dimecres, 31 d’octubre del 2007

Per una gestió sostenible de l’aigua

El nou polígon de Can Bages demana una quantitat d’aigua que d’entrada Castellar no disposa, que requereix una inversió milionària, i que perpetua un model de creixement insostenible i injust. L’aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i el medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar. Entendre la gestió de l’aigua des d’una mirada basada en un ús sostenible d’aquest bé natural. Aquesta és la orientació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA/60/CE) aprovada pel Parlament Europeu l’any 2000. La DMA promou la protecció de totes les aigües per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals i promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc. És el que s’ha anomenat la nova cultura de l’aigua, el pas d’una visió exclusivament hidràulica a una nova cultura que comporta compatibilitzar el seu ús i l'explotació amb la conservació del medi. Aquest discurs és el que va servir per aturar el Pla Hidrològic Nacional i aturar el transvasament de l’Ebre. Cal valorar bé les necessitats A Castellar però, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon de Can Bages. Es considera que els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim de 1020m/diaris d’aigua potable que necessita el Pla parcial. No obstant això, l’aqüífer del que s’abasteix Castellar es preveu abundant i suficient per atendre les necessitats actuals i futures dels seus habitants. Es dóna la paradoxa que mentre Castellar demana aigua a les conques d’altres rius, l’Ajuntament permet el subministrament fins a 300.000m³/any a la companyia “Mina Pública de Aguas de Terrassa SA”, que són uns 821m³/diaris, aproximadament el màxim de consum que necessitarà el nou polígon de Can Bages. Riscos ecològics La xarxa Ter-Llobregat és una infrastuctura realitzada als anys cinquanta per poder abastir l’àrea metroplitana. Per una banda agafa aigua del Ter del pantà del Pasteral (8m³/s) per conduir-la fins a Cardedeu on és potabilitzada. L’aigua del Llobregat es canalitza a Abrera i es connecta en xarxa amb el sistema del Ter. La conseqüència d’aquesta explotació intensiva de l’aigua ha portat que les parts baixes d’ambdós rius presentin un estat lamentable des de el punt de vista ecològic. A la Gola, desembocadura del Ter, hi ha dies que no hi arriba l’aigua. Els 3m³/s que dicta la llei que han de córrer per la part baixa rarament és compleixen, així com tampoc els cabals de manteniment. Entre les minicentrals elèctriques i l’aigua que es deriva per l’àrea metroplitana, el Ter està per sota del cabal ecològic. El Llobregat no presenta condicions massa millors. El delta pateix un procés de salinització dels aqüífers d’aigua dolça afectant les zones agrícoles de la desembocadura del Llobregat. Actuar amb coherència Tothom parla de sostenibilitat, d’ecologia i de polítiques ambientals, però a l’hora de les actuacions no es dubta a seguir escanyant les conques internes dels nostres rius. Des de L’Altraveu pensem que la sostenibilitat consisteix en l’optimització dels nostres recursos, en l’estalvi d’aigua, i en un model que no vegi el medi com un recurs que podem explotar infinitament i sense conseqüències. Cada gota d’aigua que surti de les nostres aixetes, serà aigua que no baixarà pels ecosistemes del Ter-Llobregat. És per això que L’Altraveu s’oposa a aquest transvasament . Mentre no es facin veritables polítiques d’estalvi, no es tingui un model de creixement que no es basi en el poder de comprar-ho tot, no és just demanar aigua a canvi de una visió del territori restrictiva i especulativa. Ens cal una veritable cultura de l’aigua.
________________________________________________________
PLE MUNICIPAL

L’Altraveu és l’únic grup municipal que s’oposa al conveni per la industrialització del nou polígon de Can Bages i per l’arribada d’aigua de la xarxa Ter/Llobregat. En un ple de més de tres hores s’aprova el conveni del nou polígon de Can Bages i l’arribada d’aigües del sistema Ter/Llobregat amb el beneplàcit dels tres grups municipals PSC-CIU-ERC i amb l’única oposició de L’Altraveu. L’acord PSC-CIU-ERC permet que tiri endavant la industrialització del nou polígon i una inversió milionària perquè arribi aigua de fora de Castellar. Els dos regidors de L’Altraveu expressen el seu desacord per considerar que va en contra d’una política ecològicament sostenible, perquè degradarà encara més el medi ambient i l’entorn natural del municipi i perquè agreujarà de manera gairebé insostenible el problema crònic de mobilitat entre Sabadell i Castellar. Concretament el regidor Francesc Centeno va expressar que ni la creació del nou polígon industrial ni l’arribada d’aigua del Ter/Llobregat portarà cap benefici pels ciutadans de Castellar i sí molts inconvenients. Al final del ple, la regidora per L’Altraveu Gemma Ubasart va realitzar una pregunta referent a les irregularitats dels pisos de la Plaça Major que el grup municipal L’altraveu va fer públic fa unes setmanes i que encara no s’havia rebut cap contestació oficial per part de l’ajuntament. La resposta va ser que ja s’ha acordat amb el constructor convertir la segona habitació en estudi. La regidora va fer notar no obstant que les immobiliàries continuen anunciant aquests pisos de 45m2 i 50 m2 amb 2 habitacions. (la imatge del text és extreta de Vilaweb)

VEURE REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE CAN BAGES

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Taula rodona sobre consens

Martí Olivella participa en una taula rodona amb membres de L’Altraveu per parlar de Consens.

El passat divendres es va celebrar a Cal Botafoc una conferència a càrrec de Martí Olivella per parlar de consens. En Martí fou dels primers objectors de consciència l’any 1975 i ha estat treballant en entitats socials, alternatives i polítiques des d’aleshores. Actualment és director de NOVA, centre per la innovació social, des d’on s’impulsen projectes participatius a partir de formules com la democràcia directa i el consens. També és membre de Forces de Pau Noviolentes des d’on es treballa en la formació d’agents de pau a l’Irak i Palestina. La sessió estava orientada als membres de l’Altraveu per assolir un millor funcionament i una més gran coordinació interna a l’hora de prendre decisions. Es va parlar de les avantatges del consens per sobre la simple votació. En Martí Olivella va deixar clar d’entrada que no hi ha solucions màgiques per arribar al consens però sí que hi ha tècniques per apropar-s’hi. En una democràcia representativa, quan elegim a un representant perdem la nostra veu i la capacitat de presentar les nostres idees i projectes. Una majoria pot guanyar l’opinió d’una minoria però no té perquè ser la millor solució. Això pot portar en últim terme a l’apatia política. La idea és moure’ns en tots els àmbits que podem cap a un model de democràcia directa, amb decisions per consens i una participació activa de tots i totes. Una de les qüestions que va destacar en Martí, fou la figura del moderador o facilitador. Aquest, que ha de ser totalment imparcial, s’ocuparà de moderar el debat, controlar els temps, equilibrar els torns de paraules i quan sigui necessari, reformular les qüestions per tal d’arribar a acords. En aquest àmbit es va remarcar la importància de les minories. Si un percentatge alt dels membres d’una assemblea està d’acord en un tema i una minoria no, son aquests els primers que han de parlar per exposar els seus punts de vista i així explicar a la majoria el perquè del seu desacord. Si el desacord no és tant gran és possible que el facilitador pugui reformular la pregunta per tal de que tothom s’hi pugui sentir còmode en la resposta. També va explicar qüestions de metodologia, com el sistema de targetes, que son molt útils per realitzar un sondeig del grau d’acord o desacord sobre la qüestió. Es tracta de valorar els pros i els contres col·lectivament, a partir d’unes icones o targetes (D’acord, A mitges, En contra o No ho sap/ no ho entén) que permeten expressar fàcilment la posició i la valoració de cadascú sobre qualsevol tema a tractar. A patir del posicionament personal, es tracta d’anar expressant la opinió i anar deliberant fins a assolir el consens necessari, amb l’ajut del moderador o facilitador. Fou, en resum, una classe pràctica sobre com parlar, deliberar, i prendre decisions en un marc assambleari divers. Creiem que el resultat fou molt positiu i ara cal treure les conclusions oportunes i posar en pràctica els consells per tal de seguir millorant el nostre sistema assambleari.

dijous, 11 d’octubre del 2007

L’Altraveu celebra una jornada de treball a la vall d’Horta


El passat diumenge es va celebrar una trobada de l’Altraveu. Des de 1ª hora del matí, una vintena de membres es van reunir a La Muntada, a la vall d’Horta, per treballar en diversos aspectes de l’altraveu.

La trobada era bàsicament de caire intern per analitzar i replantejar el nostre funcionament, l’estructura i els nostres objectius, i per fer una autoavaluació d’aquest mig any de funcionament.
Es va treballar a bon ritme durant tot el matí, formant quatre grups que van aprofundir en diversos punts ja preparats, com els aspectes positius i negatius de l’agrupació, així com els objectius a curt, mig i llarg termini.

Després de treballar els diferents aspectes, als vols de migdia es va realitzar una reunió de síntesi en la qual els diversos membres van estar debatent sobre els aspectes tractats i extraient conclusions.
En definitiva fou una trobada molt enriquidora en la qual l’aspecte intern, de relació i sobretot d’organització va sortir molt enfortit. Estem segurs que el treball redundarà en una millor organització i funcionament de l’entitat.

A partir del migdia, moltes famílies van pujar per dinar, i l’ambient fou molt agradable.
A la tarda es va seguir xerrant ja de manera distesa concloent el que fou un molt bon dia de treball i relació entre tots.

divendres, 5 d’octubre del 2007

El projecte dels nous pisos de la Plaça Major no compleix l'ordenança municipal

L'anterior equip de govern (CiU-ERC) va donar la llicència d'obres a Greco (filial de Tiferca), sense revisar el projecte bàsic.
Vint dels 35 pisos del projecte de la Plaça Major no compleixen l'ordenança municipal. Quatre ja estan venuts. A aquests pisos no se’ls hauria de donar llicència de primera ocupació ni cèdula d’habitabilitat pels següents deficiències:

Segons art.36 de l'ordenança municipal els habitatges amb dues habitacions han de tenir com a mínim un total de 55 m2 útils.

Dades de les fitxes de venda del web, les superfícies útils de 20 pisos del bloc 1 són:
8 Pisos de 2 habitacions - 52,82 m2 (útils) falten 2,18m2 (1 de venut )
4 Pisos de 2 habitacions - 51,69 m2 (útils) falten 3,31m2 (1 de venut)
8 Pisos de 2 habitacions - 45,36 m2 (útils) falten 9,64m2 (2 de venuts)

A més a l’anterior mandat, l’Àrea d’urbanisme va donar llicència de construcció a partir d’uns plànols que no compleixen alguns dels requisits mínims que exigeixen els decrets de la Generalitat de Catalunya. En els plànols no hi consten superfícies útils ni noms de les dependències tal com estipula el decret.

Des de l'Altraveu considerem aquest fet molt greu ja que és una irregularitat dels processos administratius del consistori, els quals podrien fer dubtar del rigor dels equips tècnics que atorguen les llicències d’obres en aquest municipi.

Reclamem que tots els processos, siguin administratius, tècnics o polítics es realitzin amb la màxima correcció i transparència.

Imatge virtual extreta de la web de Finques Forcadell

dimarts, 2 d’octubre del 2007

L’Altraveu vota en contra d’una modificació pressupostària

En el passat Ple municipal van advertir que denunciarien qualsevol desviació irregular de pressupost que es pugui donar.

“Voldríem demanar a l’equip de govern i als funcionaris d’aquest Ajuntament que facin tot el possible perquè aquest desgavell pressupostari que estem entreveient no torni a passar. Caldria fer saber a tots els proveïdors de l’Ajuntament que a partir d’ara tota i cada una de les seves relacions contractuals amb l’administració local que representem hauran de regir-se per l’escrupulós respecte a la legalitat vigent i als procediments administratius previstos. Així mateix, advertim que des de l’Altraveu denunciarem políticament, així com també per via administrativa i, si cal, penal, les desviacions que es produeixin en aquest cas, en qüestions pressupostàries”.
Amb aquestes paraules s’expressava la regidora Gemma Ubasart en el darrer Ple en el moment de justificar el seu vot negatiu a una modificació pressupostària.

Això va ser després de llegir fragments de l’informe que la interventora municipal va emetre notificant ireregularitats per part de l’anterior equip de govern en l’adjudicació de determinades obres.

Vot positiu per agilitar la sisena escola i per la creació del Consell de Cultura de Castellar.

El regidor Francesc Centeno, va justificar el seu vot positiu a la construcció de la sisena escola en el solar de les antigues piscines municipals tot i considerar que el lloc no és el més adient per a una escola per que “és la única possibilitat de tirar endavant el tema de la sisena escola sense demora”. Centeno va lamentar la manca de previsió de l’anterior govern municipal per no haver fet reserva de sòl adequat per a la construcció d’equipaments com l’escola.

També es va donar el vot positiu a la proposta d’ERC de creació d’un consell local de cultura de Castellar. Abans però, el regidor Francesc Centeno va subratllar l’absència d’una proposta semblant per part d’ERC en els vuit anys que va estar en el govern municipal.