades mesures de seguretat i amb els mínims danys mediambientals.

Avui ens hem manifestat perquè no ens agrada que el futur de Castellar i de la comarca del Vallès estigui marcat només pels interessos econòmics d’uns quants.

Avui ens hem manifestat no només per aturar el polígon de Can Bages, sinó per deixar clar a l’actual equip de govern i als que vinguin en un futur, quin és el model que volem pel futur del nostre territori.

Avui ens hem manifestat perquè volem que el Castellar dels nostres fills i filles sigui una vila on es pugui viure d’una forma sostenible, en harmonia amb el paisatge natural que ens envolta.

Aturem Can Bages per protegir l’entorn natural!
Salvem el Vallès !

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Manifestar-se


Per a molts polítics, els ciutadans tenen un espai per fer sentir la seva veu només cada quatre anys. Això comporta que únicament quan s'acosten les eleccions val la pena escoltar-los o fer veure que se'ls escolta. Aquest és el sistema que impera en el món de la política dels partits, no cal fer res més ni preocupar-se per res més que ser molt simpàtic cada vegada que venen eleccions.


L'agrupació d'electors de L'Altraveu creiem que la participació ciutadana és clau a l'hora de gestionar una ciutat o un país. Fa uns mesos vam proposar al Ple Municipal la modificació del reglament per permetre la participació dels ciutadans al Ple, en determinades circumstàncies. Era un tema que no interessava massa. L’equip de govern junt amb el regidor trànsfuga es van encarregar de que no tirés endavant. No patim que, quan s’acostin les eleccions tots s'ompliran la boca de tan com creuen en la participació ciutadana.


La manifestació convocada per al diumenge dia 19 per la Plataforma Aturem Can Bages és un indicador d'aquesta necessitat de la ciutadania de fer sentir la seva veu, de que es tinguin en compte les seves opinions, d’anar més enllà dels interessos partidistes que normalment acaben passant pel damunt de les necessitats de la ciutadania.


Sortir al carrer per demanar que deixin de fer malbé els entorns forestals de la nostra vila, per demanar que deixin de fer créixer sense aturador aquest poble, per dir que estem tips de fer cues interminables a la carretera i que amb aquest polígon això serà encara més insuportable, per demanar que no transvasin aigua del riu Ter que està sota mínims, per demanar que no hipotequin el futur del nostre poble... sortir al carrer per demanar tot això és la única opció que tenim davant d'un sistema de partits polítics que només té en compte, i d'aquella manera, la veu dels ciutadans quan els interessa el seu vot.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Can Bages un mal exemple


Arran de les queixes fetes a l’administració en referència als abocaments al torrent i a les restes d'uralita detectades en diferents indrets de la zona de Can Bages, l'ajuntament finalment va decidir obligar l’empresa constructora a recuperar el marge del torrent en el seu estat inicial i a presentar tots els certificats de la gestió dels residus.

Hem observat que la uralita ha desaparegut d'alguns dels indrets que l'Altraveu va marcar en un petit plànol amb les coordenades UTM, però continuem trobant-ne en algun dels abocaments i queden també petites restes triturades en llocs on els trossos han desaparegut. Unes restes que igualment contenen amiant i que entenem que caldria netejar acuradament.

Pel que fa al gran abocament al torrent, ara que han començat a treure terra observem que hi ha barrejades restes de deixalles (pneumàtics, vidres, plàstics, sabates, trossos d'obra...), i també fragments d’uralita. Aquest abocament, que no s'hauria d'haver fet mai aquí, suposa la total destrucció d'un indret que tenia un alt valor ecològic. Amb l’abocament, a més, s'han tallat i enterrat arbres sense que n'hi hagués cap necessitat i d’altra banda s’ha tapat la mina de can Bages i una antiga bassa que hi havia al costat.
De tots aquests fets, denunciats a l'Agència Catalana d'Aigües i Junta de Residus, sorprèn el poc interès i implicació que hi ha hagut per part d'aquestes agències. La Junta de Residus s'ha limitat a respondre als mitjans de premsa dient que no hi havia uralita a Can Bages i l'ACA ha optat pel silenci absolut.
Aquestes actituds són una mostra d'irresponsabilitat i un mal exemple per part d'entitats públiques que en teoria treballen per preservar el nostre entorn i tot allò que afecta la higiene i la salut pública.

El desinterès i la manca de reacció per part del nostre consistori i de la Generalitat han fet que d’un entorn que s'hauria d'haver preservat, cosa que segur que hauria constat en un estudi d'avaluació ambiental, ara en traurem la porqueria, una porqueria que lamentablement i innecessàriament mai més tornarà aquell indret al seu estat natural.

divendres, 26 de setembre de 2008

S'haurà de tenir memòria


Quan no quedi cap pi a Can Bages, quan ja hagin tallat l’última alzina, quan tot sigui asfalt, aleshores haurem de tenir memòria. Memòria per fer-nos veure que la inacció municipal, el possibilisme dels polítics, l’emparar-se en el dret administratiu per no prendre decisions valentes, provoca decisions transcendentals per els ciutadans de Castellar. Haurem de tenir memòria per adonar-nos que estan condemnant per sempre la fisonomia del Vallès, i que estan ancorant irremissiblement la qualitat de vida dels castellarencs i castellarenques.

Es clar, l’immobilisme, la posició monolítica, les dades falses o incontrastables, les acusacions infundades, les insinuacions malintencionades, les afirmacions errònies, tot aquest reguitzell de accions malèvoles i maquiavèl·liques són ideades per l’Assemblea de L’Altraveu. No és que vulguem el millor per Castellar, no és que ens preocupi sobre manera l’entorn natural, el benestar dels ciutadans,...NO. És que som maquiavèl·lics. I ho som pel nostre desconeixement més elemental del dret administratiu.

Perquè desconeixem el dret administratiu volem viure en un entorn fins ara privilegiat, volem poder desplaçar-nos per la comarca amb normalitat, volem abastar-nos de la nostra pròpia aigua sense demanar-ne a fora, volem conservar els nostres boscos, els nostres pins i les nostres alzines, volem que els versos de Pere Quart segueixin essent vàlids per el nostre Vallès, volem que quatre pins segueixin essent un bosc espès i cinc quarteres massa terra. Tot això ho volem perquè desconeixem el dret administratiu.

Que els hi expliquin els nostres dirigents a tots els ciutadans que si coneguessin aquest dret, sabrien que unes obres no es poden aturar de cap manera, que si tres partits polítics han aprovat en els plens que s’ha de construir un nou polígon, ningú no pot dir-hi res en contra, NI ARA NI MAI. Els partits són els partits, uns perquè governen, els altres perquè ho van idear, i els altres perquè ho van subscriure. I clar, perquè l’Adenc, l’any 1999 no hi va dir res en contra....
Que els hi expliquin els nostres dirigents a tots els ciutadans que inexorablement el tercer polígon de Castellar provocarà una gran despesa econòmica per poder construir una depuradora, la construcció de noves torres elèctriques per fer arribar el corrent elèctric, el bloqueig d’una carretera ja absolutament bloquejada, el deixar un mas del S. XVI en mig de naus industrials, el malmetre i condemnar per sempre l’entorn natural del sud de Castellar....Que els hi expliquin.
I si no ho fan, ho farem nosaltres. Ara i d’aquí tres anys. S’haurà de tenir memòria.

Xavier Bella

dijous, 18 de setembre de 2008

Què més ha de passar?

Per als grups del PSC, de CiU i d’ERC les nombroses irregularitats en l’inici de la construcció de l’innecessari polígon de Can Bages no són suficient motiu per aturar i replantejar la manera com s’estan executant.

Unes obres que van començar sense cap mena de senyalització ni protecció, incomplint les normatives de seguretat més elementals. Unes obres on, malgrat repetides denúncies, s’han permès moviments de terra sense els certificats corresponents per a la gestió de residus i on s’han fet abocaments en una mina que hi havia al torrent, en una zona verda que hauria d’haver estat senyalitzada als plànols per evitar que s’hi aboqués res. Unes obres on s’han fet desaparèixer misteriosament restes d’abocaments d’uralita barrejant-la amb la runa, quan tothom sap que la uralita és un residu perillós per la salut a causa de les quantitats d’amiant que conté. Un projecte que s’està executant sense fer un estudi mediambiental, sense cap previsió de l’impacte sobre la mobilitat en una ja saturada B-124.

Unes obres on s’han tallat arbres de forma irregular. Divendres passat un dels arbres va anar a parar al mig de la carretera i per poc provoca un greu accident de trànsit. (El vídeo dels fets es pot veure en aquest mateix web ) No hi ha cap mena de control sobre els arbres que cal tallar i els que no. Dissabte passat de poc no desapareix una de les alzines que s’havia de salvar de la tala inicial, sense cap control de res.... accessos tallats sense senyalització alternativa, treballs fets en condicions de seguretat laboral deplorables...

Tots aquests no són motius suficients segons el PSC, CiU i ERC per aturar una obra i replantejar-ne els procediments. Els tres grups van votar en contra de la proposta que presentava L’Altraveu amb la intenció d’ordenar, en bé de tots, aquests aspectes preocupants d’unes obres que ja no tenen aturador. Què més ha de passar?

dimecres, 17 de setembre de 2008

Carta oberta a l'Assemblea

Benvolguts i benvolgudes,

Per més que ho sabem, ningú no pot quedar igual després de veure amb propis ulls la destrucció que estan fent a Can Bages.

Sempre m’ha cridar l’atenció i m’ha fet pensar molt com persones respectables, amantíssims pares i esposos i ciutadans exemplars, en una situació de conflicte o guerra sobrevinguda, es convertien en ferotges depredadors, torturadors, violadors i assassins. De la nit al dia perdien tota la seva dignitat de persones civilitzades i es convertien en despietats monstres. Om es pregunta com dins d’una mateixa persona es pot conciliar comportament tan oposats i contradictoris.

Encara que aquest seria l’exemple in extremis i que algú pot considerar la comparació, amb tota la raó del món, desmesurada i desafortunada, sí que crec que en el fons és el mateix mecanisme interior que sustenta comportaments contradictoris que porten a una persona a declarar-se antiavortista i a practicar o incitar a l’avortament en secret. A ser homòfoba i mantenir relacions sexuals amb el mateix sexe o a declarar-se a favor de l’ensenyament públic i laic i portar els fills a un col·legi de monges o frares.

Aquest mateix principi és, en un altre ordre de coses, el que també sustenta el comportament d’una gran majoria de polítics que manifesten públicament tenir una pell molt fina per a la música, la poesia, el teatre, l’amor a Catalunya, la destrucció dels boscos de l’Amazònia, l’extinció d’espècies animals o el canvi climàtic, i no tenen cap recança en donar suport a la construcció d’un polígon industrial al seu poble que d’una manera gratuïta i innecessària, aniquila i destrueix el patrimoni natural i ecològic de tots i totes.

M’indigna veure caure a terra un bosc sencer ple d’arbres que ja hi eren aquí abans que ningú de nosaltres hagués nascut. Alguns d’ells arriben a doblar o triplicar l’edat dels més grans. M’indigna aquesta manca de respecte, de sensibilitat i de desamor cap a la vida que ja hi era abans que nosaltres.

Can Bages forma part també d’aquesta Amazònia que volem salvar; és la nostra particular; i la humanitat sencera confia i depèn de l’esforç que cadascun de nosaltres fem en el seu entorn més immediat. És el nostre deure preservar-lo pel bé i per la continuïtat de la vida a la Terra; no solament de la dels nostres fills sinó de la de tota la nostra espècie. Si nosaltres no acomplim amb la nostra responsabilitat no tenim autoritat moral per demanar als altres que ho facin. Can Bages forma part de la Catalunya lliure que volem i estimem perquè Catalunya no és quelcom abstracte sinó la suma de cada metro quadrat que trepitgem. No entenc l’amor a Catalunya sense l’amor a Castellar i a la seva riquesa ecològica i paisatgística.

No hi ha cap raó que justifiqui aquesta destrucció sinó és l’interès econòmic d’uns pocs. I aquesta raó és tan perversa i fosca que em costa acceptar que un polític decent la toleri sense ni tan sols despentinar-se. Que a sobre faci gal·la d’una sensibilitat quasi exquisida per les Arts ho trobo insultant.

Contemplar el lloc desolat, arrasat, on només fa tres dies havia arbres centenaris em produeix basarda. És com abocar-me a l’abisme d’una classe política sense escrúpols capaç de convertir-ho tot en mercaderia; fins i tot la vida. Que no em parlin de poesia, si us plau. Ni de tal o qual virtuós saxofonista. Ni tan sols de la Catalunya lliure que destrossem a la primera oportunitat que tenim. Ni de la sostenibilitat o del canvi climàtic que ens amenaça, perquè vomitaré.

Avui més que mai cal que aturem aquest polígon i aquests polítics oportunistes i indecents. Per coherència, per dignitat, per la vida.

Es fa necessari posar tota la carn a les brases. Convoquem una manifestació en el termini més curt possible que ens permeti la legalitat vigent. Donem-nos i donem a tothom qui vulgui la oportunitat de dir un no rotund, sense pal·liatius. Només podem perdre la vergonya. Ells ja fa temps que l’han perduda. Preparem-la bé i a consciència perquè sigui un èxit. Parlem-ho a l’assemblea de dimecres.

Perdoneu el míting però necessitava treure-ho sinó acabaria fent-me mal. I per què si no són els amics?

Francesc Centeno

dijous, 11 de setembre de 2008

Retrobament

Estem de Festa Major. Això per a Castellar és sinònim de retrobament amb persones i amb activitats. El poble es torna a posar en marxa després d’un agost on la vida al carrer sembla que s’hagi extingit. Ens expliquem les vacances, els infants retroben els companys de classe, les entitats fan les primeres reunions...

L’agrupació d’electors de L’Altraveu iniciem aquest curs amb novetats. Els dos regidors que representen l’assemblea de L’Altraveu al Ple municipal faran la primera rotació, tal com es va anunciar a la campanya electoral. Gemma Ubasart i Francesc Centeno seran substituïts per Elisenda Alamany i Xavier Arderius. Som del parer que les regidories obtingudes no són propietat de les persones que les ocupen sinó que han de ser i són un espai de representació de l’Assemblea. Qui ocupi una regidoria en nom de L’Altraveu sap que ho fa en representació d’una assemblea ciutadana, oberta a la participació de tothom, “per Castellar i sense cap altre interès”, com proclamàvem durant la campanya electoral.

En aquests dies de retrobaments, també es torna a fer present el desencís i la desil·lusió per diversos fets: s’ha iniciat la destrucció del bosc de Can Bages sense tenir en compte la correcta eliminació de residus, posant en perill la salut pública, s’estableix al centre de la vila un desmesurat nombre d’espais de zona blava sense que s’hagi fet cap pla de mobilitat, continuen sense iniciar-se les obres de la sisena escola i els infants estaran un curs més en barracons...I tot plegat amb una forma de governar que no propicia el diàleg ni el consens.

Bona Festa Major!

dimecres, 3 de setembre de 2008

Can Bages està contaminat d'amiant

Des de fa temps, a Can Bages hi ha abocaments il·legals de tota mena: mobles, runa, vidres, pneumàtics, cotxes i també uralita.
La uralita conté fibra d’amiant i està considerada com a material tòxic. És innòcua quan està sencera però és molt perillosa si desprèn pols. L’Estat espanyol en va ser el principal productor europeu fins a finals dels anys 80, fins que va prohibir-se’n l’ús arran d’una directiva de la Unió Europea que va advertir de les patologies que podien derivar-se, com ara bé l’asbestosi. L’ any 2002 va suposar la fi de l’amiant a Espanya.
Ara que s’està removent tota la zona de Can Bages, hem detectat en diferents punts, restes d’aquest material tan perjudicial per a la salut.
Considerem que abans d'haver començat la urbanització del polígon, s’hauria d'haver extret tot aquest amiant; actuació que han de fer empreses especialitzades.
Bona part d'aquest material està escampat pel terreny del polígon, convertint-se en un element perillós, tant per als operaris que hi estan treballant, com per a les persones que puguin apropar-se a la zona.
Ens preguntem què es pensa fer amb aquest tema. L’Altraveu considera que això és un fet molt greu i evidencia una manca de previsió per part del Departament d’Urbanisme i Medi Ambient del nostre municipi. És per això, que hem procedit a denunciar-ho a la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya perquè es prenguin les mesures adients.

dimecres, 27 d’agost de 2008

Comença la destrucció a Can Bages

Pi tallat a Can Bages, 25-08-08

A finals d’agost, amb tothom encara absent, han decidit començar a treballar en el futur polígon de Can Bages. Els pins i alzines del costat de la carretera ja van caient amagadament a ritme trepidant, i potser quan això es publiqui ja no en quedarà cap.
Comença el nou curs polític però les formes no han canviat. És inevitable el possibilisme en política? És inevitable que la única solució sigui començar el més aviat millor amb traïdoria i nocturnitat estival?

No ens cansarem de dir que Can Bages és un espai amb una riquesa ambiental important, on hi ha zones agràries encara actives, bosc de pins i alzines i un torrent amb un alt valor ecològic. L'ocupació d'aquest espai amb un polígon industrial representa acabar amb tota aquesta riquesa, provocant també un augment insostenible de la mobilitat a la carretera B-124 i forçant a la construcció d’una depuradora y una connexió a la xarxa Ter-Llobregat que Castellar no necessita.

Amb el nou curs ens tornem a preguntar: per que no hi ha hagut voluntat per part del nou govern de fer un estudi d'impacte ambiental de la zona? Per que no s'ha fet encara cap estudi per saber quines seran les previsions que caldrà tenir en compte amb l'augment de trànsit que comportarà aquest polígon? Perquè no preocupa a ningú més l'augment d'aigua que representarà aquest polígon pel nostre municipi?

Can Bages és un polígon que s'ha projectat de forma totalment expansiva, criteri que ja no defensa cap urbanista amb sentit comú. Des de L’Altraveu, seguim pensant que si és realment inevitable, es podria construir el mateix nombre de naus compactant la urbanització i ocupant molt menys espai, evitant així la destrucció innecessària de territori que malgrat estigui qualificat d’industrial, és verd i té funcions ecològiques, que tan el Parc Agrícola del Vallès com ara el recent Pla Territorial Metropolità de Barcelona li reconeixen; ara només cal que li reconeixem nosaltres, els que hi vivim al costat.

La Plataforma Aturem Can Bages www.aturemcanbages.org continua recollint signatures per aturar-ho, potser si ens hi posem tots ho aconseguirem.

dimarts, 5 d’agost de 2008

Som lo que sembrem lliura 91.000 signatures al president del Parlament de Catalunya

L'Altraveu ha col·laborat amb la campanya a Castellar del Vallès on s'han recollit prop de 700 signatures

L'Altraveu ha participat durant aquesta primera meitat de l'any 2008 en la campanya catalana Som lo que Sembrem per una Catalunya Lliure de Transgènics. La col.laboració amb la campanya s'ha dut a terme a través de la organització d'una xerrada informativa el passat 22 de Maig al local del Passeig 142 a càrrec de Miquel Vallmitjana, biotecnòleg investigador a la UAB.

La recollida de signatures s'ha fet al local de l'Altraveu i a altres punts i centres comercials del municipi. El nombre de signatures recollides a Castellar del Vallès ha estat entorn de les 700.

Penjem aqui els recents comunicats de premsa de Som lo que Sembrem referents a l'acte de lliurament de signatures al Parlament el dia 31 de juliol i a la valoració de la campanya. En les notes de premsa s'explica l'origen de la plataforma Som lo que Sembrem, l'evaluació de la campanya, el procediment legal a seguir a partir d'ara i l'acte de recepció dels membres de la plataforma per part del president del Parlament el dijous passat.

Dossier de premsa

dissabte, 26 de juliol de 2008

Polítiques d’habitatge i AREs

471 llars en risc d’exclusió residencial; 1126 llars de nova formació per emancipació fins el 2010 amb dificultats la majoria d’elles a l’accés a un habitatge en el mercat lliure; 1300 habitatges buits... Són dades que es desprenen del Pla Local d’Habitatge i que ens indiquen que cal una actuació decidida i urgent de les administracions públiques. Malgrat que les competències en l’àmbit local en relació amb les polítiques d’habitatge són limitades, tenim un marge considerable per actuar i és la nostra obligació com a consistori fer-ho.
D’aquesta manera, doncs compartim amb l’equip de govern l’argument de que calen polítiques d’habitatge a Castellar. Tot i que això, és necessari saber com han de ser aquestes. Tenim un Pla Local d’Habitatge que ens hauria de servir com a base per començar a treballar, elaborarant així una política integral amb l’objectiu de paliar les necessitats detectades amb les mesures més adequades. No podem continuar actuant sense planificació. En aquest sentit, doncs, i a mode d’exemple, apuntem que cal redefinir el paper de l’Oficina Local d’Habitatge, que hauria de ser un instrument per a la mobilització dels habitatges buits i el foment del mercat de lloguer; i també que és necessari fer una reflexió sobre la tipologia d’habitatge protegit que ens cal. Així doncs, considerem que és prioritari actuar sobre aquestes 471 llars amb risc d’exclusió residencial i que l’habitatge protegit de compra en cap cas es pot veure com una mesura adequada per aquest col.lectiu.
Som conscients que vivim una situació heretada de dèficit de planificació urbanística que constantment ens fa triar entre allò dolent i allò pitjor. No hi ha reserves de sòl ni terrenys municipals que permetin un desenvolupament urbanístic que no passi per perdre espais consolidats o per l’enriquiment de promotors particulars. Dit això, i en relació amb la discussió de les AREs al nostre municipi, considerem que la proposta tal i com s’ha plantejat ens presenta una sèrie de dubtes que ens han portat a decidir el nostre vot negatiu en aquesta aprovació inicial.
El primer gran dubte és la inclusió del camp de futbol en l’ARE del Nou Eixample. Pensem que incloure el Camp de Futbol a l’ARE del Nou Eixample ens torna a hipotecar, fent una fugida endavant, amb l’únic espai que és veritablement nostre. En aquesta operació, tenint en compte que hi posem molt terreny municipal, en guanyem molt poc. El futur d’aquesta zona li cal un debat més serè, més participatiu i que no perpetuï aquest model d’anar sempre a remolc dels errors anteriors. Per altra banda, traslladar el camp de futbol al mig del polígon industrial, torna a tancar la possibilitat d’estudiar la compactació de les instal·lacions esportives en un futur. El segon dubte és la tipologia d’habitatge protegit que en resulta de tota aquesta operació; encara no sabem si disposarem d’habitatges de propietat pública, ni si aquests seran de lloguer o de compra.

La poma d’Estepona

Ara, a un any i poc de les darreres eleccions municipals és moment de fer balanços, comentaris i declaracions. A Castellar del Vallès tenim un consistori que podríem anomenar atípic, encara que no únic a Catalunya. El senyor Roman forma part del consistori com a regidor no adscrit, ja que si bé es va presentar a les eleccions dins la llista de Convergència i Unió, un cop va acceptar el càrrec de regidor va sortir d’aquest grup municipal i actualment fa política per lliure sota la denominació de regidor no adscrit. Aquesta situació està permetent a l’equip de govern (PSC) aprovar moltes resolucions amb el vot contrari de totes les altres forces polítiques i comptant només amb el vot del senyor Roman.
Hem de recordar que a les passades eleccions no teníem llistes obertes i que els vots que van permetre que el senyor Roman fos regidor, fóren vots obtinguts per Convergència i Unió. Què ha passat? Per què el senyor Roman ha deixat el grup de Convergència i Unió? Potser per desacord dins del partit? Potser perquè Convergència i Unió va perdre les eleccions i ja no va formar govern? Potser perquè el senyor Roman volia formar part del govern municipal? De fet no ho sabem. Però qui sí ho sap cal que ho expliqui. Cal que tant els responsables de Convergència i Unió com el mateix senyor Roman ens expliquin a tots què ha passat. El poble ha de saber perquè els vots que Castellar va donar a CiU ara serveixen per anar en contra de les propostes de la mateixa Convergència i Unió.
La política, i molt especialment la municipal ha d’ésser una dedicació, no una professió per a cadascun dels regidors. Qui no s’ho plantegi d’aquesta forma està propiciant l’aparició de la corrupció, primer la moral i desprès l’econòmica, tal com recentment sembla que ha passat a l’Ajuntament d’ Estepona.
Si en un cistell de pomes n’hi ha alguna de podrida cal treure-la per evitar que amb el temps n’hi hagi més.
Seguir fent política com fins ara ens portarà a fer un poble d’esquenes als vilatans (la plaça Major, Can Bages, setena Escola, i ara les ARES). La lectura dels resultats electorals fou molt clara (PSC 10, CiU 7, L’Altraveu 2 i ERC 2), cap grup municipal té majoria absoluta, cal doncs que les decisions importants es decideixen per consens.
De la mateixa manera que cal que Convergència i Unió i el senyor Roman donin explicacions, també ho a de fer l’equip de govern. Cal que ens diguin perquè estan aprovant qüestions importants per al poble amb el vot legal, però amoral (en el sentit que no representa a ningú) del regidor no adscrit. Si totes aquestes explicacions no es donen, podrem pensar que la poma podrida no només està en el cistell d’Estepona.
Antoni Tintó

dilluns, 21 de juliol de 2008

Tothom estava commogut

Era un punt negre de la carretera B-124, llegiem en un dels comunicats. Està plena de punts negres aquesta carretera. Són moltes les persones que hi han deixat la vida o que han quedat fatalment ferides a causa d’accidents en els diversos punts negres de la B-124. Quantes vegades hem patit la commoció a petita escala per l’accident de persones amigues o conegudes.

Aquesta vegada va ser diferent. Tota la població va quedar commoguda per que els afectats per l’accident eren persones que feien serveis a la comunitat. Els bombers i els escombriaires formen part de la vida de la ciutat d’una manera sovint silenciosa però sempre imprescindible.

Ens dol la mort del David i el dolor dels altres bombers i escombriaries d’una manera especial perque ha passat mentre estaven vetllant pel nostre benestar. Ens dol, pel caracter voluntari de la feina que fan els bombers de Castellar. Ens dol pel servei quotidià i moltes vegades poc valorat que fan els escombriaires.

Des de l’Agrupació d’electors de L’Altraveu hem viscut i estem vivint d’aprop el dolor i la incertesa d’aquests dies. Volem expressar amb aquestes ratlles unes paraules d’ànims per a totes les persones que estan patint les consequències de l’accident. També volem expressar el desig de que la carretera B-124 per la qual circulem sovint tots plegats deixi de tenir “punts negres” que ens facin patir.

dijous, 17 de juliol de 2008

Volem anar en bici amb seguretat

Diumenge passat unes 300 persones es van reunir a Ripollet en la 1ª Biclicletada pel Vallès on es va reivindicar la construcció de carrils bici urbans i interurbans. Els ciclistes provenien de Badia, Barberà, Sabadell, Cerdanyola, Rubí, Ripollet i prop d’una trentena de Castellar del Vallès. La jornada festiva va estar organitzada per les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV).Els participants del nostre municipi van poder utilitzar un petit tram de carril bici a la Ronda de Llevant, van poder observar l’entorn natural de Can Bages que serà destruït per construir el polígon i van gaudir d’un plàcid passeig fins a Ripollet per la vora del Riu Ripoll.A ningú escapa els beneficis que per a la qualitat de vida de les persones i el medi ambient té la utilització de la bicicleta. Per ser una prioritat que implica tothom l’Altraveu proposarà al Ple Municipal que s’adoptin els següents acords:
1- Creació d'un Pla Director sobre Mobilitat en Bicicleta que haurà d'incloure les necessitats de carrils bici, carrers de prioritat invertida, xarxa d'estacionaments i iniciatives encaminades cap a la promoció de l'ús de la bicicleta com a mitjà eficient, no contaminant, saludable i a la mida del nostre poble. Així mateix, el Pla haurà d'aprofundir en la connexió de les zones periurbanes (urbanitzacions i polígons) i interurbanes (entre poblacions veïnes).
2- Fins que aquest Pla Director no s'aprovi, serà d'alta prioritat:- Creació d'una xarxa de carrils bici a l'interior de Castellar del Vallès, per comunicar els centres educatius i esportius, les places públiques de la vila i els polígons industrials, facilitant una comunicació eficient, segura i sostenible.-Creació d´un carril bici que vagi des de la rotonda de la carretera de Sentmenat (Dona Acollidora) fins a la carretera de Sabadell, per la Ronda, connectant amb el futur carril bici que s'ha d'executar amb el desdoblament de la B-124 de Castellar a Sabadell.
3- Fer les gestions pertinents per facilitar el transport de les bicicletes en els autobusos a nivell urbà i interurbà amb les localitats veïnes amb l´objectiu de poder fer trajectes combinats bicicleta - autobús.4- Promocionar i estimular la utilització dels carrils bici, especialment entre els i les més joves de Castellar.

dijous, 10 de juliol de 2008

Consell de cultura: Perquè no s’aprova el reglament?

En l’últim ple municipal no es va aprovar la proposta de reglament del Consell de cultura; proposta que s’havia consensuat amb tots els grups polítics amb un seguit de reunions.
Tots els grups –inclòs el PSC- vam fer les nostres aportacions i amb bona voluntat es va consensuar. El reglament va quedar acordat i pendent d’aprovació en el ple, no obstant el temps ha passat i no s’ha portat a ple fins que els grups de l’oposició ho han proposat. La versió oficial és que el reglament específic pel Consell de cultura no serveix i s’ha de fer un reglament marc que s’utilitzi per tots els consells. Però aquest reglament, com ja ha estat comentat abastament, també s’ha encallat per falta de consens. El resultat final és que, igual que el consell de comunicació, també el consell de cultura ha quedat en una via morta.
L’alcalde deia en el ple que no hem de buscar “mans negres”, però com s’explica l'actuació de la regidoria de cultura, acordant el reglament en les diverses reunions, i votant en contra del mateix quan es porta a ple per la seva aprovació? Com s’explica que en el ple municipal, la defensa de la posició del govern sobre l’esmentat reglament no la faci la regidora de cultura sinó el regidor de projectes estratègics?
A aquesta cúmul de despropòsits, s’hi ha d’afegir l’inevitable: el trànsfuga. No ens cansarem de denunciar la utilització per part de l’equip de govern d’aquesta figura anòmala de la democràcia. En el cas que ens ocupa, per no aprovar un simple reglament. Si ens hem de regir amb el que hem vist fins ara, la constant de l’equip de govern serà, fins que acabi la legislatura, la poca predisposició real d'arribar a consensos partint de posicions en desacord, i la utilització del trànsfuga per tot el que sigui necessari. Ens agradaria molt equivocar-nos.

divendres, 4 de juliol de 2008

13 de juliol bicicletada pel Vallès

La bicicleta és un mitjà de transport eficient, ràpid, saludable i SOSTENIBLE, però en el nostre municipi, no estem preparats per que la bicicleta hi pugui circular amb seguretat, i continua essent el cotxe el que domina l'espai públic.

Cal potenciar-la no només per la mobilitat interna sinó també per poder-nos desplaçar als municipis del voltant, i per tant cal fer propostes i estudiar quines són les millors solucions que ens ho permetin.

És per això que el diumenge 13 de juliol recolcem la iniciativa de les Candidatures Alternatives del Vallès de realitzar una BICICLETADA per reivindicar els Carrils Bici, els Camins i les Vies Verdes al Vallès, per que creiem que és important potenciar i reclamar tot allò que sigui Sostenible.
Pel que fa a mobilitat en el nostre municipi, creiem que cal crear una Xarxa de Carrils Bici comunicant totes les escoles i els centres esportius amb bicicleta i la creació d'un carril bici que des de la Dona Acollidora segueixi tota la Ronda i la carretera de Sabadell per comunicar Castellar amb aquella localitat. Això sense perjudicar que es faci una forta potenciació del Transport Col·lectiu. Aprofitem també denunciar, juntament amb la Plataforma Aturem Can Bages, el que representarà el nou polígon industrial que ens comportarà un augment de 14.000 cotxes més a la carretera, projecte que es tira endavant sense que s'hagi fet cap previsió d'infraestructures per a bicicletes, desplaçaments a peu i transport col·lectiu.
La sortida que es farà a les 9 h. del matí del diumenge 13 de juliol des de la Plaça Major, per fer un recorregut familiar (nenes i nens inclosos), a través dels espais que reivindiquem, i lligarem els nostres camins amb els de les localitats veïnes, per finalitzar el recorregut a Ripollet, on farem una concentració de totes les persones participants i ens oferiran una botifarrada per acabar el matí amb un caire festiu, amb la participació de les espectaculars Bici Choppers.

Li poso una bossa de plàstic?... no gràcies!

Aquest cap de setmana a Catalunya utilitzarem 14 milions de bosses de plàstic, això vol dir que al llarg de l'any generarem prop de 200.000 tones de residus plàstics. Ja es veu clar que això no va per bon camí. Ja fa temps que tenim aquest problema dels envol toris de plàstic, i sembla que cada vegada anem a més. Els dos problemes que planteja l'excessiu ús dels embolcalls de plàstic són d'una banda que las seva producció depèn del petroli i d'altra que no són biodegradables. El plàstic que llencem als contenidors grocs es pot reciclar per a produir més plàstic. El que cal doncs és promoure actituds que ajudin a reduir el consum de plàstic.

La Generalitat sembla que està iniciant campanyes que afavoreixin la reducció del consum de bosses en supermercats. Aquesta mesura i d'altres semblants ja fa molts anys que veiem com s'estan aplicant en països d'Europa. En alguns països, si vols bossa l'has de pagar, així s'observa com la gent va a comprar amb les seves bosses. O en d'altres, en comptes de plàstic les bosses són de paper reciclat.

A més de les mesures que s'adoptin des de la Generalitat, és cert que a nivell local, en tant que poble i en tant que persones individuals també podem fer-hi alguna cosa. Alguns comerciants del nou mercat hem vist com han regalat als clients bosses de compra reutilitzables. Molt bona idea. Ara només cal pensar en agafar-les al sortir de casa. No estaria malament que des del nostre consistori es promogués alguna campanya destinada a canviar els hàbits dels ciutadans en aquest aspecte. Segur que posant-nos tots a la una (escoles, comerços, associacions...) podríem aconseguir anar més enllà del que tímidament es comença a proposar des del Govern.

divendres, 27 de juny de 2008

Sobre el Consell de Comunicació de Castellar

Ara fa un any, amb el nou govern municipal es va parlar d’una nova manera de plantejar la comunicació a Castellar. Es tractava de donar un altre aire a les publicacions existents, i amb el consens de tots els grups polítics, dinamitzar-ho i crear una nova publicació setmanal. Després d’alguns mesos, el govern municipal va decidir unilateralment crear el setmanari L’actual. Va decidir que seria un setmanari gratuït, de l’estil d’altres publicacions de governs socialistes d’altres municipis, i estaria subvencionat per publicitat privada i per l’ajuntament.
Paral·lelament, també es va decidir crear un consell de comunicació local, el qual coordinaria tots els temes de comunicació del municipi, tant escrits com radiofònics, i vetllaria per el bon funcionament i la equanimitat de tots els mitjans. He dit “paral·lelament” perquè les dues iniciatives es van portar a terme simultàniament, i casualment, l’endegament del setmanari es va produir ABANS que la constitució del consell de comunicació. És a dir es va posar el carro per davant dels bous. Malgrat tot, va haver-hi un compromís per activar la constitució del consell el més aviat possible. Sota aquest compromís, tots hem seguit confiant i esperant i la creació del consell de comunicació de Castellar no s’ha produït. Perquè? Sembla que una vegada més per falta de consens.
Per qüestions de redactat de reglament no hi ha hagut el consens necessari i el procés s’ha aturat. Des de L’Altraveu hem volgut prioritzar la creació del consell davant de qualsevol altra argument. No ha estat possible. La voluntat d’acord dels partits polítics ha tornat a ser nul·la. De fet, sembla que la no creació del consell ja els vagi bé; a tots. Com menys control millor. És trist que s’hagi donat esperances, s’hagi fet perdre el temps i no hi hagi una voluntat real de constituir seriosament un consell de comunicació a Castellar que vetlli per la” transparència, l’honestedat, la neutralitat i el pluralisme”, tal com diu el seu projecte de reglament. Reglament que com molts d’altres, haurà quedat en paper mullat…
Xavier Bella

dijous, 19 de juny de 2008

El problema de la setena escola

L'Altraveu presenta al·legacions a l'ubicació de la setena escola

El debat per la setena escola està més vigent que mai. Des de L’Altraveu, durant el període de discussió, en tot moment vam fer propostes i valoracions, però tenint present que l’equip de govern ja tenia l’assegurança “a tot risc” del trànsfuga, sempre vam trobar la porta tancada; en cap moment hi va haver una voluntat real d'intentar arribar a un acord ni treballar noves opcions. Davant d’aquesta perspectiva, i en el període legalment establert, L'Altraveu ha presentat al·legacions al projecte.
L’Altraveu no treballa per anar en contra de ningú ni per treure rendiments personals; Tenim molt clar que l'objectiu que perseguim en les nostres propostes es buscar el lloc més adequat per ubicar una escola al nostre municipi. La proposta que va presentar l’ajuntament era la més fàcil, la més còmode, però s’allunya del més important i comet un greu error. S’allunya del principi que les escoles s'han de situar a prop dels que les fan servir i que anar-hi no suposi un perill, a més altera un espai verd reconegut obrint la porta a futures urbanitzacions més enllà de la ronda.
Les al·legacions que presentem demostren que les justificacions que dona l'ajuntament per que la generalitat accepti la proposta tenen punts febles i contenen fins i tot aspectes que es contradiuen. Continuem pensant que la zona que més necessita una escola és el sector que més densament ha crescut en aquest municipi i es troba des de l'Espai Tolrà, camp de futbol passant per Plaça Europa fins a tocar la Ronda de Tolosa, és per això que creiem que cal buscar opcions en aquest indret, i les possibilitats hi són, només cal estudiar-les i posar-hi voluntat. Nosaltres sempre hem estem oberts a parlar-ne i escoltar altres opcions, creiem que és el millor camí.


dimarts, 10 de juny de 2008

Les boles de formigó de la Plaça Major

La finalitat de tot urbanisme hauria de ser millorar la vida dels ciutadans. Sobretot la dels més dèbils i indenfensos.

El diumenge dia 1 de juny, cap a mitja tarda, una de les boles que hi ha al voltant de la nova Plaça Major, va baixar rodolant uns 300 m i va topar amb un cotxe aparcat, causant danys molt greus.
Sembla absurda la idea de col·locar aquelles boles en aquell indret, al mig del pas de la gent, amb desordre, són un element decoratiu que més aviat atabala i molesta. Però el que no sabíem és que aquestes boles estan únicament enganxades amb un tros de ferro molt petit i prim, donant molta facilitat a que es puguin despendre del terra, com que el passeig fa baixada, a mesura que es desenganxin baixaran rodolant pel passeig fins a trobar algun element on aturar-se, i és que no és la primera vegada que s’en desenganxa una. Sembla realment perillós i molt irresponsable, haver inaugurat una plaça d'aquesta manera, això és un perill públic, qualsevol cotxe accidentalment pot topar-hi i per tan causar aquest perill.
Creiem que el més adient seria treure-les, potser serà més econòmic que enganxar-les adequadament, ja que tal i com anem d'economia... (veure reportatge fotogràfic)
Creus que cal treure les boles de la Plaça Major?
Envia les teves propostes o comentaris.

dijous, 5 de juny de 2008

Moció per la llibertat de Franqui

Per uns actes ocorreguts durant la Festa major de Terrassa del 2002, el 8 de setembre de 2004 es va realitzar el judici en que s’acusava a dos joves de delictes d’ultratge a Espanya, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Cal destacar que: un agent va dir que li havien passat els noms dels joves en un paper i que la policia no va reconèixer cap de les persones acusades. A les dues setmanes, van ser sentenciats a 2 i 1 anys de presó. Es va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial demanant l’absolució d’en Franki que va ser denegat, condemnant a presó al jove egarenc.
El consitori de Terrassa, a excepció del PP, finalment va decidir formular una petició d’indult en favor d’en Franki. A finals del passat mes de maig, es va aturar el seu ingrés a la presó basant-se en què la condemna era inferior a 3 anys i es corria el risc d’empresonar algú que podria ser indultat.
El 22 de març del 2006, els advocats d’en Franki van saber que havien denegat la petició d’indult i que disposava d’un termini de 7 dies per ingressar a presó. Així doncs, es va ratificar la sentència dictada pel jutge ex-militar Rovira del Canto. La defensa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que va aturar en aquell moment l’ingrés a presó d’en Franki. El passat 28 d’abril, Francesc Argemí va ser detingut i empresonat sense avís als advocats i prescindint del tràmit de la citació prèvia. Actualment es troba empresonat al Centre Penintenciari de Can Brians 2.
El grup municipal de L’Altraveu, a proposta de l’Assemblea de Joves de Castellar, va proposar al Ple l’adopció dels següents acords que van ser aprovats per unanimitat:
  1. Demanar la immediata posada en llibertat d’en Francesc Argemí que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, entenent així que aquest ajuntament es suma al suport que des d’arreu dels Països Catalans s’està duent a terme en relació amb aquest cas.
  2. Manifestar el compromís d’aquest ajuntament vers els drets i llibertats fonamentals inherents a tot individu en un estat democràtic i de dret, mostrant un clar rebuig a que accions repressives d’aquest tipus es tornin a repetir.
  3. Instar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i en concret a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, perquè estudiï d’inmediat l’empresonament i es faci efectiva la revisió del cas d’en Francesc Argemí.
  4. Instar el Parlament espanyol l’abolició del delicte d'ultratge a la bandera espanyola.
  5. Traslladar aquest acord de Ple al Departament de Justícia; a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil; al Ministerio de Justícia: al Parlament espanyol i a en Francesc Argemí.
  6. Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació locals.

dijous, 29 de maig de 2008

La tarifació de l’aigua.

Fa poques setmanes el consistori va aprovar per unanimitat (?) una nova ordenança que hauria de servir per fer un us més racional de l’aigua i per reduir-ne el consum. El desplegament d’aquesta ordenança ha d’anar acompanyat per una nova escala de valors en el sistema tarifari que permeti adequar les tarifes al que es considera un consum responsable (màxim de 110 litres (L) per persona i dia). Actualment, la tarifació del consum es fa en blocs de 6 m3 per habitatge i mensualitat, amb bonificacions per a les famílies nombroses. Aquest model no té massa en compte el nombre de persones que viuen a cada habitatge, el que seria lògic per establir la tarifació. L’Altraveu considera que la modificació del sistema tarifari s’ha de fer seguint els criteris següents: 1.- L’aigua te un valor essencial i com a tal no la podem malmetre. 2.- L’aigua la paguem molt barata. Actualment, una família de 4 membres, a 110 L per persona i dia, consumeix uns 40 m3 al trimestre. Això representa 18 m3 del primer bloc, el mateix pel segon i 4 m3 del tercer bloc. El cost d’aquesta aigua és aproximadament d’uns 7 euro el trimestre, la resta son manteniments, canons i impostos.
3.- La presa de consciència del valor de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un sistema tarifari raonable. Com que a Castellar, la mitjana de persones per habitatge està al voltant de 3, l’Altraveu proposa: a) establir blocs de consum de 5 m3. Un habitatge de 3 membres, a 110 L per persona i dia, hauria de consumir al trimestre un màxim de 30 m3, i per tant amb els 2 primers blocs en tindria suficient. b) bonificar amb els m3 que garanteixin el consum responsable (110 L persona i dia), els habitatges de més de tres persones que ho sol·licitin i d’acord amb el padró. c) per no gravar massa les persones que viuen soles, incrementar el preu del primer bloc de consum segons l’IPC. d) incrementar substancialment i de forma progressiva el preu de la resta de blocs, gravant força el tercer bloc i molt el quart, aquells que sobrepassen els 110 L per persona i dia.

divendres, 23 de maig de 2008

Can Bages i el nou Pla Territorial Metropolità

Recentment s’ha presentat l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona (PTPRMB), actualment està en fase de debat per que tots hi puguem fer aportacions. El Pla pretén ordenar els espais urbans, les infrastructures i els espais oberts de la manera més coherent i sostenible.
En el cas de Castellar tenim el nou polígon de Can Bages, un projecte aprovat definitivament pel consistori però que encara no s'ha començat a executar.
En l'avantprojecte Can Bages ja surt marcat com un espai urbanitzat, però també queda clar, segons el propi pla, que la seva urbanització trenca el corredor que connecta ecològicament des de la Selva fins el Penedès. Per tant és clar que Can Bages està en un punt estratègic i que la seva urbanització tindrà greus conseqüències per la biodiversitat i connectivitat. És per això que val la pena insistir en l'argumentació àmpliament difosa per tal que el PTPRMB contempli la preservació d’aquest espai. No cal repetir la resta d'arguments que justifiquen la no urbanització del polígon: mobilitat, contaminació, malbaratament d'aigua, innecessari creixement industrial... abans de créixer més industrialment, ens haurem de proposar, si cal, compactar els polígons actuals de la Bruguera i Can Carner, que encara disposen de molt espai per ubicar-hi noves naus industrials.
El PTPRMB, en l'article 3.21 (Estratègies per les àrees especialitzades) esmenta la possibilitat ”d'extingir o reduir” espais actualment urbanitzats que poden afectar de manera especialment greu els valors o la potencialitat del territori. Per primera vegada es planteja la possibilitat d’eliminar zones ja urbanitzades que mai s'haurien d'haver executat. Si Can Bages ja estigués urbanitzat probablement seria un dels polígons a “extingir”. Per això ara que encara hi som a temps ens preguntem: cal urbanitzar Can Bages?

dijous, 15 de maig de 2008

Els mitjans de comunicació local. Manipulació de curt abast però de gran intensitat


Els mitjans de comunicació local tenen, pel seu àmbit d’influència i model de funcionament, una sèrie de característiques que els fan diferents als mitjans d’àmbit autonòmic i estatal. Comparteixen amb aquests deficiències en matèria laboral (tot i que hi ha encara més precarietat) i també professionals, producte de la desregulació del sector. En molts casos també hi ha una explotació dels estudiants en pràctiques i de col·laboradors voluntaris sense sou que cobreixen llocs estructurals de feina. En aquests mitjans la proximitat a les fonts d’informació fa que la intromissió i la manipulació del continguts informatius per part dels polítics sigui més notòria i més continuada, especialment en els de titularitat municipal. Això és així perquè la font d’informació és, a la vegada, l’editor del mitjà. No hi ha pràcticament intermediaris, el polític que seu al saló de plens, i del qual surten les informacions que es publiquen, controla com i quan es fa. La funció del director del mitjà queda molt devaluada, les possibilitats que té de dotar els continguts de la màxima rigurositat possible i de fer informacions contrastades amb les opinions de tots els protagonistes de la notícia són molt escasses. En molts casos, el director del mitjà només actua de corretja de transmissió entre el polític i el periodista que redacta les informacions. I això passa perquè, en la majoria dels casos, el director del mitjà és escollit directament per l’alcalde i no és més que un càrrec de confiança. Només els polítics que formen l’equip de govern tenen accés directe als mitjans de comunicació. A més, són els que marquen la presència dels representants de l’oposició. La presència d’aquest es fa amb comptagotes i suavitzant les critiques, minimitzen, alhora, la feina que fan de control del govern municipal. Per evitar tot això cal anar cap a un model de gestió independent i professional que estigui al servei del ciutadà i no dels governs municipals de torn. Els mitjans de comunicació locals han de preservar el dret de la ciutadania a estar objectivament informada. Han d’estar dotats d’òrgans de gestió que estiguin escollits per majories qualificades i els directors han de ser nomenats per consens de manera que prevalgui la professionalitat. Només uns quants ajuntaments a Catalunya han optat per aquest model. Les redaccions també han de dotar-se dels necessaris elements per preservar la independència dels informadors. En aquest sentit es bàsic un estatut del periodista professional i la creació de comitès de redacció que facilitin la tasca professional dels treballadors.

dissabte, 10 de maig de 2008

L’Aigua del meu poble

Consta que la Plataforma Aturem Can Bages va presentar un recurs contra la connexió a la xarxa Ter-Llobregat aprovada pel govern municipal de Castellar del Vallès, amb l’oposició del grup L’Altraveu. Consta que aquesta connexió va ser aprovada per subministrar aigua al futur polígon industrial de Can Bages.
Consta que el recurs presentat ha de ser resolt per la Conselleria de Medi Ambient. Consta que el recurs, fent una aposta sostenible de l’ús de l’aigua, demana que s’aturi la connexió fins que es faci un estudi d’impacte ambiental sobre les conques donadores dels rius Ter i Llobregat i un estudi dels recursos hídrics propis de Castellar.
Consta que l’aigua és un bé escàs i no és inexhaurible.
M’agradaria que en la resolució del recurs per part de l’Honorable Conseller de Medi Ambient constés la VALENTIA del poble de Castellar a administrar de forma responsable i solidària els seus propis recursos hídrics sense la connexió a la deficitària xarxa Ter-Llobregat, tant en èpoques d’abundància d’aigua com en èpoques de sequera, pel bé comú de tothom i del nostre planeta.
Ita Espinosa

dilluns, 5 de maig de 2008

El PSC aprofita el vot del regidor trànsfuga per aprovar la seva opció.

A l’últim ple municipal, l’equip de govern, va negociar amb el regidor trànsfuga per obtenir el seu vot i així aprovar la seva proposta d’ubicar la setena escola en els terrenys de cros del CAC. Estaria bé saber en quins termes, en paraules del sr. Roman, es va negociar el recolzament. Pel PSC és més important la finalitat (aprovar la seva proposta) que el mitjà (l’acord amb un trànsfuga).
Sorprèn l’afirmació del 1er tinent d’alcalde, en què va mesurar la raó sobre aquest tema en el % de recolzament electoral, i per tant va decidir que ell sol (i el grup que representa), tenia el 40 % de la raó sobre l’afer de la setena escola. Òbviament com que no interessa el com s’aproven les coses, no va parlar en cap moment de la necessitat del vot del regidor trànsfuga per poder aconseguir la majoria, desvirtuant altra vegada la regla democràtica.
Recordem que segons el diccionari, un trànsfuga és una “persona que amb un càrrec públic no l’abandona en separar-se del partit que el va presentar com a candidat”. Podem veure que es pot aplicar la definició de forma força ajustada al regidor no adscrit. És trist que l’equip de govern del PSC, es vegi afavorit de forma continuada en les decisions més importants, per aquesta “assegurança a tot risc” que representa el vot del regidor trànsfuga. Això li permet no haver d’esforçar-se massa en consensuar les decisions amb la resta de grups municipals, el que seria més saludable des del punt de vista democràtic.
No és la nostra intenció obstaculitzar el procés per la construcció de la setena escola, al contrari, creiem que és molt necessari i urgent, però segons el nostre criteri la proximitat de les famílies que l’utilitzaran hauria de ser el principal argument de la decisió. Aquesta proximitat permet anar a peu, disminuir l’ús del cotxe i per tant redissenyar la nostra vila de forma més sostenible.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Can Bages no convé a Castellar

Sembla com si tots donéssim el polígon de Can Bages per un fet dat i beneït, però el polígon encara no està construït i per tant, amb voluntat política es pot aturar.
El govern municipal va aprovar definitivament el projecte d'urbanització el 5 de novembre de 2007, sense que s'hagi fet cap estudi d’impacte ambiental, ni estudis independents sobre la mobilitat que generarà, sobre els recursos hídrics necessaris i l’afectació en els existents, sobre d'emissions de CO2, etc... com és possible? Fer aquests estudis és la millor forma d’enfrontar-se als problemes que es generaran. No hem de fer el mateix que en les dues darreres legislatures, és a dir tirar pel dret i no preveure en el futur. Si actuem així ens passarà com amb les escoles, que per manca de previsió no tenim on ubicar-les. No ho podem deixar tot en mans de l’especulació urbanística. De fet, les empreses (Greco-Tiferca) que han fet les obres de la Plaça Major, són propietàries de part de les parcel·les de Can Bages, són les que urbanitzaran aquest polígon, faran un negoci rodó amb els pisos de la Plaça Major, que no compleixen les ordenances municipals, i son les que tenen la concessió del pàrking per 50 anys. Vaja un negoci rodó, però no pas per al nostre poble.
A més, en relació al projecte de Can Bages, diversos estudis fets per experts ecòlegs i geògrafs han mostrat que aquest espai és bàsic per no trencar la continuïtat dels espais naturals que hi ha entre La Selva i el Penedès. Si escanyem Can Bages i no potenciem el seu paper com a corredor biològic, l’efecte sobre la biodiversitat de la zona i per tant sobre el medi ambient que ens envolta serà molt greu.
D’entre les incongruències del projecte, té una importància especial la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per proveir el polígon d'aigua. La connexió té un cost aproximat de 5 milions d’euros (uns 800 milions de pessetes). Amb aquest dineral, quantes mesures d’estalvi d’aigua es podrien dur a terme? Quin futur volem, l’increment de les nostres despeses d’aigua sense importar que vinguin de conques deficitàries com la del Ter, o volem una població responsable, que estalviï i que sigui liderada per una administració municipal plenament conscient del problema. Nosaltres apostem per la segona opció.
També cal dir que l’únic estudi de mobilitat presentat per part dels promotors del projecte de Can Bages no s’ajusta als criteris de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (Decret 344/2006), i la poca informació que aporta té greus deficiències en els càlculs.
Després de tot el que hem exposat, per nosaltres és clar que Can Bages no ens convé. Quins són els beneficis que n'obtindrem? Més cotxes, més pol·lució, malbaratament d'aigua, pèrdua de biodiversitat...
La Plataforma Aturem Can Bages està recollint signatures al web www.aturemcanbages.org, per demostrar que Can Bages no ens convé.