Taula rodona sobre consens

Martí Olivella participa en una taula rodona amb membres de L’Altraveu per parlar de Consens.

El passat divendres es va celebrar a Cal Botafoc una conferència a càrrec de Martí Olivella per parlar de consens. En Martí fou dels primers objectors de consciència l’any 1975 i ha estat treballant en entitats socials, alternatives i polítiques des d’aleshores. Actualment és director de NOVA, centre per la innovació social, des d’on s’impulsen projectes participatius a partir de formules com la democràcia directa i el consens. També és membre de Forces de Pau Noviolentes des d’on es treballa en la formació d’agents de pau a l’Irak i Palestina. La sessió estava orientada als membres de l’Altraveu per assolir un millor funcionament i una més gran coordinació interna a l’hora de prendre decisions. Es va parlar de les avantatges del consens per sobre la simple votació. En Martí Olivella va deixar clar d’entrada que no hi ha solucions màgiques per arribar al consens però sí que hi ha tècniques per apropar-s’hi. En una democràcia representativa, quan elegim a un representant perdem la nostra veu i la capacitat de presentar les nostres idees i projectes. Una majoria pot guanyar l’opinió d’una minoria però no té perquè ser la millor solució. Això pot portar en últim terme a l’apatia política. La idea és moure’ns en tots els àmbits que podem cap a un model de democràcia directa, amb decisions per consens i una participació activa de tots i totes. Una de les qüestions que va destacar en Martí, fou la figura del moderador o facilitador. Aquest, que ha de ser totalment imparcial, s’ocuparà de moderar el debat, controlar els temps, equilibrar els torns de paraules i quan sigui necessari, reformular les qüestions per tal d’arribar a acords. En aquest àmbit es va remarcar la importància de les minories. Si un percentatge alt dels membres d’una assemblea està d’acord en un tema i una minoria no, son aquests els primers que han de parlar per exposar els seus punts de vista i així explicar a la majoria el perquè del seu desacord. Si el desacord no és tant gran és possible que el facilitador pugui reformular la pregunta per tal de que tothom s’hi pugui sentir còmode en la resposta. També va explicar qüestions de metodologia, com el sistema de targetes, que son molt útils per realitzar un sondeig del grau d’acord o desacord sobre la qüestió. Es tracta de valorar els pros i els contres col·lectivament, a partir d’unes icones o targetes (D’acord, A mitges, En contra o No ho sap/ no ho entén) que permeten expressar fàcilment la posició i la valoració de cadascú sobre qualsevol tema a tractar. A patir del posicionament personal, es tracta d’anar expressant la opinió i anar deliberant fins a assolir el consens necessari, amb l’ajut del moderador o facilitador. Fou, en resum, una classe pràctica sobre com parlar, deliberar, i prendre decisions en un marc assambleari divers. Creiem que el resultat fou molt positiu i ara cal treure les conclusions oportunes i posar en pràctica els consells per tal de seguir millorant el nostre sistema assambleari.